Carles

BIOGRAFIA

Un gran intel·lectual i un home bo

Imatge de Carles RaholaEs pot dir que Rahola va dedicar tota la seva vida a activitats intel·lectuals, conjugant les col·laboracions periodístiques amb la publicació de llibres, que en ocasions eren reculls de textos apareguts als diaris. Va alternar la tasca periodística amb la recerca històrica, i la redacció de textos amb la lectura de conferències i la participació en tota mena d'iniciatives culturals. L'any 1922, va ser el capdavanter d'una acció ciutadana per a la creació de l'Ateneu de Girona, entitat oberta a tota mena d'ideologies, ubicada al carrer Carreras Peralta, que ell mateix va presidir fins a la mort i a través de la qual desenvoluparia una intensíssima activitat cultural.

Val a dir que Rahola no va triomfar, però, ni com a pensador ni com a assagista. Era massa idealista, massa romàntic, massa poc crític. Home de bona fe, era un moralista vocacional, un punt somniador, un esperit disposat sempre a confiar en la condició humana, malgrat les evidències. Fins a principis dels anys vint, és a dir, fins als quaranta anys, no es va definir la seva personalitat d'escriptor. Primer va ser periodista i va voler ser un assagista, un filòsof. Després es va decantar per la història, encara que mai no va abandonar el seu afany moralista, de consciència cívica, d'impuls ètic.

Amb el temps es va revelar com un magnífic narrador d'història, no un narrador d'ofici sinó més aviat un divulgador de la història. Per les temàtiques que va triar -emigrants, pena de mort, jueus, afrancesats i una revisió de la història clàssica-, es pot afirmar que, en molts aspectes, era un avançat, per bé que el seu estil d'escriptor narratiu i evocador, més literari que crític, pot fer pensar el contrari.

Pels seus escrits va ser guardonat en nombroses ocasions i va ser també designat acadèmic de la Real Academia de la Història de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

A la solidesa intel·lectual que posseïa, s'hi unia una bonhomia explícita, traspuant allò que feia que se'l tingués per una bellíssima persona. Era un home bo, discret, respectuós, un home d'ideals, sensible i generós, tan pacífic i positiu que a voltes ens pot semblar fins i tot ingenu.

Influït pels corrents de llibertat sorgits de la Revolució Francesa, aquell moralista laic que va ser Rahola va forjar un pensament humanista liberal, republicà, d'esquerres. Sense militar mai en cap partit, va estar en l'òrbita federalista catalana i demòcrata que caracteritzava L'Autonomista i que, en plena República, va coincidir força amb els postulats d'Esquerra Republicana. En arribar la República es va entusiasmar i, durant aquella època, va treballar pel seu triomf, amb la ponderació i el respecte de sempre. Quan va esclatar la Guerra Civil, se li va enfonsar el món. Ocorria exactament el contrari del que havia somiat tota la vida. Això el corsecà. Escrivia poc, estava aclaparat. Va ajudar a tothom: capellans, familiars, amics. Confiava en la victòria democràtica contra el feixisme, però el vent de violència que tant havia blasmat faria d'ell una víctima més.