Notícies i comunicats

16/01/2018

La reforma horària ja és un fet en més de trenta empreses

Un 29% del total de les mesures aplicades estan relacionades amb la flexibilitat horària.

El Punt Avui - La compactació horària, aproximar-se a una jornada laboral de les nou del matí a les cinc de la tarda, en el marc d’un canvi cultural que aposti per la flexibilitat horària regida per objectius i no per presencialitat, són mesures que formen part del manual
de bones pràctiques de la Xarxa Gironina per a la Reforma Horària. Creada el juny del 2016 per l’Ajuntament de Girona, forma part de la iniciativa que des de fa quatre anys promou
Fabian Mohedano perquè la reforma horària es consolidi com a política pública amb vista a fer efectiu un canvi d’horaris a l’escola, en el teixit productiu i en l’administració. En un any, la Xarxa Gironina ha duplicat el nombre d’entitats i empreses adherides i a hores d’ara ja n’hi ha 33 que en formen part.

Per Mohedano, són “un mosaic de bones pràctiques que il·lustra que no ens situem en un marc teòric”. “La resposta de les empreses ha estat molt bona; no m’esperava que es consolidés tan ràpid. L’objectiu és arribar a una cinquantena a finals d’any”, va explicar. Mohedano hi va afegir que són iniciatives en l’àmbit empresarial, “punta de llança” en una demarcació que va ser pionera a l’hora de posar en marxa el compromís de puntualitat en les reunions, “amb Carles Puigdemont a l’alcaldia”. En aquest sentit, Mohedano va destacar que “Girona s’ha d’encaminar cap a un pacte del temps”.

Les 33 organitzacions adherides a la Xarxa Gironina donen feina a 2.720 treballadors, que es beneficien dels avantatges de la
compactació de la jornada i, per tant, d’una millor gestió del temps amb una millor productivitat. Pel que fa a la dimensió de les organitzacions que hi participen, el 18% són grans empreses (més de 400 treballadors); també n’hi ha de mitjanes (més de 50
empleats), que representen el 18%, i el 54% són petites (tenen 50 o menys treballadors). No hi ha una activitat de pes que les unifiqui, ja que tant hi trobem empreses del sector serveis com indústries productives en els sectors del suro, metal·lúrgic,
farmacèutic i alimentari S’han recollit més de 150 bones pràctiques. Un 29% del total de les mesures aplicades estan relacionades amb la flexibilitat laboral; gairebé un 20% corresponen a mesures de direcció per objectius, és a dir, per combatre la cultura presencialista, i un 15,54% són relatives a la formació. Les incloses en espais de participació i decisió són un 9,84%; sobre el temps dels àpats, un 9,32%; reconeixement,
un 8,80%; impacte ambiental, un 5,18%; canals de comunicació, un 4,66%, i sobre responsabilitat social, un 2,07%. A tall d’exemple, i tenint en compte que cada organització pot aplicar més d’una bona pràctica, destaquen EGG Gastronomia, que
compensa les hores de més que es fan el mes següent;
AlterEgo, Plataforma Educativa i DCU Tecnològic, que fan reunions virtuals per evitar desplaçaments; Prat Sàbat, que fa un seguiment de la rendibilitat segons la facturació, i Agroxarxa,
que treballa amb una bossa d’hores anual. 

Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OIAC)