Notícies i comunicats

23/08/2016

Nota de condol per la mort de Narcís-Jordi Aragó

El periodista i escriptor gironí va rebre el 2002 la distinció Ciutadania que concedeix l'Ajuntament de Girona en reconeixement a tota una vida dedicada a la recerca i difusió de la cultura gironina.

Imatge de l'acte de lliurament del fons
documental amb el llavors alcalde de Girona,
Carles Puigdemont, i el cap del Servei de
Gestió Documental, Arxius i Publicacions de
l'Ajuntament de Girona, Joan Boadas

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas i Mir, en nom propi, de tot el consistori i de la ciutat, us comunica que el senyor Narcís-Jordi Aragó ens ha deixat avui als 84 anys. L'alcaldessa expressa, també, el més sentit condol a la seva família i amics per la trista pèrdua del periodista i escriptor gironí, un referent de la història contemporània de Girona i les comarques gironines. 

Narcís-Jordi Aragó i Masó (Girona, 29 de juny de 1932) va ser periodista, advocat i escriptor. Entre els anys 1955 i 1963 va col·laborar amb Ràdio Girona, on va tenir cura de diversos programes. Va ser redactor en cap de la revista Vida Catòlica (1962-1967) i director de la revista Presència (1967-1980). Fou també cofundador de l’Associació de Premsa de Girona (1977) i del Col·legi de Periodistes de Catalunya (1985), del qual va presidir la Demarcació de Girona des del mateix 1985 fins al 1993. Des del 1979 va col·laborar amb el diari El Punt i entre 2007 i 2012 fou president del Consell Editorial d'aquest mateix diari. Fou director de la Revista de Girona entre 1985 i 2009, i des del 2008 va ser president d’honor de la Fundació Rafael Masó de Girona. Entre altres distincions, l'any 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la distinció Ciutadania que concedeix l’Ajuntament de Girona en reconeixement al seu “compromís cívic expressat per tota una vida dedicada a la recerca i difusió de la cultura gironina, al món de la comunicació, a la docència i a la participació en múltiples iniciatives socials”.

En la seva trajectòria com a escriptor, cal destacar obres com Girona, grisa i negra (1972), que va escriure juntament amb Just Manuel Casero, Jaume Guillamet i Pius Pujades; La Devesa, paradís perdut (1980); Girona ara i sempre: (una crònica) (1982); Rafael Masó i els noucentistes (2008), o Periodisme sota sospita (2013).

Una de les darreres intervencions públiques de Narcís-Jordi Aragó va ser ara fa poc més d’un any, el 25 de febrer del 2015, quan es va presentar la donació del seu fons i el de la seva esposa, la pintora Mercè Huerta, a la ciutat de Girona. Entre el material que es va donar, hi havia l’obra literària i periodística d’Aragó, amb manuscrits, mecanoscrits i primeres versions de llibres; el seu epistolari, o dossiers documentals formats, entre d'altres, per textos de Carles Rahola procedents de l'arxiu familiar. 

 

Nota: Un retrat de Narcís-Jordi Aragó amb motiu del lliurament de la distinció Ciutadania (crèdits: Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Maria Oliveras))  

Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OIAC)