Notícies i comunicats

26/01/2018

L'Ajuntament de Girona impulsa un pacte local d'habitatge per al període 2019-2029

Els objectius principals de la proposta són preveure i garantir l'accessibilitat a l'habitatge en tres contextos: pisos d'emergència, pisos per a lloguer social i pisos de lloguer accessible.

Font: Ajuntament de Girona

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; la regidora de Salut, Dinamització del Territori i Igualtat i Drets Socials de l’Ajuntament, Eva Palau, i el regidor de la UMAT, Ciutat Intel•ligent i Relacions Exteriors, Narcís Sastre, han explicat aquest matí les principals línies estratègiques a seguir a la ciutat en matèria d’habitatge en els propers anys, que quedaran paleses en la redacció d’un pacte local d’habitatge per al període 2019-2029.

El pla d’habitatge haurà de preveure i garantir l’accessibilitat a l’habitatge en tres contextos. En primer lloc, els pisos d’emergència en situacions socials que així ho requereixin. En segon lloc, els pisos per a lloguer social o famílies amb situacions de vulnerabilitat. I, per últim, els pisos de lloguer accessible. En aquest darrer cas, l’objectiu és generar un mercat de pisos per a col•lectius específics amb menor poder adquisitiu però que no tenen els requisits per ser usuaris dels serveis socials, com poden ser les persones joves o la gent gran.

“L’habitatge no és un afer només de les ciutats, sinó és un repte de país. Des de l’Ajuntament, ens sentim cridats a treballar-hi tot i que som conscients que no és directament la nostra competència. Tot i això, ens hem fixat l’objectiu de l’accés universal a l’habitatge dels ciutadans de Girona i emprenem aquest pacte de ciutat per aconseguir-ho”, ha remarcat l’alcaldessa Marta Madrenas.

Per redactar el pacte, es partirà d’un anàlisi i una diagnosi de la ciutat actual de l’habitatge a la ciutat. Aquest treball es farà des de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) i es preveu que estigui llest en els propers mesos. Tal com ha assenyalat el regidor Narcís Sastre “fer l’estudi d’aquesta manera ens permetrà tenir una mirada general i transversal i treballar no només en l’àmbit de la ciutat legal, que és el municipi, sinó en l’àmbit de la ciutat real, que és l’àrea urbana”.

En aquest sentit, l’alcaldessa ha remarcat que dins el pacte local d’habitatge s’hi integraran alcaldes i representants dels municipis veïns, així com entitats, associacions, partits polítics i organismes que treballen en matèria d’habitatge a la ciutat.

Dins del pla s’analitzarà de forma exhaustiva tots els aspectes relacionats amb l’habitatge a la ciutat, des dels pisos buits a la ciutat fins als habitatges que tenen llicència d’ús turístic a la ciutat i, en aquest darrer cas, quants dels aproximadament 500 que tenen llicència tenen la voluntat de formar part de l’oferta d’allotjament turístic del municipi. Per treballar en aquest tipus d’habitatges es tindrà en compte la informació del Pla estratègic de turisme, que es troba en fase de redacció.

Primeres mesures

Des del consistori ja s’han impulsat dues primeres mesures en matèria d’habitatge per treballar en els eixos estratègics que ha d’incloure el pacte local. Per una banda, s’ha iniciat la creació d’un registre de solars buits al sòl urbà i, per l’altra, s’ha creat un registre amb les persones que fa més de 10 anys que viuen al Barri Vell.

Pel que fa al registre de solars buits al sòl urbà, l’alcaldessa ha explicat que, un cop es tingui la informació, des del consistori es pot plantejar, per exemple, cedir alguns dels solars a entitats del tercer sector, cooperatives o estudiants. “L’Ajuntament estaria disposat a cedir sòl per posar-lo a disposició del mercat d’habitatge social del municipi”, ha assegurat Madrenas.

En relació amb el registre de persones que fa més de 10 anys que viuen al Barri Vell, es treballarà perquè l’Ajuntament pugui oferir mesures de prevenció i mediació en casos en què hi hagi pressió per no prorrogar lloguers o per fer fora persones que visquin en els habitatges del barri. “En aquest cas, portarem a terme mesures de bisturí, estudiant cas a cas i plantejant les millors opcions en cada situació”, ha subratllat l’alcaldessa.

Aquesta iniciativa s’inicia com a prova pilot al Barri Vell i no es descarta ampliar-la en els propers mesos a la resta de la ciutat, tot i que probablement de forma restringida a persones majors d’una determinada edat “amb l’objectiu de protegir-los”.

Estudi de pisos buits a la ciutat

La regidora Eva Palau ha donat a conèixer les dades més rellevants de l’estudi sobre pisos buits, encarregat des del consistori i elaborat el 2016 per la cooperativa d’arquitectes Lacol. Segons les xifres del document, a la ciutat hi ha 772 pisos buits, que suposen un 2% del total del parc d’habitatges de la ciutat. L’estudi qualificava de pis buit aquell pis que portés 2 anys desocupat.

Pel que fa a la distribució de l’habitatge buit al municipi, els sectors amb més volum d’habitatge buit són l’Eixample, amb un 42% del total (23% a Eixample Nord i 19% a Eixample Sud); el Barri Vell, amb un 12%, i Santa Eugènia, també amb un 12%.

Altres característiques a destacar de l’habitatge buit a la ciutat són que la meitat del parc d’habitatge buit va ser construït fa 45 anys o més i que l’habitatge buit en edificis plurifamiliars se situa en finques on la majoria dels habitatges estan en ús. Tot i així, en aquest aspecte s’identifiquen 14 finques on els habitatges buits representen més del 90% del total d’habitatges.

“Gràcies a les dades d’aquest estudi es vol aconseguir establir mesures sobre com mobilitzar el parc de pisos buits de la ciutat amb per assolir l’objectiu de l’accés universal a l’habitatge”, ha remarcat la regidora Eva Palau. 

Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OIAC)