Notícies i comunicats

20/11/2019

Girona té sòl residencial per créixer en 6.616 habitatges

Es calcula que un 27% dels habitatges de la ciutat són en règim de lloguer, una xifra propera a la mitjana europea.

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el regidor d’Urbanisme i Activitats, Lluís Martí, i la regidora de Drets Socials, Núria Pi, han presentat aquest matí els resultats de la diagnosi del Pacte Local per l’Habitatge de Girona. El document s’ha treballat en els últims mesos des de la Unitat Municipal d’Anàlisi del Territori del consistori i ha analitzat el període 2007-2017 a la ciutat.

Una de les principals conclusions de la diagnosi és que Girona, amb el planejament urbanístic actual, té un sòl residencial limitat i la capacitat per créixer s’estima en 6.616 habitatges més, distribuïts sobretot en habitatges plurifamiliars que permetrien arribar a les 114.000 persones. “Amb el ritme de creixement previst d’unes 700 persones l’any fins a l’any 2026, és evident que hi ha tensió en el mercat d’habitatge de la ciutat, perquè l’oferta existent és molt limitada. La nostra ciutat és urbanísticament madura però alhora és dinàmica i atractiva per a noves persones que hi volen venir a viure”, ha explicat l’alcaldessa. La major part del sostre residencial disponible a la ciutat s’ubica als barris de l’Eixample Sud (1.975 habitatges), Domeny Sud (1.315 habitatges) i Pont Major (860 habitatges).

A més, tal com ha remarcat el regidor Lluís Martí, les diferents dades de la diagnosi posen de manifest “la centralitat de Girona respecte a l’àrea urbana, ja que concentra 6 de cada 10 habitants de la zona i el 64% del total d’habitatges”. En aquesta línia, l’alcaldessa ha subratllat que “és obligat que el debat sobre l’habitatge es faci amb tota l’àrea urbana, ja que s’ha de tenir en compte que es calcula que a Girona hi ha només el 6% de les reserves de sòl residencial del total de l’àmbit urbà”. L’àrea urbana de Girona s’entén formada per catorze municipis: Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix i Vilobí d’Onyar.

La diagnosi també assenyala que una part important del nou habitatge hauria de ser destinat a finalitats socials i d’habitatge protegit. “Hem de posar sòl a disposició d’iniciatives per a l’emancipació de la gent jove i de gent gran, a més de l’habitatge que hem de destinar a persones en situació de vulnerabilitat. Donat el creixement limitat en matèria de sòl residencial, aquí hi hauran d’entrar en joc els allotjaments col·lectius”, ha afegit Madrenas.

Cal destacar que la Generalitat de Catalunya proposa que, en 15 anys, el 15% del total d’habitatges dels municipis siguin habitatges socials. Això significaria que Girona hauria de fer créixer la dotació actual en uns 235 habitatges socials cada any. Actualment la ciutat té 3.471 habitatges destinats a polítiques socials, xifra que representa un 7,1% del total d’habitatges del parc del municipi. “Està clar que com a Ajuntament no podem assolir aquesta xifra per nosaltres mateixos”, ha ressaltat la regidora Núria Pi, i l’alcaldessa ha assenyalat que “la Generalitat, com a competent en l’àmbit d’habitatge, és qui ha de dotar els ens locals amb els recursos necessaris i adequats per poder donar resposta a aquest objectiu”.

Tot i això, des de l’Ajuntament s’està actuant i es busquen línies per intentar abordar les necessitats socials (tant de persones en situació de vulnerabilitat com de persones joves i gent gran) amb diferents iniciatives, com les ajudes al lloguer, el reforç de la borsa de mediació d’habitatge, la recerca d’allotjaments per a emergències habitacionals o la construcció d’habitatges de protecció oficial.

Un altre dels eixos destacats de l’estudi són les dades del lloguer a la ciutat. Els preus del lloguer a la ciutat són més econòmics que en els municipis de l’àrea urbana i Girona és la ciutat catalana amb més contractes per cada mil habitants (33 contracte per 1.000) de les que s’han analitzat. A més, s’ha duplicat el nombre de llogaters en 10 anys, i es calcula que el 2011 el 27,6% dels habitatges de la ciutat eren en règim de lloguer, una xifra que superava gairebé en deu punts la mitjana catalana el mateix any (19,8%). A més, el percentatge de pisos de lloguer a Girona és proper a la mitjana europea, que el 2018 es va situar en un 30,7%.

“Les dades del lloguer a la ciutat són molt positives, tant pel que fa al percentatge de pisos de lloguer respecte el total del parc d’habitatge de la ciutat com respectes els contractes de lloguer fets per cada mil habitants o com els preus del lloguer en relació amb l’àrea urbana”, ha remarcat l’alcaldessa.

Altres informacions destacades que s’extreuen de la diagnosi són el nombre d’habitatges totals de la ciutat (48.395 amb xifres del 2017); la xifra d’habitatges buits a la ciutat (s’estimen en 772 -un 1,58% del total del parc de la ciutat-, però es calcula que només estarien en situació d’habitabilitat uns 300 pisos); l’arrelament de la població al municipi (que és la mitjana dels anys en què una persones manté el domicili en un mateix lloc i que a Girona és d’11,8 anys); el nombre d’habitatges d’ús turístic (la Generalitat tenia 736 pisos donats d’alta el registre el 2018, però un estudi recent indica que només estarien en actiu un 37%), o la xifra d’habitatges destinats a lloguer per a estudiants (serien més de 2.000 habitatges, que representaria un 4.17% del total del parc d’habitatges del municipi).

Amb les dades de la diagnosi elaborades, ara es preveu iniciar un procés participatiu sobre l’habitatge el mes de març que tingui una durada de tres mesos. Un cop se n’extreguin i s’analitzen les conclusions dels documents políticament, es preveu tenir la redacció del Pacte Local per l’Habitatge de Girona la tardor del 2020. “Amb els resultats de la diagnosi es fa palès que tot el que té relació amb l’habitatge és molt complex i hi intervenen molts factors. Ens calia, abans de res, enfocar molt bé la diagnosi, fer-la acurada i rigorosa, per tenir dades reals i no anar amb intuïcions a l’hora d’enfocar els reptes de futur en aquesta matèria”, ha conclòs l’alcaldessa.

Es poden consultar tots els documents de la diagnosi a l’enllaç següent:  

Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OIAC)