Notícies i comunicats

13/03/2014

L'Ajuntament de Girona commemora el 75è aniversari de l'afusellament de Carles Rahola

Una ofrena floral, demà a les 22 h, i la descoberta d'una placa en record de l'intel·lectual gironí, dissabte a les 12 h, seran els dos actes més destacats de la rememoració de l'efemèride.

L’Ajuntament de Girona commemorarà demà i dissabte el 75è aniversari de l’afusellament de Carles Rahola amb dos actes institucionals en record de l’historiador, escriptor i intel·lectual gironí. A les cinc de la matinada del 15 de març de 1939, Rahola va ser afusellat al cementiri de Girona. Amb motiu d’aquesta trista efemèride, demà, a les 22 h, l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, presidirà una ofrena floral davant del monòlit dedicat a Rahola a la rambla de la Llibertat. Després de l’ofrena, hi haurà una breu actuació musical i una encesa d’espelmes per recordar la figura de Rahola. A l’acte hi assistiran també representants de l’Ajuntament de Cadaqués, poble natal de Rahola.

L’escultura A Carles Rahola es va instal·lar a la Rambla el 1978. A la inscripció que hi ha en el pedestal s'hi pot llegir: "A Carles Rahola. 1881-1939. Que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos august de la noble i estimada Girona ni en qualsevol altre indret del món. Assemblea Democràtica d'Artistes i col·laboració de l'Ajuntament. 23 d'abril de 1978".
 

Acte en record a Rahola al Jardí de la Infància

L’endemà, dissabte dia 15 de març, a les 12 h, es farà la descoberta d’una placa commemorativa per a Carles Rahola al Jardí de la Infància. L’acte estarà presidit per l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i hi assistiran també els regidors i regidores de l’equip de govern, els portaveus dels grups municipals del consistori i el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila. Durant l’acte, els alumnes de l’Institut Carles Rahola llegiran l’article “Refugis i jardins”, que el mateix Rahola va publicar al diari L’Autonomista el 8 de febrer de 1938. L’Autonomista va ser fundat pel germà de Rahola, Darius, el 1898, des de la impremta familiar que regentava. Carles Rahola en va esdevenir corrector, redactor, articulista, editorialista i mentor.

L’article de Rahola parlava sobre la construcció del refugi al Jardí de la Infància el mateix 1938. Un fragment del text assenyalava el següent: “Anys enrere l’Ajuntament construí un petit jardí per a la infància en un lloc escaient de la ciutat. Hom hi veia a l’hivern infants que jugaven o vellets que prenien tranquil·lament el sol (...). Avui, com hem dit, per imperatius indeclinables de la guerra ha estat destruït el petit jardí. En aquell indret on jugaven plàcidament els infants, part de la població civil podrà refugiar-se, com si fóssim en el temps de les cavernes, contra el perill de bombardeig dels qui, en llur follia de sang i destrucció, atempten contra les nostres llibertats i contra la independència de la pàtria que no pot morir.”

Al text de la sentència dictada pel Consell de Guerra sumaríssim d’urgència contra Carles Rahola es citava precisament l’article “Refugis i jardins” que, juntament amb “Contra l’invasor” i “L’heroisme”, tots tres escrits al diari L’Autonomista, eren titllats com a articles de “caràcter polític, en el quals encoratjava les masses a prolongar inútilment la seva resistència”.

El refugi del Jardí de la Infància es va construir el 1938 i va ser projectat pel llavors arquitecte municipal Ricard Giralt. Els prop de 585 metres quadrats construïts i prop de 358 metres quadrats útils del refugi permetien donar protecció a més de 600 persones. Per tal de donar més seguretat al refugi en cas d’un impacte directe, tota la superfície exterior es va cobrir amb un túmul de terra de forma vagament piramidal d’uns dos metres d’alçada. 

Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OIAC)