Notícies i comunicats

28/06/2018

L'Ajuntament de Girona recorda amb una placa commemorativa les persones que van treballar a la fàbrica Grober

El director gerent de la companyia des de 1974, Magí Borrell, ha cedit el seu fons i el de Grobelastic al consistori perquè es dipositi al Museu d'Història de Girona.

L’Ajuntament de Girona ha instal·lat una placa commemorativa en record de les persones que van treballar a la fàbrica Grober. La placa s’ha ubicat a la cruïlla del carrer de Cristòfol Grober amb el carrer de la Sèquia, a la zona on hi va haver la fàbrica des del 1890 fins al 1978. 

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el director gerent de la Grober des del 1974, Magí Borrell, han estat els encarregats de fer la descoberta de la placa. A l’acte hi han assistit també el regidor de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació, Seguretat i Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Eduard Berloso; regidors i regidores del consistori; l’exalcalde de la ciutat, Joaquim Nadal; la tinenta d’alcaldia i regidora de Cultura, Ensenyament i Festes d’Arenys de Munt, Tònia Vila; la historiadora i documentalista de la fàbrica Grober, Mercè Colomer; familiars de Magí Borrell i ciutadania a títol individual. Borrell és també nét del qui va ser president de la societat, Pere Portabella. 

“La Grober és una mostra de la revolució industrial a la nostra ciutat i va ser una peça clau de la transformació de Girona. A més, cal destacar que aproximadament un 80% dels treballadors i treballadores de la Grober eren dones, cosa que ens porta a tenir en compte el paper de la fàbrica quan reivindiquem el paper històric de la dona a la nostra ciutat”, ha ressaltat l’alcaldessa. 

Coincidint amb la descoberta de la placa, aquesta tarda s’ha signat a la Sala de Junta de Govern Local de l’Ajuntament el conveni de donació del fons Grobelastic-Magí Borrell i Portabella al consistori amb l’objectiu que es dipositi al Museu d’Història de Girona. L’alcladessa ha volgut agrair “l’acte de generositat i altruisme” de la família amb aquesta cessió “que donarà un valor afegit a la nostra història per explicar d’on venim”. 

El fons inclou materials, objectes i elements diversos procedents de l’antiga fàbrica Grober de Girona que Magí Borrell ha preservat tot aquest temps, entre els quals un teler jacquard d’inici del segle XX, una màquina trenadora de 1883 o la col·lecció completa de botons de “corozo” fabricats a Girona, a més d’àlbums de fotografies i material de la guarderia. 

Breu història de la Grober

La fàbrica Grober va instal·lar-se a Girona el 1890, com a industria tèxtil dedicada a fabricar trenes, fils de seda i cordons. El seu fundador va ser el piemontès Cristòfor Grober Viotti, que havia visitat l’exposició universal de Barcelona del 1888 i va decidir instal·lar una fàbrica a Catalunya. Concretament a Girona, on aprofitava dos factors: l’aigua de la sèquia Monar com a productora d’energia i la pràcticament inexistent indústria moderna important a la ciutat.

El 1892 es va constituir l’empresa Grober y Cía, que substituïa la primera empresa de caràcter eminentment familiar. S’hi fabricaven fils de llana i de cotó, trenes i cordons, i comptava amb un capital inicial de 450.000 pessetes. Així va néixer una de les principals empreses de passamaneria de l’Estat espanyol. Les naus de la fàbrica (que també tenia una altra seu a Bescanó) estaven equipades amb ordidors, telers per fer cintes, màquines de trenar, calderes per rentar la llana, màquines de filar, etc. A més a més, la nova indústria també es va especialitzar en la fabricació de botons, fets amb una espècie de castanya sud-americana que s’anomenava popularment “coco”, inicialment; més endavant, es va emprar el nacre i, ja més modernament, el plàstic. 

A inicis del s. XX l’empresa va quedar a mans exclusives de la família Grober i a partir de 1906 l’empresa va començar una veritable i important expansió a tots nivells. Va engrandir l’espai de fàbrica amb l’adquisició de l’antiga Planas i Flaquer, i també amb la de parcel·les sorgides amb l’enderrocament de les muralles. Els nous edificis van incorporar millores en la producció i es va assolir capacitat per a més màquines i per acollir més persones que hi treballaven, augmentant així la capacitat de producció. 

A partir de 1919 hi va haver una etapa de creixement i expansió, que es va veure frenada per la Guerra Civil espanyola. L’activitat fabril es va reiniciar el 1939, amb aportacions i innovacions importants en el procés industrial i de producció i exportació. 

La instal·lació de la Grober a Girona va significar canvis importants i favorables per a a ciutat: nous hàbits socials, noves formes de vida, impuls econòmic, etc. El 1911 hi treballaven 1.100 persones, i el 1914, ja eren 1.500 (en un moment en que la ciutat tenia uns 17.000 habitants). Cal destacar que predominaven les dones obreres, que eren el 80%: 929 el 1911, davant dels 123 homes. 

És important destacar també la tasca social de la Grober, que va tenir una guarderia, disposava de menjadors per a les persones que hi treballaven, tenia seccions culturals i lúdiques (Orfeó Cants a la Pàtria), una escola d’ensenyament primari i també una escola d’oficis i arts decoratives. 

Als anys 70 la crisi internacional i les diferents dinàmiques empresarials van provocar que la Grober fos traslladada a Bescanó (1978). El 1976 es van enderrocar els edificis històrics de la Grober de Girona i el 1982 l’Ajuntament de Girona va construir la plaça de la Constitució (actualment, plaça de l’U d’Octubre de 2017) en uns espais que havien ocupat els edificis i la fàbrica Grober. El 1984 la Grober de Bescanó també va ser desmantellada, i va quedar tan sols la fàbrica Grober d’Arenys de Munt, avui reconvertida en Grobelàstic, i en ple rendiment i activitat.

Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OIAC)