Carles

BIOGRAFIA

Els colpidors darrers dies de la seva vida

Entrada a la presó on fou tancat Carles Rahola. Des d’una de les finestres va arribar a veure la seva muller i filles.Són extremadament colpidors els darrers dies de la vida de Carles Rahola. L'any 1939, els intel·lectuals i polítics catalans que passaven per Girona, camí de l'exili, envaïren casa seva, situada a la ronda Ferran Puig núm. 24 -a la façana hi ha una placa que el recorda-. S'hi hostatjaven unes hores o uns dies i ell i la seva família els atenien amb la màxima generositat. Casa seva va ser, sense caure en cap exageració, el refugi de centenars de persones que fugien cap a França i que el volien convèncer que també havia de marxar. Al capdavall, va emprendre el camí de la frontera. Però, en arribar a la Jonquera, es va negar a continuar endavant i retornà a Girona, convençut que no havia de sofrir cap represàlia per la seva actuació.

Ocupada Girona per les tropes del general Franco el 4 de febrer de 1939, es van confiscar tots els béns de L'Autonomista i el diari va deixar de publicar-se. Rahola es reintegrà al seu lloc de treball a la Diputació, on va ser detingut al cap de molts pocs dies. Sotmès a consell de guerra sumaríssim d'urgència el dia 1 de març, va ser acusat de ser un dels més destacats separatistes de Girona, basant-se sobretot en tres articles publicats durant la guerra: "Contra l'invasor", "Refugis i jardins" i "L'heroisme". En aquests escrits, segons la sentència, "se alentaba a las masas a prolongar inútilmente su resistencia", fet que es considerava constitutiu del delicte de "rebelión militar". Condemnat a mort, l'auditor de guerra confirmà la sentència el dia 3 de març. A la cel·la de la presó, Rahola va viure uns dies de serenitat extrema i va escriure clandestinament, en papers aprofitats, cartes i notes a la família que pòstumament es revelarien com un impressionant testament espiritual.

De res no van servir les gestions fetes per persones influents per tal d'obtenir l'indult o l'ajornament en l'execució de la sentència.

A les cinc de la matinada del dia 15 de març de 1939, a l'edat de 57 anys, Carles Rahola va ser afusellat al cementiri de Girona.