150è

Del Tren Vertebrado a la nova estació

“En la mañana de ayer, don Alejandro Golcoechea, creador del tren vertebrado, ha estado en Gerona, de paso para el extranjero. Aprovechó su estancia en nuestra ciudad para cumplimentar al presidente de la Cámara de Comercio, señor Agustí, y con él y el secretario general de la misma, señor Quintana, tuvo un amplio cambio de impresiones sobre el proyecto de la instalación en nuestra provincia del primer tren Vertebrado a circular en España, entre Gerona y San Feliu de Guixols.”

Los Sitios, (29 de juliol de 1970)

Després de la clausura dels trens petits, l’abril del 1969, el procés per proporcionar una solució al pas del ferrocarril de via ampla, que satisfés les necessitats de creixement de la ciutat, s’accelera. Es proposen diverses opcions que es descarten, sobretot, per l’alt cost o perquè representen deixar la ciutat sense estació. Malgrat tot, Madrid acabarà per acceptar una solució que proposa la ciutat: el viaducte. La solució del viaducte la va proposar l’enginyer municipal Alfons M. Thió de Pol. Era un fet que, en aquells anys, el problema del ferrocarril constituïa un punt de debat molt important a la ciutat. Thió recorda en una entrevista recent que, “en aquells estius en què començava el turisme, travessar Girona era un problema gros per culpa dels passos a nivell. Algunes vegades les cues de vehicles provinents del sud havien arribat a la cruïlla de Caldes de Malavella, que es diu aviat. Entre el pas a nivell de la carretera de Santa Coloma i el de Santa Eugènia hi havia dos quilòmetres d’una barrera infranquejable, fins i tot, per als vianants”. L’ajuntament, aleshores, tenia a les mans el Pla del 1955, que preveia fer passar el tren per un túnel a les Pedreres, amb l’estació de viatgers a sota del Seminari amb entrada pel carrer del Sac. “Feia riure! –afirma Thió, que prossegueix– nosaltres vam començar a treballar en una alternativa que consistia a fer passar el tren pel Pla de Salt, si fa o no fa, per allà on més tard va passar l’autopista.” Però la resposta de Madrid a la proposta de l’ajuntament va ser negativa, perquè allò no era Girona i la ciutat no es podia quedar sense estació. “Aleshores, un dia, Martí Piera Escofet que era el director dels trens d’Olot i Sant Feliu i que rebia moltes revistes estrangeres, me’n va ensenyar una en la qual es mostrava la construcció d’un viaducte com a solució per l’accés ferroviari a un poble francès. Vaig pensar que podíem provar de fer un perfil longitudinal de la línia del ferrocarril al seu pas per Girona, començant des del pas a nivell de la carretera de Santa Coloma fins el pont sobre l’Onyar. La sorpresa va ser que la via s’aixecava 5,5 metres, és a dir, que la topografia del terreny ens demanava un pas elevat.”

Després de parlar-ne amb el tinent d’alcalde, Santiago Perez Rodeja, Thió va preparar un avantprojecte molt detallat en el qual hi van col·laborar l’arquitecte Masgrau, l’aparellador Lluís Sànchez, i el van presentar al Director General de Transports, Santiago de Cruylles. “Després d’una hora i mitja de reunió, Cruylles es va aixecar i va dir al seu secretari: al llegar a Madrid, encargue el anteproyecto. Des d’aleshores tot va anar lliscant sobre rodes, tothom es prenia el projecte amb gran il·lusió, potser perquè seria el viaducte més llarg d’Espanya.”

Les particularitats del projecte del viaducte devien cridar l’atenció de l’enginyer Alejandro Goicoechea, que va proposar el seu Tren Vertebrado com una alternativa a la supressió del tren d’Olot i de Sant Feliu. El Vertebrado era un tren monoviga, és a dir, que circulava suspès d’unes jàsseres que se sostenien sobre pilars de formigó. El mateix Goicoechea va venir a Girona i es va reunir amb el president i el secretari de la Cambra de Comerç. Tanmateix, el projecte que prometia enllaçar Girona amb Olot o Sant Feliu en menys d’una hora, no va passar de l’anècdota i va quedar oblidat.

Finalment, el cinc de juliol de1973 es va inaugurar la nova estació de Girona, emplaçada sota un eixamplament del viaducte. Substituïa la vella estació i se situava uns centenar de metres allunyada del punt que havia ocupat aquella. Los Sitios explicava, el juny del 1973, que “la sola contemplación del ferrocarril elevado de Gerona, impone. Es, por supuesto, y lo afirmamos con palabras del Gobernador Civil en la mañana de ayer, la obra más trascendental que ha conocido nuestra ciudad en los últimos treinta años. Su presupuesto, casi quinientos millones de pesetas, lo atestigua, pero sobre todo, constituye un planteamiento auténticamente revolucionario en el trazado urbano, y con los complementos necesarios, será el gran escaparate, puesto al día, de la Gerona del año dos mil.”