Carles

BIOGRAFIA

Els primers anys: de Cadaqués a Girona

Carles RaholaCarles Rahola i Llorens va néixer a Cadaqués el dia 28 de juny de 1881, fill de Ferran Rahola i Verdaguer i de Carolina Llorens i Palou. Era el petit de cinc germans. Quan tenia tres anys, la família va deixar Cadaqués i es va establir a Girona.

Més informació

Uns joves que van revolucionar la Girona ensopida de principis del segle XX

AutonimistaEl 1898, el seu germà Darius, des de la impremta familiar que regentava, va fundar El Autonomista, diari d'ideologia republicanofederal del qual Carles esdevindria corrector, redactor, articulista, editorialista i mentor. De ben jove, doncs, es va iniciar en l'escriptura, al costat d'una colla de lletraferits modernistes que animaven una mica l'esmorteïda activitat cultural d'aquella Girona de principis de segle. Amb Xavier Montsalvatge, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana encapçalaren un grup que, al cap dels anys, deixarien una petjada considerable a la ciutat: Josep Tharrats, Joaquim Pla, Josep Grahit i Rafael Masó, entre d'altres.

Més informació

Un gran intel·lectual i un home bo

Es pot dir que Rahola va dedicar tota la seva vida a activitats intel·lectuals, conjugant les col·laboracions periodístiques amb la publicació de llibres, que en ocasions eren reculls de textos apareguts als diaris. Va alternar la tasca periodística amb la recerca històrica, i la redacció de textos amb la lectura de conferències i la participació en tota mena d'iniciatives culturals. L'any 1922, va ser el capdavanter d'una acció ciutadana per a la creació de l'Ateneu de Girona, entitat oberta a tota mena d'ideologies, ubicada al carrer Carreras Peralta, que ell mateix va presidir fins a la mort i a través de la qual desenvoluparia una intensíssima activitat cultural.

Més informació

Els colpidors darrers dies de la seva vida

Entrada a la presó on fou tancat Carles RaholaSón extremadament colpidors els darrers dies de la vida de Carles Rahola.

L'any 1939, els intel·lectuals i polítics catalans que passaven per Girona, camí de l'exili, envaïren casa seva, situada a la ronda Ferran Puig núm. 24 -a la façana hi ha una placa que el recorda-. S'hi hostatjaven unes hores o uns dies i ell i la seva família els atenien amb la màxima generositat. Casa seva va ser, sense caure en cap exageració, el refugi de centenars de persones que fugien cap a França i que el volien convèncer que també havia de marxar. Al capdavall, va emprendre el camí de la frontera. Però, en arribar a la Jonquera, es va negar a continuar endavant i retornà a Girona, convençut que no havia de sofrir cap represàlia per la seva actuació.

Més informació