Un cúmul de problemes
L'arribada del ferrocarril a Girona es va veure retardada per una sèrie d'esdeveniments que van tenir relació, tant amb les ambicions personals dels capitalistes que dirigien les companyies ferroviàries, com amb les circumstàncies desfavorables, polítiques i econòmiques, que van afectar el conjunt del país.
Més informació La pugna per arribar els primers a Girona
En la construcció del ferrocarril a Girona i la frontera es va establir una competència ferotge entre dues companyies, la de la costa i la de l’interior. Una pugna que també va ser esperonada pels polítics gironins, que consideraven que afavoria les aspiracions de la ciutat. La qüestió va resultar un fet insòlit al país però va esdevenir un maldecap per a les companyies que, a la fi, van haver de fusionar-se per tal d’evitar la fallida.
Més informació 3 de març de 1862. El tren arriba a la ciutat
El 3 de març del 1862 va tenir lloc la inauguració oficial de l’enllaç de Barcelona i Girona per ferrocarril. L’ajuntament va invertir quatre mil rals per fer que, el dia assenyalat, la ciutat fos una festa. A les deu del matí va arribar el tren, carregat d'autoritats, mentre totes les campanes de la ciutat el saludaven amb el seus repics.
Més informació La Girona que rep el tren
La ciutat que rep el tren, el 1862, viu condicionada pel fet de ser plaça forta, la qual li atorga unes característiques especials. També, el record dels setges i les epidèmies tenen una presència constant. Hi haurà qui veurà, en el ferrocarril, l’instrument ideal que farà oblidar els mals temps passats i farà entrar la ciutat en la modernitat.
Més informació La família ferroviària
El ferrocarril s’instal·la a Girona i no només ho fa per passar-hi, amb els trens. A redós de l’estació s’aixecaran els tallers, el dipòsit de locomotores i altres instal·lacions que acolliran un bon nombre de treballadors ferroviaris. Durant molts anys, el ferrocarril serà una de les empreses més grans de la ciutat, una de les que donarà feina a un nombre més gran de treballadors.
Més informació El tren triga setze anys en arribar a Portbou
Pocs mesos després d'haver-se inaugurat el servei de tren amb Girona, l'empresa del ferrocarril va començar les expropiacions per continuar la línia cap a Figueres i França. Malgrat tot, la crisi primer, i la Guerra Carlina més endavant, van dificultar el progrés de les obres fins a tal punt que la connexió va trigar setze anys en establir-se.
Més informació El tren gran no estarà sol a Girona
La necessitat d’agilitzar el transport de mercaderies i de persones, que existia al territori gironí, a finals del segle XIX, no podia ser satisfeta amb els mitjans tradicionals, els que circulaven per la carretera. La iniciativa dels industrials, en especial els suro-tapers, va facilitar la construcció de diferents ferrocarrils de via estreta.
Més informació Girona: una ciutat contra els trens?
El creixement de Girona va acabar per fer topar la ciutat amb la immensa illa que constituïen les instal·lacions dels diferents ferrocarrils, tant el de via ampla com els de via estreta. En un determinat moment del tardofranquisme, des de l’ajuntament, es va voler guanyar aquells espais per a l’especulació immobiliària, encara que això signifiqués fer fora els trens.
Més informació Adéu als trens petits
L’abril del 1969 van deixar de circular els trens de Sant Feliu i el d’Olot. De res van servir els estudis de viabilitat que havien estat presentats per la Cambra de Comerç, ni una gens dissimulada campanya al seu favor que es feia des de la premsa. En un cert sentit, les necessitats de la ciutat van prevaler als interessos del territori.
Més informació Del Tren Vertebrado a la nova estació
Després de successius projectes que no van rebre la conformitat de Madrid, per dificultats tècniques i de pressupost, la proposta d’un viaducte elevat de formigó, presentada per l’enginyer municipal de Girona, Alfons M. Thió, va rebre el vist i plau de tothom i va ser adoptada perquè es va considerar que era la solució que preparava la ciutat per al segle XXI.
Més informació 
