150è

3 de març de 1862. El tren arriba a la ciutat

“A las 12 del día 26 de enero de 1862 la locomotora saludó los muros de esta Inmortal Ciudad. De antemano una numerosa comisión del Excelentísimo ayuntamiento, presidida por el Muy Ilustre Alcalde Corregidor, se trasladó a la estación. Al divisarse la locomotora se echaron al vuelo las campanas de la Santa Iglesia Catedral. A su arribo bajaron de los coches las direcciones de los ferro-carriles del Este y del Norte, el Gobernador de Barcelona, y varias personas de distinción, quienes fueron recibidos por el ayuntamiento con la galantería debida. Mientras llegaba el tren, la música del Regimiento de la Constitución tocaba piezas escogidas. A pesar de lo desapacible del día, pues toda la mañana llovió, estaba la estación y su avenida poblada de millares de personas, mostrando en sus semblantes la alegría por tan gran suceso. Por la tarde regresó el tren a Barcelona en medio del bullicio de la población.”

Lo Geronés (27 de gener de 1862) AMG, Ferrocarrils, Lligall 1-2

El primer tren arribava a Girona, doncs, el 26 de gener de 1862. Durant les gairebé cinc setmanes que separaven aquest dia de la data acordada per a la inauguració oficial, el 3 de març, els treballs per enllestir les obres van avançar a un ritme ben fort.

Com havia passat a d’altres llocs, la fascinació per la locomotora atreia grans i petits al voltant de les vies. Alguns, els més valents, les saltaven davant la presència imminent de les màquines, la qual cosa els posava en gran perill. Una entremaliadura, la de saltar davant la locomotora, que devia haver-se posat de moda, fins tal punt, que el consistori va haver de publicar un ban, el 25 de febrer, en què anunciava fortes sancions per als pares dels nois que protagonitzessin la bretolada.

Aquell mateix dia, i també l’anterior, les noies solteres i pobres de la ciutat havien pogut inscriure’s a l’ajuntament, davant una comissió que entenia de pobresa, per tal d’entrar en el sorteig de vint i cinc dots de vuit-cents rals cadascuna, un detall que es considerava “un rasgo noble y filantrópico de las juntas directivas del ferro-carril”. La rifa de les dots matrimonials per a les noies pobres era un costum força arrelat en aquells temps i va constituir un dels actes centrals de la celebració oficial de l’arribada del tren a Girona.

Quan finalment va arribar el dia 3 tot era preparat per acollir el nou ferrocarril: les solteres pobres inscrites, la ciutat engalanada i la municipalitat refistolada i a punt. No endebades, l’ajuntament havia invertit quatre mil rals per fer d’aquell dia un esdeveniment memorable.

A les nou del matí les campanes de la Catedral van sonar per avisar tothom que la comitiva oficial, que s’havia preparat a la porta d’un Ajuntament ben guarnit, partia cap a l’estació. Al davant hi anaven gegants i capgrossos i els acompanyava la banda del Regiment de la Constitució, amb la seva música. Arribats davant les vies, van rebre el comboi inaugural, que va arribar a les deu, acompanyats pel repic de totes les campanes de la ciutat. El bisbe el va beneir des d’un altar provisional, construït al costat de l’estació.

Del tren van baixar els capitalistes de les companyies, la de l’Est i la del Nord, i també representants institucionals de les poblacions que travessaven les dues línies del ferrocarril, de la costa i de l’interior, convidats per a l’ocasió.

A les onze, puntualment, tots plegats, van enfilar cap a la Catedral. Van travessar l’arc de triomf d’artifici que precedia el pas pel Pont d’Isabel II, i van saludar una locomotora, també de tramoia, que havia estat instal·lada al cim de la porta d’Àlvarez.

A la Seu es va oficiar un solemne Te Deum i, un cop enllestit, la comitiva va tornar cap a l’Ajuntament, al davant del qual, s’hi havia instal·lat un fustam al qual hi anaven pujant les agraciades en el sorteig dels vint i cinc dots, acompanyades de la xaranga musical.

Finalitzat el sorteig, la comitiva va tornar a l’estació, lloc en el qual es va esdevenir un gran banquet per a tots els convidats. Mentrestant, la música de la banda militar seguia sonant, ara, “escogidas tocatas”. Per a la resta dels ciutadans hi va haver balls del país a la Plaça de la Constitució i, al vespre, es va disparar un gran castell de focs.

La celebració es va cloure amb una gala lírica al “Teatro de la Reina”, en què una companyia que havia vingut expressament de Barcelona, va representar la funció davant de mil dues centes seixanta persones, segons el recompte d’entrades que es conserva –com la resta de les informacions que es contenen en aquest article– en un document de l’Arxiu Municipal de Girona.
A la fi, els forasters, van prendre el tren i van tornar cadascun a casa seva. Una setmana més tard, des de l’ajuntament de Barcelona es remetia una carta a l’alcalde de Girona, en la qual se li agraïa el tracte i se’l felicitava per la magnificència de l’esdeveniment.