HISTÒRIC DE LES JORNADES

• 7a Jornada 2019
• 6a Jornada 2018
• 5a Jornada 2017
• 4a Jornada 2016
• 3a Jornada 2015
• 2a Jornada 2014
• 1a Jornada 2013

  

Família, vida, esquí

08/03/2013 - Sentir les paraules FERNÁNDEZ OCHOA i tots sabem immediatament de què estem parlant.   Llegir +

Es difícil trobar una família tant associada a un esport, que hagi aconseguit posar-lo al mapa a un país on no es majoritari i que, a mès a mès, sempre ho han fet, malgrat els grans èxits, des de d'humilitat i el saber fer-se estimar per tots. Es podriadir que l'esqui és el que és en aquest país gràcies en gran part a la seva presencia. Lola es una altre dels germans que, junt amb Paco i Blanca, ha disputat uns Jocs Olímpics. Des de els 6 anys fins avui, superant 5 operacions de genoll, una vida donada a la neu, a l'esport, a la competició i a la docència.

Quan vas començar a practicar el teu esport i perquè vas escollir-lo?
Comence con 6 años y fue por tradición familiar y por vivir en una estación de esquí. Puerto de Navacerrada. Madrid.

Què és el que més t'agrada del teu esport?
La velocidad, la adrenalina, el aire puro, los paisajes y la sensación de libertad !!!!

I que creus que guanyes al practicar esport?
Sentirme bien, activa de mente y fisicamente, dinámica… joven!

Portes molts anys en l'alta competició, explica'ns la teva millor experiència? I la més dolenta?
Estuve 9 años en el equipo nacional español. Mi mejor recuerdo, desfilar por mi país en unos juegos olímpicos. La entrada en el estadio es la sensación más emocionante que he tenido en mi vida.
La peor: Las lesiones, me operaron 5 veces de la rodilla y finalmente tuve que abandonar el deporte de alta competición.

Per tu, qui és un exemple a seguir?
Cualquier deportista de élite, por su espíritu de sacrificio, su tesón , su responsabilidad y sobre todo por su espíritu de superación.

Creus que se li dona poc resó mediàtic al teu esport pel fet de ser femení?
Cualquier deporte es mucho menos mediático por ser femenino, el mio en concreto el esquí fuera de España es muy seguido a nivel femenino pero en nuestro país al no haber ninguna figura actualmente española carece de interes tanto para la prensa como para el público en gral.

Es pot compaginar el practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina o cal deixar-lo?
Al principio cuando el deporte es a nivel juvenil, se puede compaginar perfectamente teniendo un poco de fuerza de voluntad. Cuando debes elegir entre estudiar una carrera o dedicarte a la alta competición, creo que es incompatible ya que fuera de nuestro país ser deportista es más que una profesión y se dedican en cuerpo y alma a ello.

Alguna vegada alguna persona que consideraves amiga teva t'ha deixat de costat per practicar esport de manera regular?
Jamás. El deporte y el viajar te hace ser mejor persona y mucho más sociable. Haces amigos donde vayas!!!

T'has vist recolzada pels teus pares i familiars?
En mi familia ha sido fácil ser deportista, era casi una tradición, mis padres nos lo pusieron fácil, quizás por que era la única forma de poder viajar , estudiar. Mi familia era muy humilde y fue nuestra oportunidad.

Què opines de la gran diferència de sou que guanya una esportista i un esportista? És just?
Me parece injusto ya que para una mujer siempre es más sacrificado hacer deporte por la condición física y social.

En el teu temps lliure, veus esport femení?
Me encanta ver el tenis femenino, creo que hay más juego que con el masculino que su potencia se centra en el saque. También soy seguidora de la copa del mundo de esquí femenino. ¡Me encanta!

Què creus que s'ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més reconegut socialment?
Creo que se debería empezar por educar alos padres, el deporte tanto femenino como masculino es fantástico para cualquier niño. A nivel de escuela también se debería potenciar más el deporte, crear un buen ambiente de clubs para que la gente joven prefiera entrenar que salir de botellón.

Què et sembla que es faci aquesta I Jornada d'esport femení a Girona?
Me parece una iniciativa divina y digna de imitar en todo el país. ENHORABUENA Y ÁNIMO!!!!

 

L'il·lusió genera oportunitats

06/03/2013 - TERESA MÁS DE XAXARS RIVERO, biòloga i olímpica a Atenes al 2004, es un exemple de disciplina per compartir i gaudir de l'esforç per formar-se acadèmicament i a la vegada competir al mes alt nivell internacional.   Llegir +

Durant molts anys, amb medalles als Jocs del Mediterrani i als Campionats del Mon, ha trobat a Banyoles el marc idoni per sentir a cada palada la seva relació amb l'aigua i la natura, per portar el seu cos i la seva ment al limit i per aprendre els valors que l'han ajudat a ser millor esportista i a progressar com persona.

Per què vas triar el Rem?
Vaig triar el rem després d'haver fet atletisme des de ben petita, però l'estiu del 97 em vaig començar a fixar en aquest esport que es practica al costat de casa i de seguida vaig tenir ganes de provar-lo.

Des de quina edat practiques aquest esport?
Vaig començar a remar als 15 anys, és a dir, a cadet de segon any, tot i que vaig portar molt bona base venint de l'atletisme i no em va costar tant agafar el ritme d'entrenaments.

T'has vist recolzada pels teus pares i familiars, quan vas decidir fer esport?
Donat que des de ben petita l'esport formava part de la meva vida, els meus pares varen veure amb bons ulls canviar d'esport, i més si el practicava al costat de casa i no a Girona, tot i que ja de sènior i després inclòs d'haver classificat pels JJOO d'Atenes, el meu pare encara em deia que era un hobby… I tant! però també una part de la meva vida, i un estil de vida.

Et sents valorada socialment per practicar-lo?
El Rem és un esport de satisfacció personal i benestar amb un mateix. Socialment considero que el Rem, tot i fer bons resultats a nivell mundial, no es valora suficient, i no només per la premsa mediàtica, sinó també per les entitats que sovint es plantegen el reconeixement d'esportistes i només es fixen en aquells més mediàtics i que són realment professionals en termes econòmics.

Què és el que més t'agrada del teu esport?
El Rem, tot i poder practicar-lo en equip, és un esport que et fa portar el teu cos al límit, que et reta contínuament a la millora, que et relaxa al veure't envoltat de natura, sentir com el teu cos està unit a l'aigua i gaudir del desplaçament palada rera palada.

I el futur del Rem femení en general?
De les coses que més m'agradaria és poder veure un equip nacional femení voluminós i ple de resultats, malauradament el Rem femení no ha mogut mai a moltes noies, de cadet érem 8 i de sènior ja només vaig quedar jo… A més, algunes noies que podrien ser joves promeses o que possiblement amb molt treball tindrien una oportunitat en l'àmbit internacional ho deixen perquè no poden assumir el sacrifici que comporta estar a l'elit mundial.

I el futur de l'esport femení?
Crec que abans de parlar de l'esport femení en general caldria diferenciar aquells esports més mediàtics dels que no ho són tant en aquest país… Tot i així m'agradaria pensar que les llicències femenines han augmentat durant els darrers anys i que cada cop siguin més les que surten a fora a demostrar els valors que ens ensenyen aquí i la bona qualitat atlètica.

Què li diries a les noies de 12 a 16 anys que volen deixar l'esport?
Els diria que l'esport et fa créixer com a persona, millorar, valorar i aprendre nous valors molt importants que utilitzaran durant la vida, inclòs per estudiar! Fer esport millora l'actitud enfront els problemes i el cos demana moviment i exercici, no una vida sedentària!

Alguna vegada t'has vist obligada a deixar-lo per ser una dona?
En qualsevol dels esports que hagi practicat fins que vaig arribar al Rem (atletisme, gimnàstica, bàsquet,…) no m'he vist mai obligada a deixar-lo, al contrari, i a nivell més internacional t'adones que en molts països (EUA, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Alemanya, França, Itàlia,…) hi ha moltíssimes dones que fan esport, i moltes que fan Rem i que poden estar lluitant durant més de 5-8 anys per poder arribar a una final en un campionat del món o una final olímpica.

Que creus que s'ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més arrelat?
Perquè les noies practiquin esport i s'arreli més s'hauria de canviar molt la mentalitat social que hi ha actualment, que dins de les pròpies famílies i escoles es promocionés més l'esport i una vida saludable, i que s'eliminessin molts dels estereotips físics que existeixen actualment i que no fan cap bé a la salut de moltes noies.

Creus que se li dona poc resó mediàtic al teu esport pel fet de ser femení?
El Rem no és un esport gaire mediàtic aquí, però quan surts arreu del món t'adones de la importància que té i la gran quantitat de gent que el practica o que el segueix, és impressionant! Ja pots tenir molt bon resultat en un campionat del món o uns JJOO que mai sortirà tant com els esports més mediàtics, ni pels espònsors som gaire importants. I no només és el Rem, només cal veure per què no li van donar el premi Príncep d'Asturies a en Davil Cal, piragüista i medallista en dos JJOO, tot es centra en pocs esports.

Es pot compaginar el practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina o cal deixar-lo?
A nivell escolar practicar esport i escola/institut és completament compatible, només cal aprofitar el temps a classe i organitzar-te les hores extra escolars per compaginarl'entrenament, els deures i una bona estona amb la família o els amics. A la universitat no vaig tenir tampoc problemes per compaginar-ho, i més quan va aparèixer un programa per esportistes que et facilitaven els horaris de pràctiques o el canvi d'exàmens quan tenies una competició. Quan es vol aconseguir un objectiu t'adaptes a les circumstàncies i vas a per ell. Així he arribat també a ser doctora!

Què creus que guanyes al practicar esport?
Practicar esport és salut física i mental, estàs tu i el teu cos i deixes de costat els estudis, problemes, compromisos per centrar-te en el què vols fer, on vols arribar.

T'han dit algun cop que ets una "marimaxo" per practicar el teu esport?
Potser a l'edat més adolescent sí que havia sentida alguna vegada algun comentari així, sobretot de nois que no són bons en l'esport i que et miren amb recel, però després mai ningú m'ho ha dit, al contrari, moltes amigues em deien que ja podrien estar amb els mateixos braços i cames!

Alguna vegada alguna persona que consideraves amiga teva t'ha deixat de costat per practicar esport de manera regular?
No m'han deixat mai de costat per practicar un esport, però sí que he hagut de dir moltes vegades que NO a invitacions, excursions, viatges amb amics/família perquè estava entrenant o en competició, però nom'arrepenteixo de la vida que he portat, hi ha coses que només pots fer durant una època de la vida i has d'aprofitar el moment, sempre hi ha temps per anar de vacances o sortir de festa.

Creus que l'esport femení té menys importància que el masculí?
En general crec a nivell mediàtic sí, tot i quan ets a dins i veus que fas el mateix que els nois o més t'adones que ells mateixos valoren el teu resultat. El problema és sempre la premsa… No ens cuiden el que haurien.

Què opines de la gran diferència de sou que guanya una esportista i un esportista? És just?
En el Rem, donat que és un esport minoritari aquí i que no hi ha espònsors, el que puguis guanyar va en funció del resultat obtingut al campionat del Món, JJOO o Europeus, per tant, homes i dones guanyen el mateix. En d'altres esports trobo molt greu el que arriben a cobrar alguns esportistes o millor dit professionals, però tot té a veure amb el nivell mediàtic, però no és just.

Per tu, qui és un exemple a seguir?
Per a mi és un exemple a seguir aquell esportista, ja sigui home o dona, que siguin persones íntegres, honestes, humils i competitives en la competició, que gaudeixin de l'esport que practiquen i facin gaudir-ne a la resta.

Que et sembla que es faci aquesta I Jornada d'esport femení a Girona?
Em sembla genial que sorgeixin aquest tipus d'iniciatives per promocionar l'esport femení, tot i que hauria d'ésser des de les escoles i els instituts que es promocionés més l'esport.

 

Què hi trobareu?

04/03/2013 - Patinatge artístic, futbol, bàsquet, gimnàstica rítmica i esportiva, tennis de taula, judo, atletisme, handbol, esgrima, rugbi, piragüisme, hoquei, voleibol, bàdminton   Llegir +

Patinatge artístic… Vols fer l'àngel, un canó, una pirueta… amb els patins? Vine a veure actuar un dels equips de xou que han quedat campions del món.
Futbol… Vine a fer uns tocs amb la pilota, uns driblatges, unes rematades de cap i uns bons xuts a porteria. A les comarques de Girona tenim unes grans futbolistes i uns grans clubs.
Bàsquet… Pots trobar tornejos, exercicis d'iniciació, un entrenament magistral, si ja en saps una mica, o també pots veure en acció les jugadores del GEiEG i de l'Uni Girona.
Gimnàstica rítmica… Quina de les cinc modalitats vols practicar, corda, cèrcol, pilota, maces o cinta?
Judo… Algunes claus de judo, una mica de defensa personal i una exhibició de les millors judoques gironines.
Atletisme… Inicia't en les diferents proves de l'atletisme i millora la teva tècnica de carrera.
Handbol… Després de l'èxit de les noies als jocs olímpics de Londres 2012, vine a provar aquest divertit esport.
Tennis de taula… No et pots perdre veure com juga l'equip de divisió d'honor de noies i aprendre amb elles.
Gimnàstica esportiva… Practica acrobàcies endarrere, puja a una barra d'equilibris o gaudeix de les habilitats de les nostres gimnastes.
Esgrima… Has agafat mai una espasa per fer unes passes d'esgrima?
Rugbi… Algunes de les jugadores gironines de rugbi són considerades de les millors del món.Vine i atreveix-te amb aquest esport.
Hoquei… Prova a passar la bola pel forat amb uns patins i un estic. Tot un repte!
Piragüisme… Fes un tastet de piragüisme al riu Onyar i coneix la Núria Fontané, campiona d'Europa i Copa del Món de caiac en estil lliure en K-1 júnior femení el 2012.
Voleibol… Inicia't en aquest esport amb diferents circuits i gaudeix amb un torneig de 3×3 de les millors jugadores de volei de Girona.
Bàdminton… Vine a iniciar-te en aquests esport tan dinàmic.

 

Mai deixis que ningú et digui que no pots fer quelcom

03/03/2013 - Qui li havia de dir a la MARÍA MARTÍ BARTIS, quan va sentir que a ella el que li agradava era jugar a futbol amb els nens a la plaça de Llers, que acabaria compartint vestuari amb algunes de les millors jugadores del mon al C. F. L'Estartit.   Llegir +

Amb elles ha continuat aprenent i millorant per fer créixer el seu impuls infantil fins arribar al lloc on li agrada ser, amb les seves companyes, amb el seu equip, esforçant-se juntes per el compromís amb el seu club.

Quan vas començar a practicar el teu esport i perquè vas escollir-lo?
Als 8 anys vaig començar a jugar al C.F.Llers. Cada dia anava a jugar a la plaça amb els amics del meu germà i allà un amic dels meus pares em veia cada dia i em va explicar que a Llers hi havia un equip femení i així va començar tot fins a dia d'avui.

Què és el que més t'agrada del teu esport?
És un esport col·lectiu i això fa que es transmetin molts valors com el companyarisme, la constància i el compromís.

I que creus que guanyes al practicar esport?
Salut i coneixements del futbol. També, guanyes moltes grans amistats.

Quina és la teva frase preferida (sobre el teu esport)?
Tinc en ment una frase de la pel·lícula "En busca de la felicidad" que resumeix el que busco al practicar el meu esport: "Mai deixis que ningú et digui que no pots fer quelcom. Ni tan sols jo. Si tens un somni ves a per ell".

Portes molts anys en l'alta competició, explica'ns la teva millor experiència? I la més dolenta?
La meva millor experiència han estat els primers anys que vaig estar a 1a divisió, ja que vaig compartir equip amb jugadores d'alt nivell com Maribel Domínguez, Rebekah Patrick i Saioa González. He après molt d'elles que en la meva edat desconeixia futbolísticament. Sempre és gratificant tenir a jugadores que et donen exemple a seguir. L'experiència més dolenta que he viscut va ser el descens de categoria l'any passat. És molt dolorós quan tot l'esforç que fas durant la temporada no té la seva recompensa.

Per tu, qui és un exemple a seguir?
Un exemple a seguir és Erik Abidal. És un esportista que malgrat les dificultats que s'ha trobat en la vida no ha baixat mai els braços i segueix lluitant per tornar a disfrutar del que realment li agrada.

Creus que se li dona poc resó mediàtic al teu esport pel fet de ser femení?
Si. Per exemple, l'any passat en la nostra lliga cada divendres donaven un partit per Marca TV. Això va ser un fet molt important pel futbol femení, però un desavantatge que ens vam trobar és que només podien ser retransmesos aquells grans Clubs com el Barça, Espanyol, Ath. Bilbao, etc ja que ells es podien permetre viatjar entre setmana. Nosaltres per exemple no podíem viatjar entre setmana per estudis i/o treballs d'algunes jugadores, ja que el futbol femení no ens dona per viure exclusivament d'ell.

Es pot compaginar el practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina o cal deixar-lo?
Pel que fa als estudis, si que pots compaginar-te l'estudiar amb el compatir a 1a Divisió. Tot és qüestió d'organitzar-te el temps lliure i de tenir voluntat per recuperar les classes perdudes degut algun entrenament o viatge pel partit. Per altra banda, moltes jugadores no han pogut estar a 1a Divisió perquè no tenien flexibilitat d'horaris, però hi ha jugadores que acaben la jornada a la tarda i això els permet assistir als entrenaments i el cap de setmana lliure per poder entrenar i/o viatjar.

T'has vist recolzada pels teus pares i familiars?
Sense la meva família no hauria pogut viure les experiències que he tingut. La família sempre és un punt fort quan els tens al costat.

Què opines de la gran diferència de sou que guanya una esportista i un esportista? És just?
La diferència que hi ha és molt gran entre el que pot cobrar un home i una dona de 1a divisió. Deixant de banda si és just o no, el que no trobo coherent és que es paguin aquestes barbaritats a esportistes d'elit.

En el teu temps lliure, veus esport femení?
Si, quan tinc temps lliure vaig a veure futbol femení d'ex-companyes meves i de tant en tant, quan retrensmeten per la televisió.

Què creus que s'ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més reconegut socialment?
Un tema molt important per fomentar l'esport femení és que els mitjans de comunicació ens donguessin més importància. Així doncs, la societat ens tindrien més ben considerades i reconegudes esportivament.

Què et sembla que es faci aquesta I Jornada d'esport femení a Girona?
Molt bé, aquesta Jornada ajudarà a reconèixer l'esport femení i a fer-nos créixer com esportistes.

 

Xerrades

03/03/2013 - El diumenge dia 10 també tindrem xerrades informatives i debats. Tot a l'Espai Cívic Mercadal, al costat de la Plaça Constitució.   Llegir +

 

Per mi és una forma de vida

28/02/2013 - ELI MARTÍNEZ, jugadora del GEiEG, no te temps per avorrir-se. El passat dia 24 ha acabat la concentració amb la Selecció Espanyola de rugbi XV.  Llegir +

Ja està pensant en fer la bossa per anar a la concentració de la Selecció de rugbi Seven, el proper 11 de març, per preparar las Series Mundials d'Amsterdam al maig i la Copa del Mon a Moscú, a finals de juny. En pocs anys, va començar a jugar als 18, ha tingut temps de ser campiona del Mon i d'Europa, però per sobre de tot ha trobat al rugbi una manera de viure i de aprendre a relacionar-se amb els demès, un ambient idoni per assumir els valors que té aquest noble esport.

Quan vas començar a practicar el teu esport i perquè vas escollir-lo?
Vaig començar a jugar durant el meu primer any d'universitat, amb les garrines, equip de la Universitat de Vic, tenia 18 anys. Vaig escollir el rugbi perquè em va semblar un esport desconegut per mi aleshores i em va cridar molt l'atenció.

Què és el que més t'agrada del teu esport?
La veritat es que pràcticament tot. Per mi és una forma de vida, ja que el rugbi aporta a qui el practica una sèrie de valors molt importants que poden aplicar-se al dia a dia de qualsevol, com són el respecte, el sacrifici, el compromís, la lleialtat,…A més a més, aquest esport fa que conegui a molta gent, amb la qual puc compartir formes de pensar, actituds,… Ja que entre jugadors/es de rugbi hi ha una "química" especial.

I que creus que guanyes al practicar esport?
Al practicar esport, no només guanyo a nivell físic, ja que em fa sentir-me millor, guanyo anècdotes, experiències, persones i sobretot, una forma de vida.

Quina és la teva frase preferida (sobre el teu esport)?
"No sé on és el límit, però si que sé on no és" de Josef Ajram, i també "CARPE DIEM" del poeta romà Horacio.

Portes molts anys en l'alta competició, explica'ns la teva millor experiència? I la més dolenta?
El rugbi m'ha donat molt bones experiències, però mai oblidaré el primer cop que vaig debutar amb la selecció espanyola de rugbi XV. Era un partit de rugbi XV a Gijón, contra la selecció anglesa "A", i vaig sortir els últims 5 minuts del partit. Recordo que vaig rebre la pilota i vaig córrer sobrepassant a dues angleses per a acabar fent un ruck (va ser tot el que vaig fer durant els meus minuts al camp).
Però, no tan sols recordo aquest moment com a especial per aquests minuts dins el camp, sinó perquè en aquest partit 4 persones molt importants per mi, van viatjar des de Vic per veurem jugar, jo no en sabia res, i va ser increïble veure'ls/es allà sorprenent-me per compartint aquest moment al meu costat. Aquestes 4 persones (2 nois i 2 noies) eren de l'equip dels Garrins i Garrines de Vic, el meu primer equip, i el meu equip per sempre.
L'experiència més dolenta va ser al campionat territorial de La Coruña, en el qual jugava amb la selecció catalana de rugbi XV. En el primer partit que varem jugar (contra Galicia), vaig patir una petita lesió al genoll, que em va fer abandonar el terreny de joc i acabar el torneig allà. Vaig espantar-me molt, ja que era la meva primera lesió important i en poc temps (1-2 mesos) tenia la opció de jugar el meu primer europeu de rugbi XV amb la selecció espanyola de rugbi XV. Recordo que va ser molt dur acabar el campionat en aquelles condicions i no saber què passaria amb el meu genoll. Per sort, la història, tot i patir, va acabar bé, ja que uns dies més tard vaig rebre la notícia que només era una distensió dels lligaments interns del genoll, i que en unes setmanes estaria a punt per tornar a jugar. I si us ho pregunteu, si, vaig jugar l'Europeu.

Quins valors creus que t'aporta la pràctica esportiva?
La pràctica esportiva, i el rugbi per suposat, m'aporta valors com: respecte, humilitat, sacrifici, esperit d'auto.superació, responsabilitat, lleialtat, compromís, etc.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Perquè?
La veritat és que no. el rugbi és una esport de contacte el qual t'exigeix molt a dins el camp a nivell de sacrifici. Això, fa que moltes noies s'espantin, ja que no totes les noies de la meva edat estan disposades a donar tant per un esport.

Per tu, qui és un exemple a seguir?
Tota aquella persona que lluita pels seus somnis deixant enrere tots els obstacles que s'interposen en el seu camí.

Creus que se li dona poc resó mediàtic al teu esport pel fet de ser femení?
El rugbi en sí, és una esport minoritari que no té resò en els mitjans de comunicació, però si parlem de rugbi femení, el que ens trobem és un resò encara menor, ja que se'ns deixa de banda en moltes situacions, no es valoren els èxits que assolim, per molt importants que siguin (campiones i subcampiones d'Europa, classificades pel campionat de món…).
Està clar que actualment, en el nostre país, el rugbi femení, com molts d'altres esports, no venen el mateix que ho fan els masculins, però també es veritat que és impossible que venguin i es facin conèixer, si des dels mitjans de comunicació no els promocionen i els fan veure regularment.

On trobes més reconeixement del teu esforç, on vius o quan vas a competir fora?
La veritat és que allà on visc, perquè la gent veu el meu dia a dia, i veu els sacrificis que s'han de fer per assolir allò que t'agrada.

Es pot compaginar el practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina o cal deixar-lo?
És molt difícil compaginar ambdues coses, ja que entre els entrenaments físics diaris que hem de fer, i les concentracions de la selecció que regularment tenim, es fa complicat tenir feina o estudis presencials. Per això la meva decisió finalment va ser estudiar online, i així poder portar a terme ambdues coses.

Alguna vegada alguna persona que consideraves amiga teva t'ha deixat de costat per practicar esport de manera regular?
La veritat és que no. Per sort, la gent que tinc al meu voltant entén i respecte totalment les meves decisions, per tant, entenen que estic compromesa amb el que faig, i no tenen cap problema en que ho porti a terme.

T'has vist recolzada pels teus pares i familiars?
Totalment. Com he dit en la pregunta anterior, tinc sort que les persones que m'envolten, sobretot la meva família, em recolza en tot el que faig. I tot i que sovint es fa difícil que marxi durant llarg temps i per tant no els pugui veure, estan amb mi en tot aquest tema.

Què opines de la gran diferència de sou que guanya una esportista i un esportista? És just?
Crec que si les entitats volen que l'esport creixi, ho han de fer des de totes les parts que l'envolta, i això comporta nois i noies. Que un esportista guanyi més o menys no té a veure amb els seus resultats esportius, per tant, crec que les noies ens mereixem una igualtat econòmica respecte als nois, perquè si estem dedicant les mateixes hores, estem tenint els mateixos resultats (o sovint més alts), estem deixant enrere els mateixos sacrificis… no veig perquè no hem de tenir les mateixes igualtats.

En el teu temps lliure, veus esport femení?
Intento veure'n, tot i que es fa difícil trobar-lo a mà, ja que si ens vols veure, cal buscar per internet pàgines webs on en retransmetin partits o bé ja estiguin gravats anteriorment.

Què creus que s'ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més reconegut socialment?
S'ha de fer veure a les noies que hi ha un ventall molt gran d'esports, i que segur que n'hi ha un adequat per cadascuna. Que l'esport a part d'aportar-te beneficis físics a nivell de salut, és una gran oportunitat per aprendre a conviure, per viure experiències, per créixer, per relacionar-se amb tot tipus de persones, i que és el millor per sentir-se dins un grup amb el que comparteixes les mateixes aficions.

Què et sembla que es faci aquesta I Jornada d'esport femení a Girona?
Em sembla perfecte, ja que trobo que Girona és una ciutat que omple molt a les persones que hi viuen, i que és una gran oportunitat per fer veure a les noies que hi ha molt més del que es pensen. Que l'esport és una oportunitat increïble per fer quelcom diferent que només pot aporar-te quelcom positiu.

 

Sempre amunt

27/02/2013 - ANNA COMET PASCUA coneix el cami per afrontar el canvi, per superar les dificultats que la vida i l'esport et posen pel devant: sempre amunt. Una de les millors a la selecció española d'esquí alpí.   Llegir +

Va haber de lluitar per superar una greu lesió que, si la va apartar del seu esport, li va fer descubrir la seva força per, despres de dues operacions, redescubrirse com esportiste i tornar a competir al máxim nivell en proves de esquí i curses de muntanya. Traductora d'angles i francés i amb experiencia com periodista, és una lluitadora que ha trobat a la muntanya el millor espai per conèixer a sí mateixa, rodejada de neu, al ben mig de la natura.

Quan vas començar a practicar el teu esport i perquè vas escollir-lo?
El primer esport que vaig practicar durant molts anys va ser l'esquí alpí i vaig començar als 2 anys. Vaig dedicar-m'hi professionalment fins que, fa deu anys, vaig tenir una greu lesió de genoll. Actualment, ja recuperada, fa 5 anys que practico esquí de muntanya i curses de muntanya i competeixo amb la selecció catalana i espanyola.

Què és el que més t'agrada del teu esport?
Estar amb contacte amb la natura, la duresa i bellesa de la muntanya, l'alçada i un entorn que canvia en tot moment. M'agrada la gent que el practica, els companys i companyes que tinc. M'agrada l'oportunitat que em dóna de conèixer noves persones i llocs nous arreu del món. M'agrada perquè m'obliga a cuidar-me, a estar en forma, a sacrificar-me i tot això m'ajuda a sentir-me molt bé amb mi mateixa i a llevar-me amb energia cada matí. També m'agrada compartir-ho amb la meva parella.

I que creus que guanyes al practicar esport?
Guanyo alegria, guanyo conèixer gent, però sobretot conèixer-me a mi mateixa i acceptar-me tal com sóc. Em dóna energia i força, decissió i perseverància. Em dóna derrotes que m'ajuden a aprendre a superar-les i em dóna victòries que m'ajuden a seguir lluitant.

Quina és la teva frase preferida (sobre el teu esport)?
El fred, el patiment, l'esforç s'acaben, haver-ho donat tot, sempre queda dins teu. Gas!

Portes molts anys en l'alta competició, explica'ns la teva millor experiència? I la més dolenta?
Vaig estar 6 anys a l'equip nacional d'esquí alpí, dels 13 als 19. I amb curses de muntanya 3 anys a la selecció catalana, actualment corro pel meu compte. Amb esquí de muntanya fa 3 anys que estic a la selecció catalana i amb l'espanyola cada cop que em criden. Fa una setmana he tornat del Campionat del Món d'esquí de muntanya amb la selecció espanyola. La pitjor experiència va ser una lesió molt greu de genoll que em va obligar a passar dos cops pel quiròfan i a abandonar l'esquí alpí de competició. Va ser una cosa que em va costar molt d'acceptar, de fet a vegades crec que encara no ho tinc del tot assumit. Però, a la vegada, ha estat una gran experiència, sens dubte m'ha fet ser millor esportista, més forta i m'ajuda a valorar petits èxits i em prenc millor les derrotes. Tornar a competir a l'alt nivell després dels anys, també ha estat una gran experiència, per mi ha estat com guanyar la meva pròpia cursa.

Per tu, qui és un exemple a seguir?
No crec que hi hagi un sol exemple a seguir. Es pot aprendre de moltes persones, no només esportistes. I també hi ha exemples que et mostren el que tu no vols fer mai.

Creus que se li dona poc resó mediàtic al teu esport pel fet de ser femení?
Crec que el meu esport té poc ressó mediàtic en general, no només per ser femení o no. De fet trobo que els mitjans de comunicació són una vergonya ja que només treuen les medalles i fora d'això són fracasos, potser es podrien posar a la nostra pell i entendrien el que son les victòries i els fracasos.

Es pot compaginar el practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina o cal deixar-lo?
No diré que sigui fàcil, però es pot compaginar. S'ha de ser constant i treure hores de sota les pedres, tant per entrenar com per descansar. Amb il.lusió i ganes, tot es fa.

Alguna vegada alguna persona que consideraves amiga teva t'ha deixat de costat per practicar esport de manera regular?
Amb principi no, i si algú ho ha fet és perquè no em coneix o no entén res del que faig, l'esport és la meva vida i si algú no ho accepta és que no és el meu amic o amiga.

Què opines de la gran diferència de sou que guanya una esportista i un esportista? És just?
És vergonyós que els sous siguin tan diferents. En primer lloc trobo que hi ha sous d'alguns esports que son desmesurats. Jo practico un esport minoritaria, en el qual molt pocs companys en poden viure. És vergonyós.

En el teu temps lliure, veus esport femení?
Veig esport, si es femeni o masculí m'és indiferent. Magrada veure esport i qui el practiqui m'és indiferent.

Què creus que s'ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més reconegut socialment?
Crec que és una qüestió social. A nivell històric, els homes el practicaven abans que les dones i estava acceptat socialment. Estava mal vist que les dones en fessin. L'esport femení està augmentant i el nivell està pujant molt. Crec que és qüestió de temps.

Què et sembla que es faci aquesta I Jornada d'esport femení a Girona?
Estan molt bé aquestes jornades, però em sap greu que s'hagin de fer per promocionar-lo, això em demostra que encara no hi ha normalitat en l'esport femení. De totes formes felicitatas per la iniciativa.

 

Trobades de debat de l'Esport Femení

27/02/2013 - Un espai obert on compartir informació, experiències, on transmetre els valors de l'esport per conscienciar al conjunt de la societat , des d'un punt de vista psicològic, sociològic i des d'un anàlisi dels mitjans de comunicació, de la necessitat de treballar per la igualtat d'oportunitats en l'accés a la pràctica esportiva.   Llegir +

 

Esforç, constancia i bon rotllo

26/02/2013 - MÒNICA BARCELÓ no ha deixat mai de fer esport. Als 6 anys va començar diverses disciplines fins que va trobar el seu lloc amb dos esquís als peus. Aquests esquís la van portar a competir durant més de 20 anys arribant a disputar diferents proves de la Copa del Món.   Llegir +

Superada la seva etapa de competició d'alt nivell no ha pogut deixar l'esport de costat. La seva inquietud i les ganes de sentir-se bé l'han portat a practicar el bàdminton.

Quan vas començar a practicar el teu esport i perquè vas escollir-lo?
Als 5 anys em vaig posar els esquís per primera vegada. En aquells moments l'esquí era un esport que poca gent OLYMPUS DIGITAL CAMERApracticava. Als 7 anys vaig començar a competir, i amb altres nens i nenes del G.E.i E.G. anàvem a curses els caps de setmana. Realment vaig haver d'escollir l'esquí, perquè recordo que feia altres esports i va arribar un moment que no ho vaig poder compaginar tot. Per mi esquiar era molt més fàcil i divertit que els altres esports. Però penso que la passió del meu pare per l'esquí i la muntanya va ser clau.

Què és el que més t'agrada del teu esport?
La sensació de llibertat que em dóna, la velocitat, el risc… i l'aire fred a la cara.

I que creus que guanyes al practicar esport?
Quan era jove i competia vaig aprendre a lluitar, a patir, a ser forta en moments difícils i vaig fer amistats que avui encara perduren. Ara faig esport perquè em sento bé, perquè m'ajuda a descarregar tensions i a sentir-me jove, perquè em relaciono amb gent, etc.

Quina és la teva frase preferida (sobre el teu esport)?
A TOPE!!!!!!

Portes molts anys en l'alta competició, explica'ns la teva millor experiència? I la més dolenta?
La més satisfactòria és la recompensa d'un bon resultat. I amb els anys, alguns molt bons records.Em costava deixar gent enrere, tenir relacions intermitents amb els amics, família, parella… perquè sempre anàvem amunt i avall.

Per tu, qui és un exemple a seguir?
Qualsevol esportista que, dintre el seu nivell sigui quin sigui, hi dediqui esforç, constància i bon rotllo em sembla un bon exemple.

Creus que se li dona poc resó mediàtic al teu esport pel fet de ser femení?
Penso que a la majoria d'esports femenins se'ls dona poc resó mediàtic.

Es pot compaginar el practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina o cal deixar-lo?
Amb els estudis crec que es pot arribar a compaginar, tot i que requereix molta disciplina. Amb la feina suposo que deu ser molt i molt complicat.

T'has vist recolzada pels teus pares i familiars?
Totalment.

Què opines de la gran diferència de sou que guanya una esportista i un esportista? És just?
Just segur que no ho és.

Què creus que s'ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més reconegut socialment?
Animar a les mares i als pares a que també practiquin esport. Quan la pràctica esportiva forma part de la nostra vida quotidiana es viu a casa com una cosa natural. Que la mare vagi a córrer, o a jugar a bàdminton un parell de dies per setmana, o a jugar a bàsquet, o el que sigui… és igual de normal que quan ho fa una filla o un fill.
D'altra banda, els mitjans mediàtics tenen molta influència per aconseguir el reconeixement social.

Què et sembla que es faci aquesta I Jornada d'esport femení a Girona?
Perfecte!

 

Vaig créixer dins d'una piragua

25/02/2013 - Fa pocs dies que la saltenca NÚRIA FONTANÉ i MASÓ ha estat reconeguda millor palista estatal júnior.   Llegir +

Les dues medalles aconseguides a l'ultim Campionat d'Europa a Lienz, amb un or a k1 júnior, parlen del potencial competitiu d'aquesta jove que pràcticament ha crescut dins una piragua envoltada d'una família molt vinculada amb aquest esport. L'entrenament i la competició l'han ajudat a créixer com esportista però també a aprendre a ser més organitzada, a conèixer mon i relacionar-se amb els demès i a preparar-se per superar dificultats i complir objectius.

Quan vas començar a practicar el teu esport i perquè vas escollir-lo?
Aquesta pregunta és bastant difícil per mi, ja que els meus pares van iniciar el club de piragüisme el mateix any que vaig néixer, així que vaig créixer dins d'una piragüa, fent vols amb la topo (piragüa doble) amb el pare o la mare.
Tota la família practicava l'esport. I per estrany que sembli, a mi al principi no m'agradava. El que passava és que em feia molta mandra canviar-me i posar-me el neopre, ja que no era de la meva mida. Però un cop era a l'aigua m'ho passava molt bé.
A més cal afegir-li que feia (i segueixo fent dansa) i abans m'agradava més ballar. Tot i no fer-me gaire gràcia remar, és el que havia de fer perquè tota la família hi estava enganxada (pares i el meu germà). Per tant podriem dir que m'obligaven. I ara estic molt contenta que ho fessin!

Què és el que més t'agrada del teu esport?
Una de les coses que més m'agrada del meu esport és l'oportunitat de viatjar, d'anar a llocs nous, conèixer noves cultures, nova gent… El fet de conèixer gent de diferents parts del món, d'una edat similar a la teva i amb un interès molt fort en comú. Això crea uns vincles d'amistat molt especials.
El que també m'agrada molt és el contacte que tens amb la natura, arribes a llocs que caminant, amb cotxe o qualsevol altre mitjà no t'hi podria portar.
També m'agrada competir, demostrar el què has après i veure el teu esforç recompensat amb els resultats.

I que creus que guanyes al practicar esport?
En primer lloc una vida sana. Ara a més estic intentant seguir una dieta més equilibrada amb menys carn i més verdures. Com ja he dit anteriorment, guanyes moltes amistats. I al viatjar i fer amics de diferents països, practiques i aprens anglès. El fet de competir i haver-te d'enfrontar tu sol al problema, et fa créixer com a persona. Això semblarà molt estrany, però em fa ser més organitzada i m'ajuda a aprofitar el poc temps que tinc. Ja que a vegades, tenir molt de temps lliure és dolent, per exemple per a poder estudiar, pensaràs que tens molta estona t'entretindràs i acabaràs estudiant el mateix que un que ha utilitzat tot aquest temps fent esport i després estudiarà.

Quina és la teva frase preferida (sobre el teu esport)?
Els noms dels truc, que són amb anglès. Phoenix monkey, mc nasty, donkyfl, etc.

En la teva carrera esportiva, explica'ns la teva millor experiència? I la més dolenta?
Podria dir que la meva millor experiència va ser tot el 2012, sembla un període de temps molt llarg, i no sé si és pot considerar com a experiència, però realment tota la temporada de competicions del 2012 ha estat impresionant. Et sents tan bé quant veus les resultats del patinent las entrenaments, les sessions a l'hiver, etc.
El que en remarcaria més són les competicions internacionals. Els Campionat d'Europa a Lienz i les Copes del Món a EEUU van ser increíbles! Per les Copes del Món era el primer cop que sortia d'Europa i em va encantar. Ja tinc moltíssimes ganes de tornar-hi per els Campionats del Món d'aquest any.
L'experiència dolenta a diferència de la bona que és molt llarga, aquesta seria bastant curta. Al Campionat del Món del 2011, per a mi era la primera competició internacional i ja era un mèrit haver entrat a l'equip, però un cop a allà vaig veure que respecte a les altres noies no ho feia malament i que fins i tot podria haver guanyat. A les preliminars va anar molt bé i vaig classificar-me en 5è lloc, però a les semifinals la presió em va guanyar i vaig acabar 7a. Va ser un cop dur, ja que després de veure que ho podía aconseguir, vaig quedar 7a i no em vaig classificar per disputar la final. Tot i així m'ho vaig passar molt bé amb l'ambient de la competició.
El que em va passar em va ajudar, ja que vaig tornar a les competicions lluitant encara nés fort i amb més ganes, volia millorar i demostrar-me que ho podia fer. I això és el que em va ajudar a aconseguir els bons resultats del 2012.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Perquè?
No, la veritat. El nostre esport ja és minoritari. I hi participen moltes menys noies que nois. I de la meva edat encara menys. A Amèrica, Anglaterra i Canadà és dels llocs on hi ha més pràctica.

On trobes més reconeixement del teu esforç, on vius o quan vas a competir fora?
Clarament quan vaig a competir a fora. Em dóna un extra de motivació i preocupació. Ja que hi ha noies que fa un any que no veus i no saps el que han millorat o si han estat entrenant i practicant molt seriament.

Per tu, qui és un exemple a seguir?
Pel que fa a la forma de competir, el meu germà. És un gran competidor i sap suportar molt bé la pressió. A més m'ajuda molt a l'hora de millorar ja que quasi sempre remem junts i em diu què puc corregir, també és un dels entrenadors del meu club.

Creus que se li dona poc resó mediàtic al teu esport pel fet de ser femení?
Hi ha vegades que ho noto molt. Un dels meus objectus és igualar el nivell dels nois i les noies, demostrar que les noies podem ser tant o més bones que els nois i que sen's reconeixi de la mateixa manera.

Es pot compaginar el practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina o cal deixar-lo?
Poder es pot, ara, és difícil. I encara més si a part de practicar aquest esport estudies batxillerat i fas classes d'anglès i fas 2 classes de dansa a la setmana com a extraescolars.
El que és complicat és que a vegades has de deixar de fer coses que també t'agradarien per a seguir amb la pràctica de l'esport, però són eleccions que al cap i a la fi són necessàries.

Alguna vegada alguna persona que consideraves amiga teva t'ha deixat de costat per practicar esport de manera regular?
Si, per l'esport que realitzo estic fora molts de caps de setmana i en època de competicions quasi tots els dies de festa. Això dificulta la relació amb els amics. Però han d'entendre que per a mi és molt important.

T'has vist recolzada pels teus pares i familiars?
Sens dubte! Moltíssim. Com ja he dit a l'inici és gràcies a ells que vaig començar a pràcticar el piragüisme. M'han ensenyat a estimar l'esport. Venen a totes les competicions, ja que també hi competeixen o hi fan tasques organitzatives. Ens acompanyen a el meu germà i a mi a les competicions internacionals i ens ajuden sempre que sigui possible. A part que són els meus màxims esponsors! Els hi he de donar molt les gràcies.

Què opines de la gran diferència de sou que guanya una esportista i un esportista? És just?
No, ja que pot ser les dones en certs esports estan més limitades per les qualitats físiques. Un exemple clar és la força, que en les homes és més present. Però les dones poden compensar aquesta mancança amb altres qualitats.

En el teu temps lliure, veus esport femení?
No. Bàsicament perquè a la televisió casi no en retrensmeten. En realitat retrensmeten pocs esports més a part de futbol, bàsquet i F1 (en general). Hi ha moltes esportistes importants i destacats a Catalunya que desconeixem per la falta d'informació que sen's dóna a la tele.

Què creus que s'ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més reconegut socialment?
Aquesta activitat sería una de les opcions. Però la veritas és que és difícil, com deia en la pregunta anterior, potser s'hauria d'ensenyar més als mitjans de comunicació i amb un esperit de superació personal i alhora aquest objectiu de demostrar que les dones també poden ser grans esportistes.

Què et sembla que es faci aquesta I Jornada d'esport femení a Girona?
Crec que és una bona idea. Si aquesta primera jornada rutllés i es pogues anar repetint al llarg dels anys estaría molt bé. M'agrada de la manera que està plantejat i si no hi anessim a fer una exhibició segurament que hi aniría per a provar d'altres esports.

 

1a Jornada d'Esport Femení 2013

19/02/2013 - La 1a Jornada de l'Esport Femení és una iniciativa que desenvolupen conjuntament l'Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i el Club Bàsquet Quart, amb l'objectiu de fomentar i dinemitzar l'esport femení.  Llegir +

La jornada tindrà lloc el proper diumenge 10 de març, de les 9 a les 14,30, a la ciutat de Girona. Una festa on podrem trobar exhibicions, tornejos, entrenaments per iniciar-se en diferents disciplines, xerrades, visites d'esportistes d'elit, cursos de formació i molt més. Tot amb la finalitat de donar una empenta a l'esport femení, i transmatent valors i mitigant discriminacions i desigualtats.

Hi podran participar esportistes especialitzades en les seves disciplines i totes aquelles dones, petites i grans, que vulguin iniciar-se en qualsevol dels esports presents en la Jornada.

 

M'agrada competir, conèixer noves amistats, viatjar i superar, dia a dia, nous reptes

19/02/2013 - L'UniGirona és un equip jove de l'elit del basquet femení que aposta per donar bones oportunitats a joves talents com és el cas de l'EVA BOU.   Llegir +

Després de varies temporades compaginant els estudis, jugar amb l'equip de Copa Catalunya i el primer equip, aquest any s'ha convertit en una peça important de l'equip de Lliga Femenina. Esforç i ambició no li falten.

Per què vas triar el bàsquet?
Vaig triar el bàsquet perquè és l'esport que jugàvem, de petites, al pati de l'escola amb les amigues.

Des de quina edat practiques aquest esport?
Des de que era ben petita, als 5-6 anys, els meus pares hem van apuntar al club del poble.

T'has vist recolzada pels teus pares i familiars, quan vas decidir fer esport?
Si, sempre m'han fet costat.

Et sents valorada socialment per practicar-lo?
No, socialment l'esport femení no està ben valorat en comparació amb el masculí.

Què és el que més t'agrada del teu esport?
M'agrada competir, conèixer noves amistats, viatjar i superar, dia a dia, nous reptes.

Com veus el futur de la Lliga Femenina?
Un futur una mica incert, a causa de la crisi, cada vegada hi ha més equips amb dificultats per a poder-hi competir.

I el futur de l'esport femení?
Malgrat que força gent intenta potenciar l'esport femení, aquest està lluny d'arribar a les dimensions que ocupa l'esport masculí.

Per tu, qui és un exemple a seguir?
El meu exemple a seguir no és una persona en concret, sinó totes aquelles persones que treballen dia a dia per superar-se.

Què li diries a les noies de 12 a 16 anys que volen deixar l'esport?
Que s'ho pensin bé, que l'esport no només et dóna beneficis físics, sinó que t'aporta molts altres valors. Sigui en el nivell que sigui, sempre és bo fer esport.

Que creus que s'ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més arrelat?
Potenciar l'esport femení i estimular la societat per atraure més noies. Per això cal més suport, perquè la gent comenci a donar més importància a l'esport femení.

Es pot compaginar el practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina o cal deixar-lo?
Depèn, compaginar l'esport amb els estudis és possible, d'altra banda, amb la feina ja és més complicat.

Què creus que guanyes al practicar esport?
A part de tots els beneficis en temes de salut, practicar esport et proporciona altres valors com són la responsabilitat, el respecte, el treball en equip, la humilitat, la cooperació, etc.

Creus que l'esport femení té menys importància que el masculí?
No, l'esport femení no té menys importància que el masculí. El que passa, és que degut a la gran diferència de suport social, mediàtic i econòmic, fa que es doni més importància a l'esport masculí que al femení.

Què opines de la gran diferència de sou que guanya una esportista i un esportista? És just?
No és just, no hi ha igualtat. Però la diferencia de massa social que mou un o altre fa que així sigui.

En el teu temps lliure, veus esport femení?
Si tinc temps i en fan per la televisió, m'agrada mirar-ne, tot i que és difícil ja que pocs canals n'ofereixen.

Què et sembla que es faci aquesta I Jornada d'esport femení a Girona?
Hem sembla molt bé, crec que qualsevol acte a favor de l'esport femení és d'agrair, i útil per arribar a gent que no ha tingut l'oportunitat d'endinsar-s'hi. Se'n haurien de fer més.

 

La cultura de l'esport se'ls hi ha d'inculcar a tots

18/02/2013 - La banyolina LAURA TERRADES, esportista del Club Natació Banyoles, es va proclamar subcampiona del món de rem sub'23 l'any 2011 i l'any següent va aconseguir un quart lloc. Aquest any amb 23 anys començarà a competir en categoria sènior i ben segur que amb la intensitat del seu esforç, la seva experiència i la seva fortalesa aconseguirà convertir-se en un gran referent del món del rem.  Llegir +

Per què vas triar el Rem?
Quan era petita, mai havia pensat el rem com un possible esport per començar a practicar però una companya de l'escola em va comentar que ella en feia i que faltaven nenes i vaig decidir provar-ho

Des de quina edat practiques aquest esport?
Vaig començar a remar a l'edat de 12 anys.

Què és el que més t'agrada del teu esport?
La satisfacció que et dóna quan et surten les coses bé.

Et sents valorada socialment per practicar-lo?
Per un sector de la societat si i per un altre no, a la universitat alguns companys de classe ens consideraven uns "frikis" als meus companys de rem i a mi perquè fèiem rem i dedicàvem el temps a entrenar

I el futur del Rem femení en general?
Difícil, sempre hi haurà alguna noia però molt poques. La gent a partir d'una edat s'ho deixa.

I el futur de l'esport femení?
No crec que hi hagi cap problema amb l'esport femení, el contrari es seguirà potenciant com fins ara.

Què li diries a les noies de 12 a 16 anys que volen deixar l'esport?
Que no ho facin, que se que és una edat difícil perquè les altres amigues comencen a sortir més però que l'esport els hi aportarà unes satisfaccions i uns valors que les seves amigues no ho tindran.

Què creus que guanyes al practicar esport?
Guanyes valors, disciplina i organització, però també, com he dit abans, satisfacció i orgull cap a un mateix.

Què s'ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més arrelat?
No crec que s'hagi de fer res específic per les noies, s'ha de potenciar l'esport a tots els nivells, tant és que siguin nens, nenes, més grans o més petits, la cultura de l'esport se'ls hi ha d'inculcar a tots.

Creus que se li dona poc resó mediàtic al teu esport pel fet de ser femení?
No, el meu esport no és gaire conegut ni per nois ni per noies. A l'estranger, com ara Estats Units o Anglaterra si que el rem té més importància i té més resó mediàtic.

Es pot compaginar el practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina o cal deixar-lo?
Si t'organitzes bé no hi ha cap problema, sempre aniràs una mica més de bòlit però es pot fer.

Per tu, qui és un exemple a seguir?
Qualsevol dona que faci esport i ho gaudeixi.

T'han dit algun cop que ets una "marimaxo" per practicar el teu esport?
Algun cop si, però no per practicar esport sinó per la musculatura, fer rem durant l'adolescència em va fer desenvolupar més la musculatura de l'esquena i per tant que es vegi més gran i forta.

Alguna vegada alguna persona que consideraves amiga teva t'ha deixat de costat per practicar esport de manera regular?
Deixar-me de costat no però insistir a que en deixés de fer si.

Creus que l'esport femení té menys importància que el masculí?
L'esport femení té la mateixa importància que el masculí, de mica en mica es retallaran les diferències entre un i l'altre.

Què opines de la gran diferència de sou que guanya una esportista i un esportista? És just?
Crec que la diferència de sous es noten més en esports mediàtics perquè en el rem tant homes com dones guanyem el mateix. Aquesta diferència és injusta però no només s'hauria de canviar això sinó la publicitat que se'n fa de cada esport, ja que aquesta augmenta la diferència de sou.

En el teu temps lliure, veus esport femení?
En general no miro mai cap esport per la televisió perquè no m'agrada, prefereixo anar a veure els esports en directe. Si puc m'agrada anar a mirar curses d'orientació, curses a peu, curses en btt, etc

Què et sembla que es faci aquesta I Jornada d'esport femení a Girona?
Crec que està molt bé, així es recorda a la gent que les dones som igual de bones com els nois en els diferents esports.

 

Fent esport guanyes moltes coses

14/02/2013 - Parlem amb CLÀUDIA VILA, la millor gimnasta gironina de tots els temps. És fàcil dir-ho, però molt dur aconseguir-ho. Els dos últims anys ha viscut al CAR de Madrid, entrenant amb la selecció espanyola amb l'objectiu de participar a les olimpíades de Londres. Les lesions ho van impedir.  Llegir +

Per què vas triar la Gimnàstica Esportiva?
Un dia vaig veure per la televisió una competició de gimnàstica i li vaig dir a la meva mare que jo volia fer el que feien les nenes que sortien per la televisió,així que la meva mare em va apuntar al Salt Gimnàstic Club.

Des de quina edat practiques aquest esport?
Practico la gimnàstica des dels 4 anys.

T'has vist recolzada pels teus pares i familiars, quan vas decidir fer esport?
Sempre he estat recolzada per la meva família, si no hagués sigut així no hauria arribat fins on he arribar.

Et sents valorada socialment per practicar-lo?
Quan practicava gimnàs estava recolzada per tots els que m'envoltaven, fins i tot les meves amigues i companyes de classe. Elles sabien que des de petita m'estava entrenant per arribar a ser una gran gimnasta i m'ajudaven molt.

Què és el que més t'agrada del teu esport?
El que més m'agrada és veure a nenes fent gimnàs, perquè em recorden molt els meus moments d'entrenament, i també el feliç que em feia entrenar, era part de la meva vida.

Com veus el futur de l'esport femení?
Crec que últimament l'esport femení ha crescut molt i que ha agafat gran protagonisme. Però encara no està igualat amb el masculí i espero que això canviï, i que en uns anys hi hagi el mateix nombre de participants masculins i femenins en uns Jocs Olímpics. Per cert, els JJOO de Londres 2012 van destacar pel gran nombre de dones abanderades i pel gran nombre de dones participants, casi un 50%.

Què li diries a les noies de 12 a 16 anys que volen deixar l'esport?
Els diria que no tiressin la tovallola, perquè per molts mals moments que hagin passat, sempre hi haurà grans moments per recordar. A més a més, l'esport t'ajuda a agafar uns hàbits que en un futur són molt importants, com la disciplina. L'esport no només es pot fer per aconseguir medalles o rècords, sinó també per créixer com a persona i això és el més important.

Que creus que s'ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més arrelat?
No se ben ve que faria, però poder es podria difondre més els diferents esports de Girona o intentar fer esports de no-competició per a noies que el que volen és seguir estant en forma o tenir una tarda ocupada fent un esport que li agradi.

Es pot compaginar el practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina o cal deixar-lo?
Si tens clar els teus objectius és possible, jo ho he fet des dels 12 anys, l'únic que has de tenir clar és que el poc temps lliure que tindràs l'hauràs d'aprofitar al màxim.

Què creus que guanyes al practicar esport?
Penso que el més principal d'un esportista és arribar al seu màxim objectiu, però que no ho aconsegueixi no vol dir que l'esportista no estigui satisfet en els seus anys d'entrenament. Fent esport guanyes moltes coses, fortalesa per intentar complir els objectius davant molts obstacles, disciplina, sabent fer el que toca en cada moment i el més important és que saps que per molt que no hagis aconseguit el que volies, has gaudit fent un esport que t'agrada i que t'ha aportat tants moments inoblidables.

Per tu, qui és un exemple a seguir?
D'esport masculí, penso que un esportista exemplar és Leo Messi, una persona humil que per molts records que faci o títols que guanyi, mai es conforma, sempre vol més i sempre té l'equip en ment, res ho fa per individualitat. D'esport femení, penso que una esportista exemplar és Almudena Cid, que ha aconseguit 8 diplomes olímpics en 4 olimpíades. L'admiro per haver aconseguit estar tants anys a l'alt nivell.

Creus que l'esport femení té menys importància que el masculí?
No crec que tingui menys importància, sinó que no està valorat de la mateixa manera que el masculí.

Què opines de la gran diferència de sou que guanya una esportista i un esportista? És just?
En això no estic gens d'acord, no puc entendre que un futbolista guanyi el doble o triple que una futbolista si fan exactament el mateix esport, per posar un exemple.

En el teu temps lliure, veus esport femení?
L'esport que més miro durant l'any és la gimnàstica artística i el futbol, ja que soc molt futbolera. Durant les olimpíades si que miro molts més esports femenins, com natació, salts de trampolí i tennis, però el que més segueixo és la natació sincronitzada que és un esport que també m'agrada molt.

Que et sembla que es faci aquesta I Jornada d'esport femení a Girona?
Em sembla molt bé, així es donaran a conèixer molts llocs de practica esportiva per esports femenins.

 

Som un equip, el treball, el sacrifici, la superació, els bons moments, i els no tan bons, etc., tot és compartit

13/02/2013 - ANNA QUINTANA, és una d'aquestes grans patinadores que en modalitat de grups de Xou.   Llegir +

El patinatge artístic és un d'aquests esports que ompla pavellons, encara que les seves esportistes no surtin a la televisió, no firmin autògrafs i no siguin reconegudes. Anna Quinatana és una d'aquestes grans patinadores que en modalitat de grups de Xou ha arribat a guanyar en el 2009 i 2010 tots el campionats possibles, CampióProvincial, Català, Estatal, Europeu i Mundial…..ah perdó, que m'havia despistat,també al 2007, al 2006, al 2005 i al 2004. Casi res!!

Quan vas començar a practicar el teu esport i perquè vas escollir-lo?
Vaig començar a patinar als 4 anys, gairebé fruit de la casualitat. El grupet d'amigues de l'escola van apuntar-se i jo, tot i que no em feia gaire gràcia, també ho vaig fer. De seguida m'hi vaig enganxar i, d'això, ja en fa 23 anys!

Què és el que més t'agrada del teu esport?
El que més m'agrada del meu esport és que té moltes modalitats diferents (patinatge individual, en parella, en grup, etc.), i això fa que cadascú pugui especialitzar-se en la que més li agradi i, per tant, augmenta la possibilitat de que més persones practiquin aquest esport tan meravellós. Si especifico en la modalitat que jo practico, els grups de xou, puc dir que el que més m'agrada és que, com que som un equip, el treball, el sacrifici, la superació, els bons moments, i els no tan bons, etc., tot és compartit.

I que creus que guanyes al practicar esport?
Evidentment, com qualsevol disciplina esportiva, practicant esport guanyes forma física. Però crec que també cal que tinguem clar que l'esport no només millora la forma física sinó que també et forma com a persona, en valors com l'entrega i la superació, el respecte als companys i als rivals, el saber estar i encaixar tot tipus de situacions, etc. Crec que tothom, des de petit, hauria de practicar esport, el que més agradi a cadascú.

Quina és la teva frase preferida (sobre el teu esport)?
La principal és "Per poder guanyar cal estar sempre disposat a perdre" Unes altres que normalment també dic molt són "Voler és poder" o "Tots units fem força", o qualsevol expressió semblant que descrigui la importància de l'esforç i l'entrega per a la consecució de qualsevol meta.

Portes molts anys en l'alta competició, explica'ns la teva millor experiència? I la més dolenta?
És difícil escollir una experiència millor que les altres… la veritat és que em sento molt afortunada perquè quan faig balanç de tot el viscut, només em retrobo amb experiències boníssimes, persones importants i grans records.
Negatiu… no haver assolit el rendiment esperat en alguna competició. En el nostre esport un error o un mal dia es paga molt car; nosaltres no competim regularment en una lliga com és el cas de la majoria d'esports d'equip; en aquests casos, un mal partit el pots corregir la setmana següent. Nosaltres, en canvi, competim per eliminatòries i, per tant, un mal dia t'exclou de la competició fins la temporada següent.

És increïble els èxits assolits pel patinatge d' Olot, a què creu que és degut?
Aquesta meravellosa trajectòria és fruit, sobretot, de molt de treball. A més el nostre club compte amb el millor coreògraf del món, en Ricard Planiol. Ell és el creador de totes les coreografies, tant de la música com dels moviments, i també del vestuari. És un crack!
A més tenim una grandíssima entrenadora, l'Ester Fàbrega, que també havia estat patinadora del grup, i que és l'encarregada de donar-nos canya, i qui es deixa la pell perquè tot surti bé. És imprescindible!
Comptem amb una junta que treballa molt dur, i de forma totalment altruista, per oferir-nos el millor, tant al cos tècnic com a tots els patinadors. Són una passada! I, a la pista, els patinadors que treballem i donem el millor de nosaltres per intentar fer que tot aquest esforç de tantes persones valgui la pena. Tots junts formem un gran equip!

Per tu, qui és un exemple a seguir?
Personalment el meu exemple és la meva mare; una persona entregada 100% als seus, lluitadora i treballadora incansable. Esportivament qualsevol esportista que, en la seva disciplina, treballi diàriament per seguir millorant dia rere dia.

Creus que se li dona poc resó mediàtic al teu esport pel fet de ser femení?
Sense cap mena de dubte sí! Tot i que vull matisar que no crec que el motiu sigui pel fet que el patinatge sigui un esport majoritàriament femení; crec que el poc ressó és degut a que aquest és un esport minoritari. Malgrat any rere any, i això ja va començar fa 10 anys enrere en la nostra modalitat, els resultats dels equips Catalans siguin brillants en competicions nacionals i internacionals, malgrat pavellons de la capacitat del Fontajau s'omplin a vessar per acollir un Campionat de Catalunya, etc., els mitjans de comunicació d'àmbit autonòmic i nacional semblen ometre aquesta realitat i en fan un ressó mínim o, en moltes ocasions, nul. D'aquesta manera és molt difícil que esports com el patinatge, i d'altres, aconsegueixin el reconeixement que es mereixin.

Es pot compaginar el practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina o cal deixar-lo?
Definitivament sí. És més, és necessari compaginar-ho per assegurar-se un futur. A més, en aquest esport cada patinador ha de fer-se càrrec de totes les despeses; ha d'assumir el cost del material (patins, rodes…), del vestuari de competició. També paguem quotes al club, que aquest utilitza pel lloguer de pistes d'entrenament, per fer front als desplaçaments, etc. El patinatge és un esport d'elit, on els patinadors i els clubs han de fer combinacions gairebé màgiques per afrontar les despeses de cada temporada, que no són altres que poder anar a competir. Per tant, doncs, aquest esport és necessari combinar-lo amb l'estudi i la feina.

Alguna vegada alguna persona que consideraves amiga teva t'ha deixat de costat per practicar esport de manera regular?
Mai. Crec que aquest, i qualsevol esport, és 100% compatible amb les amistats, la vida social i familiar. Es més, crec que ho afavoreix ja que es creen amistats i vincles amb persones que, sense l'esport, potser ni tan sols no hauries conegut.

T'has vist recolzada pels teus pares i familiars?
Personalment he estat sempre 100% recolzada. La meva família i, sobretot, els meus pares han estat sempre al meu costat, i m'han recolzat i acompanyat arreu en totes les competicions al llarg de la meva vida esportiva. Penso que l'esport ha ajudat a potenciar la nostra relació, ja que ens ha fet compartir un munt d'experiències que han marcat la nostra vida. Crec que el recolzament de les persones properes és una peça clan en el rendiment de qualsevol esportista.

Què opines de la gran diferència de sou que guanya una esportista i un esportista? És just?
Evidentment crec que és un fet molt injust. El sou hauria d'anar lligat al rendiment, al compromís, als resultats o objectius assolits, etc., mai hauria de dependre del sexe de l'esportista.

En el teu temps lliure, veus esport femení?
En el meu temps lliure gaudeixo veient qualsevol tipus d'esport, tant femení com masculí.

Què creus que s'ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més reconegut socialment?
Crec que actualment l'esport femení ha agafat molta embranzida, que duem una dinàmica molt positiva. A més, hi ha moltes persones i institucions que treballen per seguir fomentant la pràctica de l'esport entre les noies. Estaria molt bé poder aconseguir que a aquests factors se li afegís més ressó mediàtic; crec que això podria ajudar molt.

Què et sembla que es faci aquesta I Jornada d'esport femení a Girona?
Em sembla una idea boníssima! Tan de bo sigui una iniciativa que vagi precedida de moltes més!

Ànims i visca l'esport! I l'esport femení sobretot!

 

Si vols, pots

13/02/2013 - ROSÓ SOLER, una jove esportista de 14 anys que juga al bàdminton al Club Bàdminton Salt, pionera en la seva edat i apassionada d'aquest esport,s'esforça cada dia per continuar millorant i assolir grans fites. L'any passat va guanyar el Campionat de dobles de Catalunya S 15.   Llegir +

Quan vas començar a practicar el teu esport i perquè vas escollir-lo?
Vaig començar a jugar a bàdminton fa cinc anys perquè feia temps que sentia com el meu pare parlava d'aquest esport i vaig veure l'oportunitat de començar a practicar-lo.

Què és el que més t'agrada del teu esport?
El que més m'agrada d'aquest esport és que no hi ha contacte físic i al final del partit es va a donar la mà al rival per tal de felicitar-lo pel seu joc, sigui el que sigui el resultat. És important que hi hagi respecte. A part també m'agrada que de seguida puguis començar a jugar bé i que vagis notant els petits progressos que vas fent.

I què creus que guanyes al practicar esport?
Crec que, a part de millorar la forma física, és una bona oportunitat per a fer nous amics i aprendre a ser positiu, a no donar les coses per perdudes abans de temps.

 

Les noies també es poden dedicar a un esport de la mateixa manera que ho fan els nois, i no importa el tipus d'esport que sigui

05/02/2013 - ANNA BADOSA. Jugadora de Tennis de Taula del FD Cassanenc , hi ha poques esportistes que tinguin el seu bagatge.   Llegir +

Entre d'altres mèrits ha aconseguit amb el seu club, el FD Cassanenc, els campionats d'Espanya, en totes les categories, també ha participat en un Europeu Absolut a Sèrbia, dos mundials absoluts i dos mundials júniors. Nou anys al CAR de Sant Cugat la van ajudar a créixer com a esportista i com a persona.

-Quan vas començar a practicar el teu esport i perquè vas escollir-lo?
Vaig començar amb 5 anys perquè els meus dos germans hi jugaven i el pavelló em quedava al costat casa. Llavors sempre estava per allà corrents i passant l'estona amb la filla del entrenador que tenia la meva edat, fins que un dia l'entrenador ens va proposar apuntar-nos i en comptes de córrer perquè sí, apreníem un esport i quelcom nou a la vegada.

-Què és el que més t'agrada del teu esport?
M'agrada que em permet mantenir en forma, i que és molt difícil de practicar psicològicament, no és una feina "automàtica".

-I què creus que guanyes al practicar esport?
Poder viatjar molt, fer amistats per la resta del món i nous coneixements.

-Quina és la teva frase preferida (sobre el teu esport)?
"Keep your best and fuck the rest", es una frase que deia sempre l'entrenador del CAR abans dels partits.

-Portes molts anys en l'alta competició, explica'ns la teva millor experiència? I la més dolenta?
La millor experiència per a mi ha estat poder compartir equip amb les noies de la selecció espanyola, ja que, hi havia molt bon ambient entre tots i a més a més vam aconseguir guanyar grans campionats. I vaig aprendre molt d'elles també. L'experiència que menys m'agrada és que es pot compartir poc amb les persones que desconeixen el tennis de taula com a esport.

-Vas estar 9 anys al CAR de Sant Cugat, com ho valores?
Allà tot és perfecte per a un esportista, instal·lacions, metges, menjar,etc. ho valoro molt positivament, em va ajudar molt a millorar.

-Per tu, qui és un exemple a seguir?
No tinc a una sola persona concreta, cada un té coses que m'agraden que poden servir d'exemple a seguir.

-Creus que se li dona poc resó mediàtic al teu esport pel fet de ser femení?
El femení sempre està una mica per sota al masculí en resó, per en general crec que ni femení ni masculí, es desconeix l'esport en general.

-Es pot compaginar el practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina o cal deixar-lo?
Sempre t'has de decantar per alguna cosa més que l'altre, però es pot compaginar. Hi ha noies de la selecció que tenen una carrera. Es poden anar agafant poques assignatures per any i et treus els estudis més lentament.

-Alguna vegada alguna persona que consideraves amiga teva t'ha deixat de costat per practicar esport de manera regular?
No, al contrari, sempre hi ha algun tipus de contacte i m'animen per anar a entrenar amb elles.

-T'has vist recolzada pels teus pares i familiars?
Sí, sempre han tingut ben vista la pràctica esportiva.

-Què opines de la gran diferència de sou que guanya una esportista i un esportista? És just?
Penso que fem el mateix esforç que els nois, així que no ho trobo just. Però la gent valora més "l'espectacle".

-En el teu temps lliure, veus esport femení?
En tennis taula pràcticament només miro el femení, sinó no acostumo a veure gaire la tv.

-Què creus que s'ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més reconegut socialment?
Potser farien falta més noies d'alt nivell mundial, tipus Mireia Belmonte o Almudena Cid. Que es promocioni a partir d'alguna "figura" coneguda estatalment.

-Què et sembla que es faci aquesta I Jornada d'esport femení a Girona?
Doncs crec que servirà per a que la gent reflexioni en que les noies també es poden dedicar a un esport de la mateixa manera que ho fan els nois, i no importa el tipus d'esport que sigui.

 

Programa 2013 per Instituts

31/01/2013 - Dins de la Jornada de l'Esport Femení s'ha creat un Programa especial per als Instituts. En el següent enllaç trobareu tota la informació.  Llegir +

PROPOSTA PROGRAMA INSTITUTS

Pel proper diumenge, 11 de març, hem tornat a organitzar la VI Jornada de l'Esport Femení. Després de l'èxit assolit en les anteriors edicions, novament volem convidar les noies de tots els instituts de la província a gaudir de noves experiències esportives i a practicar-les.

A qui es dirigeix?
A les noies de tots els instituts de la província de Girona.

Com poden participar en la Jornada?
Per mitjà del consell esportiu del gironés. Cal formalitzar la inscripció i escollir un dels itineraris proposats.

Quan es fa la Jornada de l'Esport Femení? I on?
La Jornada tindrà lloc el proper 11 de març, de les 9.30 a les 13.30 h, al centre de Girona, a la Plaça de Francesc Calvet i Rubalcava (Plaça de LLeó), Plaça Salvador Espriu, Plaça Catalunya i Riu Onyar.

Com poden arribar a la Jornada?
La Diputació de Girona facilita un autocar a cada comarca per tal que les noies que, el proper 11 de març, vulguin participar en la Jornada de l'Esport Femení s'hi puguin desplaçar.

Quines activitats poden trobar a la Jornada?
Hi poden trobar activitats d'iniciació a diferents esports, exhibicions, entrenaments magistrals… També hi poden veure vídeos que tenen com a objectiu donar a conèixer les nostres esportistes més destacades, i fins i tot poden gaudir de la visita d'alguna d'elles. Determinades entitats esportives gironines ens aproparan a diferents modalitats esportives que es practiquen a la província de Girona: hoquei patins, gimnàstica rítmica, patinatge, gimnàstica esportiva, judo, handbol, bàsquet, atletisme, escacs, rugbi, piragüisme, tennis de taula, ciclisme, vòlei, bàdminton, futbol, marxa nòrdica, paleo-entrenament, tennis i Jiujitsu.

Què són els itineraris?
La participació en la Jornada s'organitza a partir d'uns itineraris:
— Els itineraris consisteixen en la pràctica de tres esports, a cada un dels quals es dedicarà 30 minuts.
— Un cop les noies hagin finalitzat l'itinerari escollit, podran participar en qualsevol activitat de les diferents modalitats presents en la Jornada.
— A cada itinerari, s'hi poden inscriure 12 noies com a màxim (també 1,2, 3, etc.).
— Els itineraris s'iniciaran en els horaris establerts.
— Cada grup de noies estarà acompanyat per un voluntari que les ajudarà a participar en les modalitats esportives de l'itinerari.

Com cal fer la inscripció als itineraris?
Les persones responsables de cada grup han d'enviar les inscripcions a opraderas@msn.com. A cada itinerari, s'hi poden inscriure un màxim de 12 noies. Els grups s'aniran tancant d'acord amb l'ordre d'arribada dels correus. Els resultats es publicaran al blog de la Jornada de l'Esport Femení (http://www.jornadadelesportfemeni.cat), a l'apartat «Instituts». Així, es tindrà actualitzat l'estat de cada grup i de cada itinerari, de manera que es podrà saber si el grup està obert o tancat a l'hora d'apuntar-s'hi.

Si teniu qualsevol dubte, podeu enviar un email a opraderas@msn.com

 

Reserva't el 10 de març

31/01/2013 - Vols practicar el teu esport preferit o provar d'anar amb patins? O posar-te en guàrdia amb una espasa, o jugar una partida de tennis taula o provar com fer un mortal en un llit elàstic? I per què no un tastet de piragüisme al Riu Onyar?  Llegir +

D'aquestes i de moltes altres activitats podràs gaudir-ne el proper 10 de març si visites la Plaça Constitució de Girona on celebrarem la Iª Jornada de l'Esport Femení.
Exhibicions, xerrades, activitats de iniciació, tornejos, concursos, entrenaments magistrals,vídeos de 15 disciplines esportives: bàsquet, handbol, judo, gimnàstica artística, patinatge, gimnàstica rítmica, hoquei patins, tennis taula, esgrima, futbol, atletisme, rugbi, piragüisme, volei i bàdminton.

 

Salut, amistats, i moltes experiències!

24/01/2013 - NOEMÍ JORDANA és jugadora de bàsquet professional des dels 17 anys. Actualment milita a les files de l’Uni Girona, equip amb el qual la temporada passada va disputar la Copa de la Reina i el Playoff pel títol. Amb quinze anys jugant a la màxima categoria, la Noemí demostra la seva gran qualitat. Això sí, amb un aspecte preferit: El tir de 6,25!  Llegir +

– Per què vas triar el bàsquet?
Perquè el meu pare és entrenador i sempre anàvem a buscar-lo a la pista i al final em vaig enganxar.

– Què és el que més t’agrada del teu esport?
Poder competir, i compartir la feina amb gent molt diversa.

– Et sents valorada socialment per practicar-lo?
En general si, a la gent quan li dius “professional” hi donen valor. Encara no he trobat ningú que digui: quina pèrdua de temps…

– Què creus que guanyes practicant esport?
Salut, amistats, i moltes experiències!

– T’han dit algun cop que ets una “marimaxo” per practicar el teu esport?
Jajaja no!

– Què creus que s’ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més arrelat?
Potenciar-lo ja des de petites. Si t’enganxes ja no ho pots deixar! I fer que sigui una experiència enriquidora per a les més petites, amb igualtat de oportunitats.

-Es pot compaginar el practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina, o cal deixar-lo?
Amb els estudis absolutament sí. Amb els horaris laborals ja és més difícil, a més si estas a nivell professional ja es pot considerar que tens una feina.

– Què li diries a les noies de 12 a 16 anys que volen deixar l’esport?
Que a part de ser bo per la seva salut, a través de l’esport vius moltes experiències enriquidores i coneixes a gent molt interessant. Val molt la pena.

– Creus que se li dona poc ressò mediàtic al teu esport pel fet de ser femení?
No sé si és per això, crec que a vegades l’espectacularitat que dona la potència física d’un home fa que l’esport masculí resulti més atractiu pel gran públic, però si ens donen una oportunitat segur que ja no ens deixen de seguir.

– Com veus el futur de la Lliga Femenina?
En aquests moments no està massa bé, però si aconsegueix superar aquests moments de crisi segur que pot remuntar.

– I el futur del bàsquet femení en general?
Tot es basa en el treball. Si les joves segueixen treballant el bàsquet seguirà creixent.

– I el futur de l’esport femení?
Hi ha molta gent fent esforços perquè l’esport femení sigui reconegut, i poc a poc es veuen els fruits d’aquest treball. Serà difícil, però segur que acabarem aconseguint el reconeixament que ens mereixem.

– Què et sembla que es faci aquesta I Jornada d’esport femení a Girona?
Em sembla molt interessant, és un pas més per valorar l’esforç de moltes dones que fan esport.

El proper vuit de març l’Uni Girona participarà en la Copa de la Reina de la Lliga Femenina i la Noemí Jordana amb la seva experiència intentarà portar-la cap a casa com va fer quan la va guanyar amb el Celta de Vigo.

Bona Sort Noemí!!!