Jornada

Esportistes gironines. Futur i present II

Un nou recull d'entrevistes a grans esportistes que ens permeten entendre millor l'esport femení.

  

MELANIA SORROCHE

Kick-boxing

En Kick-boxing i K1 ha estat Campiona de Catalunya, Campiona d’Espanya dues vegades i Subcampiona del món.També és boxejadora professional amb 9 combats, 8 victòries (1 per KO), 0 derrota i 1 combat nul.

ENTREVISTA

Quan vas començar a practicar el teu esport i perquè vas escollir-lo?

Melania SorrocheVaig començar quan tenia 14 anys. Em va agradar perquè era un esport diferent i molt complet.Què és el que més t’agrada del teu esport?Et desfogues, treus molta adrenalina. És un esport que requereix molt de sacrifici però la recompensa és única.

I que creus que guanyes amb la seva practica?

Autoestima, superació, disciplina, respecte, bona forma física i mental.

Quina és la teva frase preferida (sobre el teu esport)?

No pain no gain (si no hi ha dolor, sacrifici, no hi ha recompensa)

Portes molts anys en l’alta competició, explica’ns la teva millor experiència? I la més dolenta?

Comencem per la més dolenta… és quan vam anar amb la selecció espanyola als Campionats Mundials de Macedònia. L’ entrenador de la selecció va oblidar presentar-se a la final i vaig perdre l’oportunitat de combatre per la medalla d’or…

El millor moment és quan vaig debutar en boxa professional.

Quins valors creus que t’aporta la pràctica esportiva?

Els valors que ens ensenya aquest esport estan en l’àmbit de la superació d’un mateix, lluitar pel què creus i el que vols. T’ensenya la constància i la perseverança.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

No n’hi ha gaire però cada cop n’hi ha més. Sempre ha sigut un esport molt masculí però les mentalitats estan canviant i cada cop està més ben vist per les dones.

Creus que se li dóna poc ressò mediàtic al teu esport pel fet de ser femení?

Si, malauradament a l’esport femení se li dóna poc valor en comparació a l’esport masculí.

On trobes més reconeixement del teu esforç, on vius o quan vas a competir fora?

Quan competeixes fora et valoren més pel fet de ser esportista professional en qualsevol esport, i en el meu esport moltíssim més.

Es pot compaginar practicar un esport a un cert nivell amb els estudis o la feina o cal deixar-lo?

En competició, és molt complicat compaginar-lo amb el treball. Amb els estudis costa menys.

Alguna vegada alguna persona que consideraves amiga teva t’ha deixat de costat per practicar esport de manera regular?

De vegades és difícil que la gent entengui la teva forma de vida…

T’has vist recolzada pels teus pares i familiars?

Sí. I quan s’adonen que realment és la teva passió i forma de vida encara més.

Què opines de la gran diferència de sou que guanya una esportista i un esportista? És just?

És molt injust perquè requereix el mateix esforç i el mateix sacrifici, tant si ets un home o una dona.

En el teu temps lliure, veus esport femení?

Si, m’agrada molt veure esport femení!

Què creus que s’ha de fer perquè més noies practiquin esport i sigui més reconegut socialment?

La difusió de l’esport femení és primordial. Mitjans com la televisió, per exemple, haurien que ser els primers a recolzar tots els esports i que siguin practicats per homes o per dones. En canvi, a la tele, sempre hi ha el mateix…

Què et sembla que es faci aquesta III Jornada d’esport femení a Girona?

M’encanta, em sembla una iniciativa molt bona. Haurien d’organitzar-la a més ciutats, incloent la meva: Manresa.

Moltes gràcies per convidar-me a formar part d’aquesta gran jornada on les dones esportistes ens sentim més recolzades i valorades!

CRISTINA BORRÀS

Marxa nòrdica

Creadora i responsable de Nordic Walking Girona

ENTREVISTA

CRISTINA BORRÀSQuin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

En el meu cas practico marxa nòrdica, una activitat física que de moment no està catalogada com “esport”, ja que no hi ha competició ni tampoc reglamentació, sinó com “activitat o exercici físic”.I en relació amb el “què guanyo”, amb la marxa nòrdica guanyo salut!

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l’esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

En l’àmbit social i de carrer, crec que l’esport femení ha escalat posicions en els darrers anys però a nivell institucional i econòmic, encara estem a anys llum d’on hauria d’estar l’esport femení.

Respecte als mitjans de comunicació, queda molt per fer encara, però sí és cert ha millorat en els darrers anys, no respecte a la retransmissió d’esdeveniments i partits, però sí en la cobertura de notícies.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

Per suposat! En aquest aspecte ens queda molt de camí per recórrer! 

Per aconseguir bones esportistes s’ha de treballar molt bé i en bones condicions l’esport de base. Creus que s’està fent en l’àmbit femení?

Sempre he pensat que els millors entrenadors haurien d’estar a la base de qualsevol disciplina esportiva, però això no sol passar, ja que a mesura que un entrenador destaca, se’l sol pujar de categoria.

També sol passar que en la base és on se solen destinar menys recursos econòmics, i menys encara en esport femení. Per tant, des del meu punt de vista, cal un replantejament global.

Tanmateix, també cal dir que tot i la manca de recursos, hi ha entitats i clubs esportius que estan treballant molt bé la base, tot i no tenir la infraestructura i els recursos necessaris.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

La marxa nòrdica és una activitat on el 70% dels practicants són dones, i suposo que això és així perquè és una activitat no competitiva. I en relació a l’edat, la gent que practica marxa nòrdica no és gent jove (d’edat) i suposo que això és degut a la falta de coneixement, ja que històricament els bastons els hem vist com un suport per quan ens fem grans.

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

Sí tinc exemples a seguir, molts! tant masculins com femenins.

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

Sí, en aquest sentit no em puc queixar. Tan la meva família com el meu entorn sempre m’han recolzat en les meves decisions a nivell esportiu.

CLARA ANYÓ

Esgrima

Actualment segona classificada en la Classificació Circuit Català d’Esgrima 2014-2015, modalitat espasa.

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

Esgrima. És un esport molt complet que et fa créixer i desenvolupar-te a nivell físic i a nivell psicològic d’una manera divertida i emocionant. L’esgrima et col·loca en una situació de pressió (l’assalt) i l’has de resoldre el millor possible amb tots els recursos que entren en joc en aquest esport: la tècnica, l’estratègia, la tàctica, la superioritat física, la psicologia, l’experiència… Un tocat succeeix en centèsimes de segon, així que la capacitat de resoldre situacions sota pressió es desenvolupa en l’esgrimista considerablement. Crec que aprendre i saber gaudir d’aquesta capacitat és molt útil en tots els sentits i aspectes de la vida.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l’esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

Si és merescut o no depèn més de si tenim figures destacades a nivell internacional i de si hi ha una massa social gran que el practiqui. En aquest aspecte, ara per ara, no destaquem a nivell internacional al nostre país. Encara que es revertís la situació, l’esgrima no ha estat mai un esport mediàtic perquè és molt difícil fer entenedor el desenvolupament d’un assalt al públic en general que no coneix les seves especificitats. Tot i així si que és possible, es tracta d’aconseguir emetre una molt bona retransmissió audiovisual. Estaria bé que es pogués invertir més a fer-ho possible.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

Considero que les decisions les pren la persona independentment del gènere i que és una qüestió més de mentalitat de la direcció que no pas de si són homes o dones.

Per aconseguir bones esportistes s’ha de treballar molt bé i en bones condicions l’esport de base. Creus que s’està fent en l’àmbit femení?

En esgrima si, crec que s’està treballant bé a nivell de pedrera. Si parlem d’esportistes de competició, potser el moment fatídic de tot esportista, sobretot en esports que no gaudeixen de remuneració com l’esgrima, és en l’edat en què les noies o nois finalitzen l’escola i comencen a treballar o a estudiar a la universitat. Compaginar uns estudis superiors o una feina amb l’esport de competició és realment complicat i no hi ha massa ajudes econòmiques en aquest sentit, tant en nois com en noies.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

No gaires. A la trentena hi ha altres prioritats per a moltes dones, com la feina o la família.

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

No tinc gaires referents properes que pugui seguir d’una forma evident. Però sí que hi ha esgrimistes molt bones d’altres païssos que tenen una esgrima exemplar. Són dones de païssos on subvencionen més que aquí l’esport de competició, com Hungria, Xina, Ucraina, Suècia o Alemanya, per exemple. 

Clara Anyó

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

Sí que em sento recolzada. Tot i així, l’esport el faig en el meu temps d’oci i em resulta cada vegada més complicat trobar aquest temps que desitjo per continuar entrenant.

JULIA JUVENTENY

Bàsquet

Jugadora cadet de l’Uni Girona. En el 2013-14 va assolir el 5è lloc al Campionat de Catalunya Infantil, Subcampiona de Catalunya Cadet Preferent i 7a al Campionat d’Espanya. En la present temporada ha estat convocada per la selecció Espanyola U15

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

Practico el bàsquet i gràcies a la seva pràctica em sento bé físicament, he fet moltes amistats, he après els valors del treball en equip i també he après a ser més responsable i organitzada amb els estudis.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l’esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

No, jo crec que l’esport femení no té el suficient seguiment que es mereix ni per part de la gent ni per part de la premsa.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

No crec que hi tingui res a veure.

Per aconseguir bones esportistes s’ha de treballar molt bé i en bones condicions l’esport de base. Creus que s’està fent en l’àmbit femení?

Sí, crec que per part dels clubs s’està intentant cada cop més.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

Sí, perquè el bàsquet és l’esport femení referent.

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

M’agrada molt l’Alba Torrens i també tinc algun referent masculí com Juan Carlos Navarro.

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

Em sento molt recolzada per la meva família perquè sempre m’animen quan no em surten bé les coses i perquè dediquen moltes hores per portar-me als desplaçaments i per venir-me a veure els partits igual que els del meu entorn. 

ANNA ARNAU VIDAL

Rugbi

Jugadora Rugbi G.E.I.E.G. Femení, integrant de la selecció Espanyola Rugbi XV i de la selecció Espanyola Rugbi VII des de 2012 fins l’actualitat. Participació en el campionat d’Europa de Rugby VII ( Grand Prix), ( Moscow i Brive 2014), 5a posició, i al Mundial de rugby XV ( Paris 2014). Amb el primer equip del Geieg campiona de la Lliga Catalana femenina (2014).

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

Practico el rugbi. Vaig començar amb la pràctica d’aquest quan estava a l’Universitat,la veritat no tenia massa idea que era.

Però a mesura que han passat els anys he vist tots aquells valors que em deien que em donaria aquest esport. Fora del camp m’ha donat amistats i una forma de vida, m’ha fet veure que moltes coses si es fan en equip i conjunt són més fàcils, com diu la mateixa frase, compartir és viure. I dins del camp m’ha ensenyat a tenir un respecte per l’adversari, un respecte que poques vegades es veu en altres esports, cosa que m’ha donat molt bones companyes dins i fora del camp. A part de transmetrem humilitat dins el camp i un sacrifici impensable, tant per mi com pel meu equip. No treballes sola.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l’esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

Crec que els esports femenins estan en un moment de crescuda important a molts nivells. Moltes esportistes femenines estan demostrant que el seu nivell està millorant exponencialment i es mereixen el dret de la professionalitat tant com els homes. Només cal mirar endarrere, les últimes Olimpíades ( Londres 2012), on hi va haver un gran nombre de medalles per part de l’equip espanyol femení. Però per desgracia, considero que no se li està donant l’importància suficient, ja que aquestes són reconegudes al moment, però dos dies després són oblidades i la seva feina anterior i posterior també. Aquestes tenen l’ importància que la societat els hi vol donar, per mala sort estem obligats a veure el que ens ofereixen, com per exemple el futbol. Sabem més de la vida personal i futbolística de molts jugadors que de qualsevol medallista olímpica de qualsevol disciplina i això no ho triem nosaltres, ho tria la societat en si, perquè és el que ens han fet veure sempre.

A parer meu, no tenen el reconeixement que es mereixen per la seva feina, i òbviament no surten prou als mitjans de comunicació. Si aquestes fossin televisades com els futbolistes potser tindrien el seguiment que es mereixen i la valoració que s’han guanyat, però som el que “mengem” en tots els sentits.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

Considero que seria un punt a favor, ja que moltes de les dones que gaudeixen d’aquestes posicions solen ésser exesportistes amb vivències importants que fan que s’identifiquin amb la resta i puguin fer petits passets per una millora. Però ,aquest nombre de dones és una minoria que pot crear petits canvis molt positius, però no suficients, no obstant això, si no deixem de lluitar a poc a poc creixerà aquest nombre i sempre és millor que siguem moltes més, ja que són moltes més experiències d’acord amb la causa. 

Per aconseguir bones esportistes s’ha de treballar molt bé i en bones condicions l’esport de base. Creus que s’està fent en l’àmbit femení?

Crec que cada vegada es té més cura d’aquest aspecte i hi ha més professionals formats al respecte, el qual ajuda a una millor crescuda en aquest fet. Òbviament els recursos solen ésser menys que en els homes en alguns casos, tot i així cada vegada hi ha una igualtat més clara i l’esport de base creix cada cop més i en més bones condicions a nivell femení. Però encara queda moltíssima feina a fer.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

El rugbi és un esport minoritari dins el nostre país. Quan jo vaig iniciar-me en aquest esport tenia uns 19-20 anys, durant l’època universitària i moltes de les companyes que tinc i conec varen començar en aquella època. En aquell moment no hi havia tanta formació a nivell de base ( almenys als meus voltants), el qual no vol dir que no hi comencés a haver moviment en aquest aspecte. Per tant sí que em trobo moltes noies que practiquen aquest esport amb edats similars a la meva, ja que moltes varen començar en edat universitària com ara jo. Però també he de dir que la feina que s’ha fet en aquests anys anteriors en l’esport de base, està començant a tenir recompensa, ja que cada vegada més em trobo noies menors de divuit anys que han començat la pràctica d’aquest en diferents clubs des de ben petites, el que és molt gratificant perquè significa que s’està creixent cada cop més i des de sota.

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

No tinc un clar exemple o referent a seguir. Considero que la meva feina me la faig i desfaig jo mateixa. Si vull lluitar per quelcom ho faré jo perquè vull i perquè és el què desitjo. Per a mi la feina de cada dia i la lluita per un somni la fa un mateix/a treballant dia a dia per aconseguir els seus objectius. I això no treu que no pugui admirar la feina dels altres, però aquests/es han aconseguit el que volien després d’una lluita constant per aconseguir els seus mèrits.

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

D’ençà que vaig començar aquesta modalitat la meva família m’ha recolzat, sí que és cert que potser no és la seva preferida pel fet de les possibles lesions i el lligam que aquesta em feia tenir. Però sempre han estat d’acord en les decisions que he pres, saben que l’esport és la meva vida i que faci el que faci em recolzaran, a l’igual que el meu entorn, ja que molt es mou pel món del rugbi.

HELENA VENTURA ALMEDA

Kick-boxing

Des del 2009 practico esports de contacte però no va ser fins a l’any passat, el 2014, que em vaig decidir per la competició. Des d’aleshores he guanyat el Campionat de Catalunya en -60 kg i el d’Espanya de la CEKT com a membre de la selecció catalana de Kick Boxing. A més, he guanyat en diferents vetllades que s’organitzen a nivell local com Lords of the Ring V a Girona, o Lords of the Ring VII a Lloret de Mar.

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

Practico Kick Boxing i considero que és un dels esports que recull més beneficis a nivell tant físic com psicològic ja que et permet estar en bona forma, potenciar l’autoestima, l’autocontrol, el respecte a l’altre i a més, aprendre defensa personal.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l’esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

L’esport femení està molt lluny de rebre el reconeixement social i en el cas dels esports de contacte aquest fet s’accentua més. No considero que estigui valorat i, en alguns casos, ni socialment acceptat que les dones practiquin la boxa o el kick boxing. És per això, que nosaltres aprofitem totes les oportunitats per donar a conèixer aquest esport i per explicar els beneficis que ens reporta a nivell personal com a dones esportistes.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

Evidentment que sí, cal que hi hagi presència femenina en tots els càrrecs importants per poder-nos fer un lloc en aquesta societat que desafortunadament segueix essent patriarcal.

Per aconseguir bones esportistes s’ha de treballar molt bé i en bones condicions l’esport de base. Creus que s’està fent en l’àmbit femení?

Considero que des de les escoles ja es treballa per potenciar que les noies prenguin consciència de la importància de l’esport però que tot i així s’arriba una edat, sobretot a l’adolescència, que aquest hàbit es perd. En aquest moment tan important de la vida d’una dona, en el seu ple desenvolupament, l’esport és un element clau que ens ajuda a formar-nos com a persones i a gaudir d’una bona qualitat de vida. Penso que es podrien portar a terme més iniciatives per fomentar l’esport entre noies adolescents i que reportaria molts beneficis a nivell social.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

El cert és que no hi ha gaires noies de la meva edat que practiquin kick boxing. Probablement pensen que el kick boxing és un esport agressiu o violent, o que si van al gimnàs se sentiran excloses perquè només hi ha homes. La veritat és completament diferent, es tracta d’un esport que t’ajuda a millorar les capacitats de treballar en equip i que et permet que et coneguis millor tu mateix. En realitat, al gimnàs hi acabes fent grans amics perquè són persones amb les quals comparteixes moltes hores i que al llarg del temps acabes considerant com de la “família”.

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

L’esportista reconeguda que més admiro i que he tingut ocasió de compartir vestuari és la Melania Sorroche. Es tracta d’una de les millors boxejadores dins del rànquing mundial, que prové d’un gimnàs de Manresa i que ha aconseguit arribar a les primeres posicions d’aquest esport gràcies a un gran esforç i dedicació.

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

El principi la família s’oposava a la pràctica del kick boxing però amb els anys s’han adonat que no es tracta d’un esport agressiu ni perjudicial per la meva salut sinó el contrari, que millora el meu estat d’ànim, que em permet estar en forma i en definitiva, que m’omple i em fa feliç. 

Logotips dels organitzadors i col·laboradors