Notícies i comunicats

17/03/2014

El Jardí de la Infància acull l'acte de commemoració del 75è aniversari de l'afusellament de Carles Rahola

L'Ajuntament de Girona instal·la una placa en record a Carles Rahola que recull un paràgraf del seu article "Refugis i jardins", publicat al diari l'Autonomista el 8 de febrer de l'any 1938.

Font: Ajuntament de Girona

El Jardí de la Infància de Girona va acollir dissabte a les 12 h l’acte de commemoració del 75è aniversari de l’afusellament de Carles Rahola, que es va simbolitzar amb la descoberta d’una placa en record a l’intel·lectual gironí. L’acte va estar presidit per l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i hi va comptar amb la presència també dels regidors i regidores de l’equip de govern, els portaveus dels grups municipals del consistori i el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila.

Durant l’acte, els alumnes de l’Institut Carles Rahola van llegir l’article “Refugis i jardins”, que el mateix Rahola va publicar al diari L’Autonomista el 8 de febrer de 1938. L’Autonomista va ser fundat pel germà de Rahola, Darius, el 1898, des de la impremta familiar que regentava. Carles Rahola en va esdevenir corrector, redactor, articulista, editorialista i mentor.

En els parlaments l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va descriure la importància de l’acte del dissabte pel record “d’un crim que no oblidarem mai. Si executar un home és ja una decisió reprovable; executar un home bo, un home cívic, un home defensor de la pau, és un crim contra la humanitat”. Puigdemont va afegir que “davant d’això, els gironins d’avui que som hereus de totes aquelles tensions que es van viure a la ciutat i al país en general, tenim un deure. Tenim el deure de mantenir la memòria i d’esmenar aquell crim i de restituir el bon nom de Carles Rahola i de tants altres com ell, que en nom d’una falsa justícia es va tacar.”

En la seva intervenció, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va recordar com la lliçó dels anys 30 ens hauria de servir també a l’actualitat: “I quan alguns, aprofitant el context tant difícil d’extremes dificultats i de creixement de les desigualtats desconfien de la democràcia, que tant estimava Carles Rahola, els hi hauríem de recordar que gràcies aquesta democràcia hem aconseguit viure en convivència, en progrés i llibertat” va explicar.

Finalment la néta de Carles Rahola, Rosa Ros, va explicar com “aquella Girona fosca i grisa que va ser tant potent per el meu avi, per nosaltres va ser tremendament ofegadora”.
 

L’article “Refugis i jardins” de l’Autonomista

L’article de Rahola parlava sobre la construcció del refugi al Jardí de la Infància el mateix 1938, motiu pel qual s’ha escollit aquest lloc emblemàtic per dur a terme aquest acte de record. Un fragment del text assenyalava el següent: “Anys enrere l’Ajuntament construí un petit jardí per a la infància en un lloc escaient de la ciutat. Hom hi veia a l’hivern infants que jugaven o vellets que prenien tranquil·lament el sol (...). Avui, com hem dit, per imperatius indeclinables de la guerra ha estat destruït el petit jardí. En aquell indret on jugaven plàcidament els infants, part de la població civil podrà refugiar-se, com si fóssim en el temps de les cavernes, contra el perill de bombardeig dels qui, en llur follia de sang i destrucció, atempten contra les nostres llibertats i contra la independència de la pàtria que no pot morir.”

Al text de la sentència dictada pel Consell de Guerra sumaríssim d’urgència contra Carles Rahola es citava precisament l’article “Refugis i jardins” que, juntament amb “Contra l’invasor” i “L’heroisme”, tots tres escrits al diari L’Autonomista, eren titllats com a articles de “caràcter polític, en el quals encoratjava les masses a prolongar inútilment la seva resistència”.

El refugi del Jardí de la Infància es va construir el 1938 i va ser projectat pel llavors arquitecte municipal Ricard Giralt. Els prop de 585 metres quadrats construïts i prop de 358 metres quadrats útils del refugi permetien donar protecció a més de 600 persones. Per tal de donar més seguretat al refugi en cas d’un impacte directe, tota la superfície exterior es va cobrir amb un túmul de terra de forma vagament piramidal d’uns dos metres d’alçada.
 

Ofrena floral i encesa d’espelmes

A les cinc de la matinada del 15 de març de 1939, Rahola va ser afusellat al cementiri de Girona. Amb motiu d’aquesta trista efemèride, el divendres a les 22 h, l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, juntament amb la néta de Carles Rahola, Rosa Ros Rahola, i l’alcalde de Cadaqués; Joan Figueras, van realitzar una ofrena floral davant del monòlit dedicat a Rahola a la rambla de la Llibertat. Després de l’ofrena, va tenir lloc una breu actuació musical i una encesa d’espelmes per recordar la figura de Rahola.

L’escultura A Carles Rahola es va instal·lar a la Rambla el 1978. A la inscripció que hi ha en el pedestal s'hi pot llegir: "A Carles Rahola. 1881-1939. Que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos august de la noble i estimada Girona ni en qualsevol altre indret del món. Assemblea Democràtica d'Artistes i col·laboració de l'Ajuntament. 23 d'abril de 1978".
 

Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OIAC)