2a Jornada de l'Esport Femení 2014
Diumenge 9 de març de 2014
ENTREVISTES, NOTÍCIES I ALTRES
La Jornada de l'Esport Femení: «Dona» un Pas per l'Esport es consolida com a referent esportiu i social
10/03/2014 - L'esport femení ha fet un pas endavant per normalitzar-se i desestereotipar-se amb la II Jornada de l'Esport Femení: «Dona» un Pas per l'Esport, que es va dur a terme ahir, diumenge, en diferents indrets de la ciutat de Girona. Llegir +
Es calcula que prop de 1.500 dones, majoritàriament joves, van participar en algunes de les modalitats esportives de la jornada, com ara l'hoquei sobre patins, la gimnàstica rítmica, el patinatge, la gimnàstica esportiva, el judo, l'handbol, el bàsquet, l'atletisme, el rugbi, el piragüisme, el tennis de taula, l'esgrima, el vòlei, el bàdminton, el futbol, la marxa nòrdica i l'esgrima.
La jornada s'emmarca en el conjunt d'actes que la Diputació, la Generalitat, l'Ajuntament de Girona i l'organisme de salut pública de la Diputació, Dipsalut, han organitzat amb motiu del Dia Internacional de les Dones, que se celebra cada 8 de març. Entre els actes també destaca el suport institucional a la declaració del Govern en relació amb el Dia Internacional de les Dones, la lectura de la qual va tenir lloc el passat divendres, a càrrec d'Isabel Tarragó, presidenta de la Unió Esportiva Llagostera i membre de la Federació Catalana de Futbol. A la lectura, que va tenir lloc a l'Auditori Josep Irla de la Generalitat, hi van assistir nombroses personalitats, com ara el president de la Diputació, Joan Giraut; el vicepresident de la Diputació, Xavier Soy; el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, i l'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont.
Després de la lectura, es va donar el tret de sortida a la I Jornada Dona i Esport: Girona, que va ser inaugurada per Ivan Tibau, secretari general de l'Esport; Isabel Muradàs, regidora d'Esports de l'Ajuntament de Girona, i Xavier Soy, vicepresident de la Diputació de Girona. La jornada va incloure una taula rodona i dues conferències: l'una, a càrrec de Susana Pallarès, professora de psicologia a la Universitat Autònoma de Catalunya, i l'altra, d'Alexandra Panayotou, atleta d'ultrafons. La jornada, a més, va servir per analitzar la situació de l'esport femení a la demarcació de Girona i per estudiar estratègies i maneres diferents de treballar per assolir una major activitat de les dones i aconseguir així la plena igualtat de sexes.
Espot II Jornada Esport Femení
27/02/2014 - Espot per televisió de la II Jornada Esport Femení 2014.
Editat per: La Factoria de ServeisWeb. Marian Ruiz de Azúa. Llegir +
Un esport de vilans jugat amb noblesa
24/02/2014 - Mai és tard. Júlia Pla va descobrir el rugbi en arribar a la universitat, als 18 anys. Només sis temporades després va ser escollida, amb la selecció espanyola, la Millor Jugadora de l'Europeu de rugbi a 7 a Moscou 2010. Els valors que va sentir a aquest esport la van decidir a canviar, fins als 18 havia jugat a futbol sala, i a donar-ho tot per l'equip, amb el màxim respecte per als rivals. Llegir +
– Quan vas començar a practicar el teu esport i perquè vas escollir-lo?
El primer contacte que vaig tenir amb el rugbi va ser amb 18 anys, durant el meu primer any universitari, i gràcies a la meva germana gran que m'hi va introduir. Ella estudiava INEF i també va conèixer l'esport en entrar a la universitat. Ja feia un parell d'anys que hi jugava i sempre m'animava a provar-lo, però jo no ho acabava de veure clar… fins que un dia em vaig trobar jugant un partit del Campionat de Catalunya Universitari sense haver tocat mai abans una pilota ovalada. A cap de 2 anys vaig decidir deixar el futbol sala que havia fet des de l'escola i fitxar per un equip de rugbi federat, l'INEFC de Barcelona.
– Què és el que més t'agrada del teu esport?
Sens dubte l'ambient que s'hi respira. És una gran diferència que sobretot n'era molt conscient al principi de conèixer-ho. Em refereixo al fet de compartir el 3r temps amb les contràries, l'educació que tenen els espectadors o veure famílies amb els seus fills petits veient el partit de rugbi.
– I que creus que guanyes al practicar esport?
Guanyes en salut i en benestar psicològic. És una manera sana de relaxar el teu cos de la tensió i preocupacions diàries, un moment per desconnectar. I si a més el practiques acompanyat, et relaciones i coneixes a nova gent.
– Quina és la teva frase preferida (sobre el teu esport)?
Una dita que desmitifica una mica la "violència" del joc percebuda pels espectadors és aquella que diu: "El futbol és un joc de cavallers jugat per vilans, el rugbi un joc de vilans jugat per cavallers."
– Portes molts anys en l'alta competició, explica'ns la teva millor experiència? I la més dolenta?
No sé si a altres esportistes els hi passarà el mateix… però a mi em costa molt triar, després de tants moments, el millor i pitjor record.
– Quins valors creus que t'aporta la pràctica esportiva?
Jo sempre he practicat esports col·lectius i n'he après el companyerisme, el compromís i l'esforç.
– Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Perquè?
Malauradament no gaires. Crec que a part de ser poc conegut, potser el contacte, que és una de les característiques fonamentals, és el que fa tirar endarrere a les noies, cosa que no passa amb els nois.
– Per tu, qui és un exemple a seguir?
Si parlem del terreny esportiu, durant molt temps ho ha estat la meva germana gran, amb qui fins al moment he pogut compartir anys de selecció al seu costat.
– Creus que se li dóna poc ressò mediàtic al teu esport pel fet de ser femení?
Penso que no només el rugbi sinó tots els esports femenins se'ls hi dóna menys visibilitat que als masculins, pel sol fet de ser-ho. Encara que hi hagi gent treballant per canviar-ho, jo encara veig moltes mostres de masclisme dins l'esport. A nivell popular jo diria que pràcticament no, però l'esport de competició encara segueix sent massa una cosa d'homes.
– On trobes més reconeixement del teu esforç, on vius o quan vas a competir fora?
Quan marxo fora. A casa nostra el rugbi passa quasi per inadvertit en comparació amb altres esports, però en altres països com França, el Regne Unit o Nova Zelanda es tracta de l'esport nacional. Tenen centres de tecnificació on hi ha noies que, amb molts més recursos, fan la mateixa feina que tu. Aquí, pràcticament només reconeix el teu esforç aquell/a esportista que es troba igual que tu i el petit cercle de familiars i amistats que t'envolten.
– Es pot compaginar el practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina o cal deixar-lo?
Tot depèn del grau d'implicació que et demani l'esport. En el meu cas, ja amb els estudis finalitzats i en etapa treballadora i amb un ritme de concentracions i partits internacionals d'uns 10-15 dies al mes, m'és pràcticament impossible. Fins al moment no he trobat cap feina estable que em permeti compaginar les dues coses, així que vaig renunciant a la meva carrera professional per l'esportiva i haig de fer un bon estalvi econòmic per poder-ho dur a terme. Però amb els estudis i vivint a casa els pares és a priori més fàcil. Has de conèixer els teus drets com a esportista d'elit i parlar amb els professors, demanar canvis d'examen, organitzar-te bé i agafar-te la carrera amb un altre ritme… però és possible.
– Alguna vegada alguna persona que consideraves amiga teva t'ha deixat de costat per practicar esport de manera regular?
No…. mai! I de fet si això em passés, pensaria que aquella persona no és tant amiga com em pensava. El que sí és veritat és que, si bona part del teu temps d'oci el dediques a l'esport, gran part dels teus amics també acaben sent d'allà i tens menys temps per poder compartir com feies abans amb la resta de la colla.
– T'has vist recolzada pels teus pares i familiars?
Sí, sempre.
– Què opines de la gran diferència de sou que guanya una esportista i un esportista? És just?
Si la diferència tan sols és pel sexe de l'esportista, no.
– En el teu temps lliure, veus esport femení?
Si et refereixes per la televisió, quan enganxo fent zàping algun partit o alguna competició d'algun esport que m'agradi sí que ho acostumo a veure.
– Què creus que s'ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més reconegut socialment?
Potser si es comença a fer visible i reconèixer a les esportistes femenines, hi haurà més referents femenins perquè les nenes i les noies s'identifiquin i vulguin practicar-lo.
– Què et sembla que es faci aquesta I Jornada d'esport femení a Girona?
Em sembla una molt bona iniciativa. Si volem que cada cop més dones el practiquin i volem ser visibles en la societat, sortir al carrer i a través dels mitjans de comunicació n'és la manera.
Programació Jornada 2014
24/02/2014 - Vine a practicar els teus esports preferits! Hi trobareu: activitats d'iniciació per a nenes, adolescents i dones; exhibicions, tornejos i entrenaments magistrals; exposició, informació i assessorament sobre activitats esportives. Llegir +
II Jornada de l'Esport Femení 2014
30/01/2014 - L'organització de la Jornada de l'Esport Femení respon a l'objectiu de crear un esdeveniment esportiu, participatiu i molt proper a la ciutadania per fer visible l'esport femení i promoure el reconeixement social i la igualtat d'oportunitats envers les esportistes actuals i futures. Llegir +
Es tracta d'una iniciativa que desenvolupen conjuntament la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Girona, i la Generalitat de Catalunya.
La Jornada tindrà lloc el diumenge 9 de març, de les 9.30 a les 13.30, a Girona, a la plaça de la Constitució, la plaça Josep Pla i al riu Onyar. Aquesta és la segona edició de la Jornada, i després de l'èxit assolit en la primera edició, volem convidar totes les dones ―de qualsevol edat― de la província de Girona a participar-hi per gaudir de noves experiències esportives.
Hi podran trobar exhibicions, tornejos, entrenaments per iniciar-se en diferents disciplines, xerrades, visites d'esportistes d'elit i molt més. Una manera lúdica de fomentar l'esport femení, transmetent alhora valors i mitigant discriminacions i desigualtats.
La Jornada pretén trencar estereotips i difondre la pràctica esportiva; donar a conèixer esportistes de categories molt diverses i reconèixer l'esforç de la gent que fa costat a l'esport femení. En definitiva, es pretén aconseguir l'accés a la pràctica esportiva en condicions d'igualtat.
