Per tal de poder donar veu aquests nens i nenes, a continuació es presenten una sèrie de relats reals de víctimes de la violència de gènere en la parella.
El primer pas per oferir ajut eficaç als nens i nenes que es troben en una situació de violència de gènere en la parella és escoltar les seves veus. Les seves veus són molt reveladores i significatives alhora de veure el seu nivell de patiment:
 | Nen de 4 anys
“Jo cuido de la mare, no m’agrada ni vull que parli amb ningú. La mare és meva perquè jo l’estimo i ella a mi. Si algú l’estima i li fa mal jo que faré?” |
 | Nen de 5 anys
“No m’agraden les princeses ni les fades. Prefereixo els guerrers perquè són forts, poden lluitar i guanyen sempre. Els nens abans que les nenes” |
 | Nen de 6 anys
“Alguns dies estic molt cansat i no m’agrada anar al cole. No puc dormir a les nits perquè m’espanta quedar-me sol. M’aixeco molts cops i miro si la mare esta desperta i em fico al llit amb ella. És que a vegades escolto sorolls estranys, i si la porta es tanca i no puc obrir?” |
 | Nena de 8 anys
“Molts cops estic jugant al menjador sol amb les meves joguines i m’espanto si escolto sorolls, llavors agafo aire i em tapo les orelles per només escoltar-me el cor i sembla que tot passa” |
 | Nena de 10 anys
" Jo sé guardar molt bé els secrets. A casa meva tenim molts secrets per a que ningú sàpiga perquè a ningú els importa. Jo ja estic cansat perquè em posa trist i tinc por de dir qualsevol cosa. I si els pares s'enfaden perquè jo em xivo? Ufff quin cansament" |
 | Noia d'11 anys
"A vegades m'enfado perquè el pare i la mare es barallen quan em ve a recollir el pare al col·legi. Prefereixo que no vingui la mare i així el pare no s'enfada. Desprès a casa em pregunta molt i jo em poso nerviós, però què he de fer? No vull que s'enfadi amb mi" |
 | Noi de 13 anys
"No sé com podia ajudar ni què podia fer per evitar que a casa els meus pares es barallessin i ara que viuen separats, em sap greu que no estiguin junts. Sé que el papa s'enfadava molt i crida però la mare també està trista i sola. Jo em sento molt sol i tot i que entenc que no poden estar junts, a vegades penso que poder jo he fet algo que els enfadava" |
Els infants que conviuen en un entorn de violència de gènere són víctimes d'aquestes agressions, tant si les reben directament, com si en són observadors directes o indirectes. No és necessari que rebin la violència psíquica i/o física de forma directa perquè presentin dificultats emocionals, cognitives, socials,...
Les conseqüències psicològiques que aquestes situacions tenen pels nens i nenes depenen, bàsicament, de les característiques personals, del seu moment evolutiu, la capacitat resilient, de les circumstàncies de maltractament (tipus, cronicitat,gravetat, durada...) i de la protecció que pugui oferir la mare i l'entorn familiar.
En les situacions de violència els infants desenvolupen estratègies resilients, de vegades de forma desmesurada, adoptant rols i responsabilitats que no els són pròpies per l'edat i l'etapa evolutiva (cuidant a la mare, enfrontant-se al agressor, cuidant germans petits...).
Els trastorns del vincle són una de les conseqüències més que pateixen, ja que s'anul·len les capacitats de relacionar-se amb si mateixos i amb els altres d'una manera sana i constructiva.
La majoria de maltractaments provoquen estrès i un dolor crònic de gran intensitat. Un aspecte traumàtic dels maltractaments és degut a que el dolor està provocat per les persones més significatives pels infants, com són els pares. Els nens i les nenes solen sentir-se molt culpables de la situació entre els adults; modifiquen les seves formes d'actuar per no provocar més violència i no comprenen perquè la seva mare no trenca aquest tipus de relació, sentint-se desprotegits o en alerta constant. Alhora els costa comprendre perquè el seu pare (o en altres casos, l'adult que suposadament els ha de cuidar i els estima) actua violentament. Malauradament, amb el pas del temps, les agressions passen a ser quelcom normal i l'infant les introdueixi en la seva manera de comprendre el món (ja sigui com a víctima, com a victimari o com a ambdues coses).
Quan la violència de gènere té lloc dins la llar i de manera repetitiva és possible que l'infant interioritzi la violència i els seus rols associats (agressor o víctima) com a pauta de conducta en les seves interaccions socials i/o de parella, provocant la transmissió de la violència en les generacions posteriors. Així doncs, tenir en compte i intervenir amb aquests fills i filles no només és important pel moment present, sinó també com a forma de prevenció de la violència de gènere.
Les conseqüències que provoca la violència de gènere en els infants poden manifestar-se de forma visible, per exemple amb conductes agressives; o en d'altres ocasions les conductes estan internalitzades; és a dir, presenten inhibició i por sense manifestar massa comportaments que cridin l'atenció de les persones adultes. Això també significa que en força ocasions ens podem trobar davant de nens i de nenes que aparentment estan bé, no presenten seqüeles i que el seu funcionament social, acadèmic i familiar no crida l'atenció. Cal tenir en compte que això no significa que no estiguin patint situacions de violència de gènere ni que no n'estiguin patint les conseqüències.
