Jornada

Esportistes gironines. Futur i present I

A les nostres terres tenim grans esportistes, petites i grans, amb importants fites assolides i també encara amb molt de treball per davant. Totes tenen en comú una gran passió pel que fan, una gran passió per l'esforç en el dia a dia per aconseguir els seus somnis.

Són moltes i aquí us presentem un recull d'entrevistes que els hi hem fet a algunes d'elles. Unes preguntes bàsiques que reflecteixen el seu treball, la seva passió i la seva opinió d'alguns temes molt propers a elles.

  

NÚRIA FONTANÉ MASÓ

Kayak Freestyle (rodeo)

Esportista revelació de Catalunya 2013 i en el 2014 Campiona d'Europa junior de kayak Freestyle a Bratislava i ha estat la Campiona de les Copes del Món junior.

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

Practico el kayak freestyle, un esport espectacular i del que molta gent no té coneixença. Es tracta de realitzar el màxim nombre de figures possibles amb 45 segons dins el rulo.M'ha ajudat en molts aspectes, des de poder viatjar arreu del món fent l'esport que m'agrada, a tenir una relació més estreta amb el meu germà gràcies a aquest, els amics de fora, la gent del meu club que som com una família, a plantejar-me reptes i fer tot el possible per assolir-los, a aprendre dels errors i encara podria seguir.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l'esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

Actualment es percep que es reconeix més l'esport femení que fa uns anys però tot i això encara ens queda un llarg camí.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

Aquesta potser és una de les solucions però no essencial per a què es doni aquest canvi. Hauria de ser equivalent tant el nombre de càrrecs importants destinat a dones com a homes i el mateix es pot aplicar al món de l'esport i l'equivalència de la seva promoció als mitjans…

Per aconseguir bones esportistes s'ha de treballar molt bé i en bones condicions l'esport de base. Creus que s'està fent en l'àmbit femení?

Es treballa, però alhora veig al meu voltant que hi ha moltes noies que no fan cap esport. Potser pels models/estereotips que imposen el món de la publicitat i la mateixa societat.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

No, i especialment a aquí Catalunya encara menys, si que hi ha noies que fan piragüisme com l'slalom o les aigües tranquil·les, però no tantes kayak freestyle. Doncs, no en sé ven bé la raó, cal dir que és un esport complicat i al que s'hi han de dedicar hores i esforç per a aconseguir resultats. A més també s'han de tenir en compte les dures condicions de l'hivern.

    

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

Per a mi els meus models a seguir són piragüistes del mateix món del meu esport.

Com la Nouria Newman, la Claire O'Hara, Mariann Saeter…

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

Hem sento especialment recolzada per la meva família, ja que tinc la gran sort de compartir la meva efició amb ells. Van ser els meus pares els que em van oferir l'oportunitat de realitzar aquest esport, que van crear el club del qual formem tots part i que ens han acompanyat al meu germà i a mi a totes les competicions…

GEORGINA CORDONES RUFÍ

Judo

Vaig començar amb 6 anys i des d'aleshores continuo practicant-lo. El mes passat em vaig examinar de Cinturó Negre 1r DAN. Tinc 18 anys.

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

Faig judo des de fa 12 anys. Quan vaig començar amb 6 anys no estava del tot contenta, doncs, gairebé no hi havien nenes de la meva edat i això no em convencia del tot. De mica en mica amb el pas dels dies, vaig aprendre a gaudir del judo i vaig veure que no passava res pel sol fet que no hi hagués moltes noies. Gràcies al judo he après a relacionar-me amb nois i noies de totes les edats, a tenir respecte al company que tot i que ell també busca projectar-te, seguretat i confiança en mi i sobretot saber perdre i guanyar.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l'esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

Des de fa ben poquet comencen a parlar més sobre els èxits esportius en l'àmbit femení. En la meva opinió, haurien de parlar molt més i donar-hi més importància en els mitjans de comunicació. Un altre aspecte a destacar seria també donar a conèixer d'altres esports. No penso ni que l'esport masculí o femení hagi d'ocupar un lloc més elevat simplement mencionar-ho per igual als mitjans de comunicació i dedicar-hi el mateix reconeixement tant en uns com d'altres.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

No, no crec que canviés gaire la situació tant si hi ha una dona o un home a llocs directius. Però si que penso que aquesta pregunta tindria una altra resposta anys enrere, ja que era un món més masclista i no s'hagués permès una dona en un càrrec important per sobre un home.

Per aconseguir bones esportistes s'ha de treballar molt bé i en bones condicions l'esport de base. Creus que s'està fent en l'àmbit femení?

Sí, ja que ara en molts esports es treballa de base tant en nens com amb nenes per igual. Abans nois i noies no feien els mateixos esports per culpa de la societat i estereotips, així doncs, amb el pas del temps i de mica en mica s'han anat eliminant aquests estereotips, i gràcies a això ara es pot gaudir de l'esport amb igualtat, o com a mínim això és el que jo he viscut personalment.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

No, ja que en el judo és majoritari el sexe masculí. Molta gent que no coneix bé aquest esport tendeixen a dir i pensar que és un esport agressiu i segons el meu parer, potser la manca de coneixença és una de les raons que fa que les nenes es decantin per altres esports.

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

Una judoka a la qual admiro és Isabel Fernández, una campiona olímpica. Vaig tenir el plaer de poder-la conèixer fa molts anys quan jo era petita, aleshores per a mi és una referent com a judoka femenina per la seva gran carrera com a esportista i també com una persona molt propera i agradable.

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

La veritat és que si, en tot moment els he tingut al costat tant en els bons com mals moments. Quan m'he sentit sense ganes de continuar ells sempre m'han donat una empenta per no rendir-me. Penso que és molt important tenir la família al costat, tant en l'esport com al dia a dia.

MARIBEL ZAMORA GOMEZ

Vòlei

Presidenta de la Federació Catalana de Voleibol, Vicepresidenta de la Real Federación Española de Voleibol i Secretària del Consell Directiu de la Ufec.

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

Practicava voleibol fins que vaig passar a presidir la FCVB. Ara és incompatible per mi seguir jugant, així que vaig al gimnàs 3-4 dies per setmana. L'Esport, a més de salut, és companyerisme, educació social. Els joves que fan esport s'acostumen a "endreçar" els seus horaris, a compatibilitzar la seva activitat acadèmica i/o laboral amb l'activitat esportiva.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l'esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social?

I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment? Afortunadament va sortint més l'esport femení als mitjans, segurament a causa d'aquests bons resultats. Però encara queda camí per fer…

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

S'ha de potenciar la figura del directiu, en general. I fer incidència en el sector femení, en particular. Les polítiques de gènere que s'han portat a terme per augmentar el nombre de dones dirigents no estan produint efecte, i això és a causa que el problema no està ben identificat. S'ha d'incentivar que hi hagi més dones directives realçant la figura del dirigent en sí mateixa, no només la figura de la dona dirigent. No hem de ser una quota. Ser dirigent dóna l'oportunitat de participar i prendre decisions que realment modifiquen el nostre entorn. Els dirigents canviem el destí de les nostres entitats amb les nostres polítiques. I això, per gent amb inquietuds, és un repte que no té preu. Resumir això amb una quota… és un error.

Per aconseguir bones esportistes s'ha de treballar molt bé i en bones condicions l'esport de base. Creus que s'està fent en l'àmbit femení?

En el voleibol almenys, sí. Els clubs estan treballant moltíssim, potenciant molt la base. S'han doblat les llicències de voleibol federat en els últims sis anys. I l'augment més significatiu és en noies entre 11 i 16 anys.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

No sabria què contestar…(jeje). Però si, la veritat és que amb la lliga màster iniciada ara fa dues temporades, hem incorporat a la competició als pares i mares dels nostres esportistes, així com a persones de més de 35 anys que no hagin jugat mai a volei, i està tenint molt èxit.

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

Laia Sanz em sembla increïble. I més en el món del motor.

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

Com a dirigent de l'esport si no tingués el suport de la família i amics, seria impossible i impensable desenvolupar les tasques que comporta el càrrec. Precisament moltes d'aquestes hores se li treuen a la família de poder estar amb ells. Em sento molt, molt afortunada en aquest sentit.

ESTER NADAL FONTANÉ

Hoquei

Vaig començar a patinar amb 3 anys en el Foment Deportiu Cassanenc.He jugat al Girona CH, arribant a la final de la copa de la Reina i a la copa d'Europa. Després, vaig fitxar pel C.P.Voltregà, aconseguint finalment guanyar la lliga i la copa de la Reina. He format part de la selecció catalana i espanyola, tan sub-19 com absoluta, aconseguint diversos títols: 5 copes d'Europa, 1 copa Amèrica, bronze en el campionat mundial , 4 campionats d'Espanya, la medalla del comitè olimpico espanyol ( COE ), MVP en el 2011 entre altres.

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

Practico hoquei patins des dels 3 anys. Crec que la pràctica d'esport des de ben petit aporta valors i conceptes com el compromís, companyarisme, esforç, que en edat de desenvolupament són imprescindibles i que amb els anys et dónes compte del que t'ha aportat i has après tot jugant al que més t'agrada.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l'esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

Considero que a poc a poc l'esport femení està obtenint el reconeixement que sempre a merescut, repeteixo a poc a poc, perquè crec que encara està lluny d'una atenció suficient als mitjans de comunicació, no podent comparar-ho amb l'interès mediàtic dels esports masculins. L'esforç i sacrifici que moltes jugadores posen cada dia en el seu esport per arribar ben lluny és molt gran, sovint amb condicions tant econòmiques com socials no massa bones, per aquest motiu, entre d'altres, s'hauria de fer més ressò dels èxits esportius femenins, ja que els èxits aconseguits són d'admirar. Per altra banda, en els últims anys, gràcies a molt bones esportistes, s'ha aconseguit donar més importància a aquest sector, i espero que aquesta tendència segueixi en augment.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

Penso que tant una dona com un home és capaç de prendre decisions per potenciar l'esport femení. Potser si hi haguessin més dones ex esportistes, les quals han viscut d'aprop la realitat de la situació, si es prendrien decisions més adients, ja que es coneixeria potser millor el tema. Tot i això, no crec que es tracti de que més dones hagin d'adquirir llocs directius, sinó que les persones que estiguin en aquests càrrecs, independentment home o dona, sàpiguen gestionar bé la importància de l'esport femení i el seu reconeixement.

Per aconseguir bones esportistes s'ha de treballar molt bé i en bones condicions l'esport de base. Creus que s'està fent en l'àmbit femení?

Crec que a poc a poc s'ha anat considerant i equiparant a l'esport masculí la importància de potenciar i començar a practicar esport des de petit. S'ha de tenir present que s'arribarà menys o més lluny segons com d'hagi treballat l'esport de base. Considero que invertir en una bona formació a la base es clau per aconseguir èxits futurs i a poc a poc la societat comença a entendre que la dona és una part més de l'àmbit esportiu i té la mateixa importància que l'home. Instar i promoure l'esport femení a les escoles i als clubs esportius és molt bo i necessari.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

Les condicions al llarg dels anys han anat millorant molt, quan vaig començar la norma era veure una noia jugant amb nois, sense pròpia lliga femenina i la majoria ho acabaven deixant al fer-se més grans. Actualment la situació no és així, cada any comencen moltes nenes a patinar i a jugar a hoquei, s'han creat categories femenines i competicions oficials des de la base i la dona està totalment integrada en la normalitat d'aquest esport. És important destacar doncs, que l'evolució de l'esport femení en l'hoquei patins ha sigut i és molt positiva.

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

Per mi un exemple a seguir no és una sola persona o no és un sol referent esportiu, intento fixar-me o agafar el millor de cada un depenent del moment en què em trobi com a jugadora o de la situació d'equip, essent a vegades un referent masculí i en altres un femení. La importància aquí és entendre que jo considero igual un home que una dona, l'esforç, compromís i sobretot treball que han dut a terme al llarg dels anys fins a poder arribar a aconseguir grans títols és molt gran i simplement s'ha d'admirar i seguir l'exemple com a tal.

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

El recolzament de la meva família en la pràctica d'aquest esport ha estat sempre present des de l'inici, així com dels amics i companys. Sense tots ells els èxits aconseguits no s'haurien fet possible.

NORA FERNÁNDEZ INIESTA

Gimnàstica artística

He practicat gimnàstica des dels quatre anys. Al principi entrenava dues hores cada dia. Llavors vaig anar pujant de nivell i quan vaig començar quart de l'ESO vaig anar al CAR de Madrid on entreno set hores diàries i cinc d'estudis.

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

El meu esport és la gimnàstica artística. Crec que aquest esport et fa guanyar confiança, ser més sociable, tenir més capacitat de concentració i saber controlar bé el teu propi cos.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l'esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

Des del meu punt de vista, veig que la gimnàstica artística és un esport poc valorat, a més, és poc comercialitzat i amb poca publicitat si ho comparem amb altres esports.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

Potser el vot de més dones afavoriria més a totes les decisions dirigides a l'esport femení

Per aconseguir bones esportistes s'ha de treballar molt bé i en bones condicions l'esport de base. Creus que s'està fent en l'àmbit femení?

Fa pocs anys, en el cas de la gimnàstica les condicions en diferents clubs eren molt dolentes però cada vegada s'han anat fet reformes i crec que ha millorat en el rendiment i motivació de les gimnastes

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

Jo crec que hi ha forces noies però de baix nivell. Perquè et dóna molta adrenalina i per mantenir el teu cos

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

Elena Gómez y Eva Rueda, medallistes en mundials i europeus i classificades en els Jocs Olímpics

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

Si perquè encara que ara estiguem separats, ja que jo estic a Madrid i ells Girona parlem cada dia, tant amb amics com familiars i entrenadors, i em donen ànims i forces per tirar endavant i aconseguir el meu somni.

BERTA BOU SALAS

Futbol

Va començar a jugar a futbol els 6 anys el 2006 com a portera de U.E l'Estartit, Actualment és una jugadora bàsica per l'esquema del juvenil-cadet de UE Estartit i lidera amb solvència la defensa, ja que juga de central. A part, ja ha debutat amb el primer equip a Segona Divisió Nacional.

És una de les jugadores fixes en les convocatòries de les seleccions catalanes sub16, amb la qual s'ha proclamat campiona d'Espanya. Per altra banda, ha participat en nombrosos entrenaments de la selecció espanyola-sub16.

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

Des dels 6 anys que estic practicant el futbol femení.Amb la seva pràctica el que busco és gaudir del que m'agrada a cada instant, millorar dia a dia, i intentar arribar el més lluny possible amb el meu equip, l'UE Estartit i amb les diferents seleccions les quals participo.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l'esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

Aquest tema es pot veure d'una manera molt clara agafant un diari esportiu i veient el nombre de dones i d'homes que hi surten. Està clar que hi ha un nombre més elevat d'homes que en practiquen, per això defenso la postura de la dona dins l'esport, ja que s'hauria de valorar més a les que s'hi dediquen, encara que crec que és un peix que es mossega la cua: els que surten als medis són homes, per això es miren esports masculins, perquè són els que surten en els medis i això fa que s'hi dediquin més homes. Les dones quedem molt apartades dins aquest món.

Jo crec que el principal per fomentar-lo és primer que els mateixos clubs apostin per l'esport femení i si aquests aposten, després vindrà la premsa, però si els clubs no aposten, malament anem. Però no hi ha dubte que sense els mitjans de comunicació tampoc anirem molt lluny i que són una part fonamental perquè l'esport femení es valori més.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

En l'àmbit directiu queda molt per treballar, ja que bàsicament són els homes que ocupen la majoria dels càrrecs directius, crec que si aquesta filosofia s'anés canviant i ocupessin més dones aquests càrrecs seria molt beneficiable per l'esport femení.

Per aconseguir bones esportistes s'ha de treballar molt bé i en bones condicions l'esport de base. Creus que s'està fent en l'àmbit femení?

De mica en mica s'està treballant per millorar l'esport de base, però encara queda molt per fer. Els clubs han d'apostar i treballar per poder-ho millorar.

Molts clubs no aposten pel futbol base femení i és una llàstima, ja que el futur del futbol femení són les nenes que s'inicien en aquesta pràctica. S'haurien de realitzar més tornejos, clínics de futbol femení i sobretot una gran difusió en les escoles.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

Si, hi ha forces jugadores de la meva edat que estan practicant el futbol. La introducció del futbol femení cada vegada és més gran, caldrà treballar molt però cada vegada hi ha més noies de la meva edat i més petites que el practiquen, per mi és una forma de vida.

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

Un referent en el futbol femení és la jugadora del FC Barcelona l'Alèxia Putelles i com a referent masculí em quedo amb en Carles Puyol.

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

Em sento totalment recolzada per la meva família, els quals m'ajuden i m'encoratgen amb tot el que faig. Per les meves amistats i pel club.

ARIADNA CORDONES RUFÍ

Judo

Vaig començar quan tenia 6 anys ( 1999) i fa 4 anys enrere em vaig examinar del Cinturó Negre 1r. DAN.

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

Practico judo des que tinc 6 anys i tot i que a l'inici em costava el fet que la majoria dels companys eren nois i més grans que jo, a mesura que passava el temps i tenia el meu grup d'amics a judo això ja no em suposava un problema. Ara si m'ho miro amb perspectiva de tot el temps que porto practicant penso que m'ha servit en molts àmbits, ja sigui per relacionar-me amb gent de diferents edats i tenir un grup diferent del de l'escola amb qui relacionar-me, aprendre a esforçar-me cada entrenament doncs veus que les coses no s'aconsegueixen si al darrere no hi ha un esforç, a tenir uns hàbits i unes rutines per tal d'organitzar els estudis amb el judo, em serveix com a moment de desconnexió de la rutina i de gaudi personal. És a dir, en general moltes de les coses que he pogut aprendre fent judo i que el dia d'avui continuo aprenent són perfectament aplicables a la vida diària de qualsevol persona. Finalment dir que també gràcies al judo puc estar combinant dues de les coses que més m'agraden: la docència doncs estic cursant el 4t curs de Magisteri en Educació Primària i el judo fent classes de judo als més petits.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l'esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

És veritat que la incorporació de la dona en l'esport i en molts àmbits públics va ser posterior a la incorporació dels homes ara bé, cada vegada hi ha una relació equitativa entre el reconeixement cap als nois i les noies. En l'àmbit que sí que continuo veient una forta descompensació és en el fet que potser alguns esports o disciplines tenen un reconeixement social i mediàtic molt més superior al d'altres. Ara bé, crec que de mica a mica cada vegada aquesta gran diferència abismal en relació amb el reconeixement cap a l'esport femení està disminuint, són petits passos però ferms. Així doncs, no crec que la gran diferència sigui entre la repercussió de l'esport en dones i homes sinó més enfocat en el gran reso que es fa a alguns esports i la poca menció a d'altres.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

Tot i que les coses han canviat, i per a millor, des de fa temps, penso que aquestes coses tenen una transició lenta no canvien bruscament d'un dia per l'altre però penso que és bàsic i essencial la lluita diària que es fa en molts llocs per realment viure en una igualtat i no només a nivell esportiu sinó també laboral, familiar, entre d'altres. S'haurien de facilitar les coses perquè es pogués compaginar el fet d'ocupar alts càrrecs amb vida familiar i d'altres àmbits.

Per aconseguir bones esportistes s'ha de treballar molt bé i en bones condicions l'esport de base. Creus que s'està fent en l'àmbit femení?

Sóc partidària que les coses sempre es poden millorar i sempre hi ha aspectes per canviar, ara bé, sí que és veritat que hi ha moltes persones que cada cop s'involucren més en donar a conèixer el seu esport, a ajudar a fomentar bons hàbits als nens ja de ben petits i que s'esforcen perquè els nens i nenes es fascinin per la pràctica d'algun esport però d'una manera més lúdica i sana amb una pedagogia que no vol sobrecarregar ni a nivell motriu ni cognitiva als nens, tot respectant la seva etapa evolutiva. Sí que és veritat, que quan una nena ja des de ben petita i sobretot en altres modalitats – com gimnàstica artística- decideix dedicar-se a la competició llavors els entrenaments ja deixen més de banda aquest component lúdic que hauria de tenir l'esport en les primeres edats però en general la línia actual que es segueix segons el meu parer, és bona.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

Normalment, en les classes de judo les noies no som la majoria doncs sempre acostumen a abundar més els nois ara bé cal dir que de practicants femenines de judo n'hi ha moltes, i de molt bones. No penso que hi hagi un motiu prioritari però potser el que passa és que quan les nenes s'incorporen de petites a algun esport acostumen a triar- i emfatitzo la paraula "en general"- esports amb una vessant més artística i fins i tot, potser també moltes famílies es deixen guiar per les primeres impressions o per la manca d'informació respecte a algunes disciplines que porten a tenir certs estereotips com que hi ha alguns esports "agressius" o entre altres qualificacions, quan no és així ni de bon grat, si ho coneixes d'aprop.

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

Mai he tingut un referent concret a seguir o una persona que idolatrés. Hi ha molta gent i propera a mi que penso que tot i que no té un gran reconeixement social són gent d'admirar: estudien, entrenen, treballen i s'esforcen cada dia per superar-se, ja sigui, a nivell de resultats de competició si és el cas que competeix o anar aprenent cada dia més en la seva disciplina per anar creixent com a esportista i a la vegada com a persona. Admiro també els judokes que són pares/ mares i tenen una família però continuen venint als entrenaments de judo després de la seva jornada laboral i d'haver estat cuidant als seus fills; tots ells per a mi són exemples a seguir, deixant de banda si és home o dona, nen o nena.

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

La meva família sempre ha estat un dels pilars bàsics tant a nivell esportiu com personal. Van ser ells els que em van incorporar que practiqués judo quan era petita, volien que fes un esport per tal d'incorporar en el meu dia a dia ja de ben petita uns bons hàbits. La meva família sempre m'ha recolzat i s'ha involucrat molt ara bé, he de dir que a vegades era difícil que alguns amics- sobretot en l'adolescència – entenguessin que les tardes d'alguns dies i fins i tot alguns caps de setmana els tingués ocupats per entrenaments o esdeveniments relacionats amb el meu esport i no pogués seguir totes les activitats que ells feien un cop acabada l'escola.

Logotips dels organitzadors i col·laboradors