Notícies i comunicats

26/05/2014

Girona reivindica la figura de Jaume Ministral amb la descoberta d'una placa indicativa a la seva casa natal

L'artista, nascut a Girona el 1914 i mort a Barcelona el 1982, és un dels personatges més singulars de la cultura gironina de la segona meitat del segle XX.

Font: Ajuntament de Girona

L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va presidir el passat divendres al migdia l’acte de descoberta de la placa indicativa de la casa natal de l’artista gironí Jaume Ministral. Amb aquesta iniciativa, que es va fer davant del número 17 de la rambla de la Llibertat, l’Ajuntament de la ciutat vol reivindicar la figura del que ha estat un dels personatges més singulars de la cultura gironina de la segona meitat del segle XX. Ministral, mestre de professió, va escriure una extensa obra en camps diversos, des de la narrativa, la divulgació i la col·laboració en diaris i revistes (també humorístiques) fins al teatre i als guions radiofònics i televisius.

En els parlaments, Carles Puigdemont va definir a Ministral com a un gironí il·lustre i universal “que va enriquir no només la ciutat amb la seva estimació i el seu record, sinó que va regalar molt bones estones de record inesborrable a milers de famílies de Catalunya”. A l’acte també hi va participar l’alcalde de Maçanet de Cabrenys, Lluís Carbó, i la Teresa Ministral, filla de Jaume Ministral, que va recordar com el seu pare mai va deixar de ser gironí, “sempre estava al cas del que passava per aquí. I si de vagades en el seus escrits hi apareixia alguna critica era conseqüència d’aquesta estimació i de que alguna cosa no li quadrava com al seu parer tenia que anar”.

“Un emprenedor incansable tot i les adversitats, que tan sols buscava inserir en una societat reprimida una mica d’humor i de llibertat a través de la paraula i la seva genialitat”. D’aquesta manera també el descrivia l’alcalde Carles Puigdemont a Ministral en el pròleg del recentment publicat Jaume Ministral i Masià, llibre escrit per Joan Manuel Soldevilla. Puigdemont posava èmfasi en el llibre, igual que durant l’acte de divendres, en la necessitat de redescobrir la figura d’aquest “personatge d’extraordinària rellevància”, les obres del qual arriben avui dia “a les nostres idees amb més força que mai”.

Un breu apunt biogràfic

Jaume Ministral i Masià (Girona, 1914 – Barcelona, 1982) va ser alumne de la primera promoció del Pla Professional del Magisteri a l’Escola Normal de Girona. Va exercir de mestre a Palamós i a Barcelona i a partir de 1940 va iniciar també la seva trajectòria literària i periodística. A mitjans de la dècada dels 40 va publicar la novel·la juvenil ¡Vaya equipo! i la guia turística ¿Conoce usted Barcelona?, que ell mateix va editar i distribuir, juntament amb els altres autors de la publicació, pels quioscos de la Rambla.

El seu primer èxit literari va arribar el 1949 amb les novel·les policíaques protagonitzades pel psiquiatra Ludwig van Zigman, que va escriure per a l’editorial Molino amb el pseudònim J. Lartsinim. Durant els anys cinquanta inicia la seva col·laboració a la premsa i a la ràdio. Destaca la seva participació a les revistes Vida Católica, ¡Tururut! i Locus i, com a guionista, a la sèrie radiofònica El humor y la radio, de Radio Nacional. A l’inici dels anys seixanta va deixar la tasca pedagògica i va esdevenir el màxim responsable de les publicacions de l’editorial Marín.

A mitjans dels anys seixanta va començar a escriure teatre comercial en català i a col·laborar amb La Vanguardia i El Correo Catalán, on des dels anys setanta escriurà cada dia un article en català. Durant els anys 70 i els inicis dels 80 produeix el gran gruix de la seva obra escrita en català, amb llibres com Ciutat petita i delicada (1975); Nosaltres, els mestres (1980); Confessem-nos (1980), i Tramuntana boja (1981). En aquesta època es va convertir també en el guionista de la sèrie de televisió Doctor Caparrós, medicina general (1980), protagonitzada per Joan Capri i que es convertirà en el primer gran èxit de la televisió en català. Amor meu que n’ets de tossut (1981) i Doctor Caparrós, metge de poble (1982) seran dues altres sitcom que escriurà per a TVE-Miramar.
 

Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OIAC)