Notícies i comunicats

05/12/2014

El nou Museu del Disseny de Barcelona exposarà un vitrall de Masó cedit pel Museu d'Història de Girona

L'obra ha estat cedida per deu anys gràcies a un conveni de dipòsit entre l'Ajuntament de Girona i l'Institut de Cultura de Barcelona

Una de les novetats del Museu del Disseny de Barcelona, que obrirà les portes al públic el 14 de desembre, serà l’exposició d’un gran vitrall dissenyat per l’arquitecte Rafael Masó (Girona, 1880-1935). L’obra pertany al Museu d’Història de Girona i ha estat cedida per un període de deu anys gràcies a un conveni de dipòsit signat entre l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Ajuntament de Girona. Fins ara les col·leccions del Museu del Disseny no comptaven amb cap obra de Masó. L’obra formarà part de l’exposició “Extraordinàries! Col·leccions d’arts decoratives i arts d’autor (segles III-XX)”. 

L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha destacat la importància de la col·laboració entre els dos museus perquè “aquest vitrall és un exemple magnífic de l’obra de Masó, digne de formar part d’una col·lecció com la del nou Museu del Disseny, i d’estar exposada al costat dels grans creadors de l’època. És un pas molt important perquè Masó rebi el reconeixement nacional i internacional que li pertoca”. 

Masó va dissenyar el vitrall cap al 1915 per a l’interior de la casa Ensesa (actual Escola Municipal de Música de Girona), que l’arquitecte noucentista havia començat a reformar i ampliar el 1913. L’edifici havia d’acollir l’habitatge dels Ensesa, al primer pis, i les oficines de la seva fàbrica de farines, La Montserrat, a la planta baixa. Tractant-se d’un interior domèstic, les dimensions del vitrall són realment grans, sobretot els més de tres metres d’amplada, i més encara si tenim en compte que formava part d’un espectacular conjunt on hi havia molts altres vidres emplomats en mobles, portes i finestres arreu de la casa. Per a la seva fabricació Masó va comptar amb la col·laboració del taller Rigalt, Granell i Cia, de Barcelona, el principal fabricant de vitralls que hi havia en aquells moments al país, habitual en els edificis més destacats de l’època i també en els que Masó havia fet fins aleshores. 

Aquest vitrall i la seva parella, de mides iguals, feien la funció de tarja sobre les portes que hi havia entre el rebedor i la sala de confiança, contigua al menjador. Cercant el màxim efecte, per la seva col·locació elevada i en paral·lel a les finestres de la façana principal, rebia llum natural per la part posterior i això el feia visible a tothom que entrava a la llar dels Ensesa, que a l’accedir al rebedor es trobava immers en una caixa de vidres de colors. 

La icona unificadora de la peça –de fet, de la decoració de tota la casa­– és una campaneta estilitzada que es repeteix setze vegades, en grups de quatre, intercalades en una trama geomètrica a base de triangles i rectangles que es van alternant a dreta i esquerra de cada flor. Masó va saber trobar un equilibri perfecte entre el contrapunt que crea la successió del motiu floral, delicadament estilitzat, i el cromatisme dels vidres catedral blancs i grocs, amb unes subtils notes dels triangles de color verd. Com en totes les seves obres, a més de jugar amb les formes i colors, en aquest cas Masó també va donar rellevància a la textura dels materials i va utilitzar vidres rugosos, la translucidesa dels quals canvia en funció de la quantitat i de la incidència de la llum que reben.

 

Imatge: una imatge del vitrall i dels tècnics durant el procés d’instal·lació.

Crèdits:

1) Imatge del vitrall de la Casa Ensesa de Girona, obra de Masó, dipòsit del Museu d’Història de Girona al Museu del Disseny de Barcelona. Foto: Museu del Disseny de Barcelona. La Fotogràfica.

2) Tècnics del Museu del Disseny durant el procés d’instal·lació de les obres de la sala on es podrà veure el vitrall de Masó. Foto Museu del Disseny de Barcelona. Aniol Resclosa

Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OIAC)