Jornada

Esportistes gironines. Futur i present III

Última entrega del nostre recull d'entrevistes. Un petit reconeixement al seu treball i esforç perquè sigui un camí per a moltes altres esportistes.

  

MARTA CABANÉ PASCUAL

Rugbi

Jugadora durant 8 anys del Rugbi GEIEG Femení, integrant de la selecció Espanyola Rugbi XV i de la selecció Espanyola Rugbi VII. Actualment jugadora al club Old Belvedere RC de Dublin. Participació en el campionat d’Europa de Rugby VII ( Grand Prix), ( Moscow i Brive 2014), 5a posició, i al Mundial de rugby XV ( Paris 2014). Amb el primer equip del Geieg campiona de la Lliga Catalana femenina (2014).

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

RUGBY. Tot esport et fa créixer com a persona si el vius i t’involucres mínimament a nivell personal. Sobretot he guanyat en relacions socials, a nivell de salut i coneixement del meu cos i en ampliar la meva família…perquè al final, família és amb qui convius, aprens, rius i plores, no?

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l’esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

A poc a poc ens anem fent un lloc en la societat. Els canvis socials al llarg de la història sempre han sigut lents i costa adonar-te’n dels canvis fins que no mires enllà deu anys enrere i veus que sí, que deu ni do! Hem evolucionat! Però crec que encara s’ha de seguir lluitant. En el nostre esport per exemple, veure’m una gran evolució després de les olimpíades de Rio (espero i desitjo). El rugby seven és un esport espectacular i les dones estan jugant brutalment bé. Els cossos estan realment canviant…estan apostant per nosaltres no només a Espanya sinó a tot el món. I les olimpíades ens obriran les portes a ser més vistes, segur. I evidentment si veus seven de nois i de noies hi ha diferència. Però creu-me, és espectacular veure un partit de noies i gens avorrit. Enganxarà a molta gent.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

Està clar que milloraria la situació. Però també cal que fem canviar la mentalitat dels homes. Vull dir que, m’agradaria que els homes prenguessin bones decisions, creguessin i apostessin per l’esport de dones igual que ho faria una de nosaltres. Mai serem iguals, els cossos, la mentalitat, l’estratègia i la forma de jugar sempre serà diferent. Es tracta de no comparar-nos literalment sinó de veure cada esport, sigui de dones com d’homes amb els ulls d’un infant, sense prejudicis i gaudir d’ell.

Per aconseguir bones esportistes s’ha de treballar molt bé i en bones condicions l’esport de base. Creus que s’està fent en l’àmbit femení?

Cada vegada més crec. Penso que cada vegada hi ha gent més formada i amb mentalitat “evolucionada” a les escoles, que creu en les nenes i els nens per igual i impulsen/potencien les seves habilitats i les animen a participar en diferents esports.

L’esport base, crec fermament que és la clau perquè surtin esportistes, persones i gent cívica, ja et dic, és una forma indirecta d’educar en valors a la vegada que t’ho passes bé.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

Si! Moltes! El rugby el vaig descobrir a la universitat, com moltes companyes meves…així que la mitjana és alteta, hehe.

I com que t’enganxa tan mai trobes el moment de deixar-lo…jo no li veig fi… 

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

M’encanta la Núria Picas (Muntanya, pels seus ideals i per mostrar-se al món tal com és, per com creu en Ella), Sarah Boss (jugadora de rugby de la selecció Nova Zelandesa. És una jugadora que no destaca a primera vista però fa moltissima feina, treballa a l’ombra d’altres i m’encanta).

Coral Vila perquè sense ella no hauria conegut aquest món…És un referent a la constància i dedicació, sense esperar res a canvi. Ho fa perque creu que li ha de tornar al rugby tot el que el rugby li ha donat a Ella. 

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

La veritat és que sempre he sigut molt independent esportivament. Des de ben petita anava a Campionats de Gimnàstica Esportiva i després vaig començar a jugar a bàsquet fins als 16 anys aprox…i per sort o per desgràcia no era de les nenes en què els seus pares l’acompanyessin a jugar els partits…però a la vegada mai em van privar per gaudir-ne, malgrat les dificultats econòmiques en algun moment de la infància va passar la família. Així que sé que la seva manera m’han recolzat sempre.

A nivell ja més personal, en parelles que he tingut no m’he sentit tan compresa o amb el suport que esperes tenir. En algun moment de la meva vida el rugby ha sigut la meva feina i la meva parella, tot i ser una dona, mai va acabar d’acceptar que la meva feina impliqués marxar de casa cada dos per tres per competir….al final ens ho vam deixar, però per res del món canviaria les experiències que he tingut! El què ha de canviar és la mentalitat de la gent…i hem de començar per nosaltres mateixes, les Dones. 

JÚLIA GARRIGA JULIÀ

Bàsquet

Jugadora cadet de l'Uni Girona. En el 2013-14 seleccions Catalana i Espanyola Cadet (U15), subcampiona de Catalunya Preferent "A" i 7a posició al Campionat d'Espanya.3r lloc al Campionat de Catalunya Júnior Preferent "A" i 7è lloc al Campionat d'Espanya. En la present temporada seleccions Catalana i Espanyola Cadet (U16).

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

Bàsquet. Amb la pràctica d’aquest esport guanyo conèixer a molta gent i veure maneres de fer diferents. Moltes de les coses que ens ensenyen i les situacions que ens trobem, les podem aplicar a la vida real.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l’esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

No crec que tingui el reconeixement social merescut, i aplega menys seguidors que els esports masculins. No surten als mitjans tant com haurien de sortir. Però quan la gent s’hi acosta veu que són tant o més interessants. Tothom parla d’igualtat de gènere, però amb l’esport no s’hi veu per enlloc.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

No crec que sigui això, ja que una persona que ocupi un alt càrrec ha de prendre decisions independentment del sexe de l’afectat. Si no, no es mereix ocupar el càrrec.

Per aconseguir bones esportistes s’ha de treballar molt bé i en bones condicions l’esport de base. Creus que s’està fent en l’àmbit femení?

Si pel que jo conec. Al meu club i quan estic amb seleccions catalanes i estatals, la feina és molt bona. No ho sé en altres casos.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

Sí, perquè és una bona manera de conèixer gent i mantenir-se en bona forma. Crec que és l’esport amb més llicències de noies a Catalunya.

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

Tinc referents tant femenins com masculins, Maya Moore o S. Curry en són dos. I tenim la sort de poder-nos emmirallar en les jugadores del club que han fet el mateix camí que estem fent nosaltres i ens poden aconsellar que és el millor.

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

Sí, molt. Sense la família no podria fer tot el que faig, i que ells dediquin el seu temps a acompanyar-me em fa sentir responsable i orgullosa. Els amics i amigues també entenen el temps que hi dedico. I els entrenadors, sempre m’he sentit recolzada. 

LUCIE PELLIER

Kick-boxing

Practico els esports de contacte des del 2011 a l’Oswald Gym. Vaig començar amb el Kick-Boxing i alhora practicava el running. Vaig córrer una mitja marató i unes quantes carreres de muntanya fins que em vaig lesionar la tíbia per una mala preparació física. Un cop recuperada i encara amb el “miedo escénico” de la lesió, em vaig passar a la boxa i m’hi vaig enganxar.

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

El meu esport és la boxa. És un dels esports més exigents, es treballa tot: resistència, força, potència, velocitat, flexibilitat, coordinació… Et dóna més confiança, més autoestima, veus que et pots superar a tu mateixa i aconseguir tot el que et proposes.I el més important: vaig conèixer gent increïble gràcies a aquest esport i em sento com si formés part d’una gran família.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l’esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

L’esport femení no rep el reconeixement social que es mereix. Moltes vegades s’infravalora l’esforç i el sacrifici de les dones esportistes en comparació a l’esport masculí. La cosa va canviant de mica en mica, però encara no està socialment ben vist que les dones practiquin certs esports considerats més “masculins”, com la boxa o el kick-boxing per exemple.

I als mitjans de comunicació, només hi ha lloc per l’elit masculina del futbol. La resta de categories i esports, siguin masculins o femenins, no tenen visibilitat. Encara hi ha molts esforços per fer…

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

Una dona sempre serà més sensible i solidària amb l’esport femení, però també hi ha homes sensibilitzats amb l’esport femení i que tenen ganes de fer evolucionar les coses.

El que s’ha de canviar és la consciència. Moltes vegades es considera que l’esport femení es practica de manera diferent que el mateix esport versió masculina, moltes vegades “decep” o al contrari “sorprèn”.

Això passa perquè la gent no està acostumada a veure esport femení, ni a gaudir-lo, i encara menys s’imaginen tot el sacrifici que hi ha a darrere perquè tampoc se’n parla. Els entrenaments, lesions, i ruptures sentimentals de les esportistes professionals no surten a Deportes Cuatro…

Per aconseguir bones esportistes s’ha de treballar molt bé i en bones condicions l’esport de base. Creus que s’està fent en l’àmbit femení?

No tinc gaire present com es fan aquí les coses (sóc francesa). Suposo que aquí, com a França, des de les escoles i els instituts es fomenta la pràctica de diversos esports. Els nois sempre solen mantenir alguna activitat esportiva, però les noies tendeixen a deixar-ho. En general hi ha molt poques iniciatives per animar a les noies a seguir practicant esport després de deixar l’institut.

De fet, jo vaig estar des dels 17 als 27 anys sense practicar cap esport!

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

Doncs no… i no hauria de ser així! La gent no veu malament fer fitness, pàdel o running perquè és “guai”. En canvi amb la boxa… de seguida s’imaginen en Rocky Balboa a sobre del ring amb la guàrdia baixa, l’ull mig tancat pels cops i es pensen que això és el que fem al gimnàs… Com en tots els esports, hi ha nivells i maneres de practicar-lo: no entrenaràs de la mateixa manera si ets un principiant o si ets un competidor professional. És un esport totalment accessible per a tothom, també per les dones, de tots els nivells i totes les edats.

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

Les persones que considero com a referents del meu esport solen ser gent més propera. No només compta per mi la trajectòria esportiva, sinó que els referents també han de ser grans persones fora del ring i un exemple a seguir per les noves generacions. En aquest sentit admiro esportistes d’aquí com la Melania Sorroche que és una autèntica campiona dintre i fora del ring. També admiro la Loli Muñoz del KO Verdun per la constància i perseverança que ha demostrat en tota la seva trajectòria esportiva.

Per mi també són uns referents tots els companys competidors o més experimentats del gimnàs que saben el que és entrenar i sacrificar-se cada dia per aconseguir els seus objectius, però que mai dubten en ajudar als altres si ho necessiten.

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

El primer que em dir la meva mare va ser: “Vigila que no et trenquin el nas!”. I tot seguit es va emprovar els meus guants… No crec que els hagi sorprès gaire que escollis aquest esport, ja que tinc molta energia i tendeixo a ser molt exigent amb mi mateixa quan m’agrada alguna cosa.

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

El primer que em dir la meva mare va ser: “Vigila que no et trenquin el nas!”. I tot seguit es va emprovar els meus guants… No crec que els hagi sorprès gaire que escollis aquest esport ja que tinc molta energia i tendeixo a ser molt exigent amb mi mateixa quan m’agrada alguna cosa. 

LAURA BECHDEJÚ

Gimnàstica artística

Des dels 5 anys practico gimnàstica artística femenina en els Salt Gimnàstic Club.

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

Faig gimnàstica artística, i amb la seva practica guanyo molta organització a l’hora dels estudis, responsabilitat, ordre… i també confiança, forma física i moltes amistats.laura bechdeju.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l’esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

No, la gimnàstica artística no surt mai pels mitjans de comunicació (a Espanya). A fora d’Espanya és molt coneguda, i les millors competicions les retransmetran en directe per televisió.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

No, perquè crec que també hi ha homes que també creuen que les dones poden fer més i ser millor en els esports.

Per aconseguir bones esportistes s’ha de treballar molt bé i en bones condicions l’esport de base. Creus que s’està fent en l’àmbit femení?

Si, cada vegada hi ha més gent preparada i formada i en el meu cas, disposo d’una magnífica instal·lació pels entrenaments.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

No perquè no el coneixen, no tenen les condicions físiques o perquè fan un altre esport més conegut.

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

A nivell nacional, quan era petita era la Clàudia Vilà (gimnasta internacional del meu club), però actualment m’agrada Simone Billes (gimnasta americana) perquè tenim un cos similar i fa exercicis que d’entrada és difícil pensar poder-los fer, i això m’anima.

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

Si, molt. Estic molt recolzada per part de la família. En el gimnàs pels meus entrenadors i les companyes que per a mi són una segona família.

Per part de l’escola no em sento gaire recolzada. 

JUDIT VEGAS CARBÓ

Patinatge artístic

La Judit Vegas Carbó va començar a patinar el setembre del 2000 quan tenia 5 anys al FD Cassanenc. Ha participat en els campionats territorials i catalans de les diferents categories, classificant-se en 3 ocasions pels campionats Estatals (com a infantil, el 2007 a Vigo, el 2010 com a cadet a Valladolid i en el 2013 en categoria júnior a Lloret).

ENTREVISTA

Quin esport practiques i què creus que guanyes amb la seva pràctica?

Practico el patinatge artístic des de fa catorze anys. Crec que amb aquest esport es guanya molta disciplina, capacitat d’autosuperació a més a més de responsabilitat, respecte i constància.

Creus que després dels èxits esportius que està aconseguint l’esport femení en els últims anys, aquest està rebent el merescut reconeixement social? I creus que surten als mitjans de comunicació suficientment?

Crec que l’espot femení està molt més reconegut que en generacions anteriors, tot i així no té el reconeixement social que es mereix, a part tampoc les mateixes subvencions i/o ajudes que reben altres esports masculins o més reconeguts. Penso que surt als mitjans de comunicació però amb informació breu i solament petites demostracions amb vídeos o una fotografia minúscula a la última pàgina del diari al racó de la dreta. Opino que encara ens queda temps per obrir-nos pas entre esports masculins.

El nombre de dones en llocs directius és molt baix, creus que pot ser una de les claus per poder prendre les decisions adients per canviar la situació?

Podria ser una de les claus, però això no es sabrà amb certesa fins que s’aconsegueixin més llocs de poder per la dona en aquest àmbit. Així que sincerament ho espero, per poder-ho comprovar amb els meus propis ulls.

Per aconseguir bones esportistes s’ha de treballar molt bé i en bones condicions l’esport de base. Creus que s’està fent en l’àmbit femení?

Personalment només puc opinar del meu esport, ja que els altres no els conec el suficientment per poder dir quelcom. Crec que en el patinatge artístic des de la federació sempre s’està intentant millorar, donar recursos i ajudar a les patinadores en el que es pugui, elles seran les que ens substituiran, són tan o més importants que les esportistes veteranes.

Hi ha moltes noies de la teva edat que practiquen el teu esport? Per què?

Hi ha poques patinadores de la meva edat o més grans, comparat amb edats més baixes. A la edat dels 20 anys, o a la categoria sènior arriben poques patinadores. No crec que sigui tan qüestió d’edat sinó de prioritats, després dels 18 comencen molts canvis a la vida i la gent va penjant els patins poc a poc. 

Per tu, qui és un exemple a seguir? Tens referents femenins o són masculins?

Per mi qualsevol esportista amb capacitat d’autosuperació i confiança en si mateix és un exemple a seguir. No tinc cap referent ni masculí o femení en concret però si què a vegades extrec moltes connotacions positives de diferents esportistes de ambdós sexes.

Et sents recolzada per la teva família en la teva pràctica esportiva? I pel teu entorn?

Des dels inicis fins avui en dia sempre m’he sentit recolzada per la meva família, pel meu entrenador, pel meu club i per la gent que m’envolta. Sempre han intentat que tregui el millor de mi i han cregut en mi en tots els moments al llarg d’aquests catorze anys, n’estic molt agraïda.

Logotips dels organitzadors i col·laboradors