Notícies i comunicats

01/03/2018

L'Ajuntament de Girona obre la consulta en línia del fons de vídeo de Narcís Sans Prats

Es tracta de més de 2.000 unitats documentals que estan disponibles al web de l'SGDAP i a la plataforma Europeana.

L’Ajuntament de Girona, a través del Servei de Gestió Documental, Arxiu i Publicacions (SGDAP), ha activat la consulta en línia de la documentació en vídeo del fons de Narcís Sans Prats. Els treballs de catalogació del fons van acabar a finals de 2017 i avui ja es pot consultar en la seva totalitat tant al web de l’SGDAP com al de la plataforma Europeana.

Aquest fons de vídeo, generat per Narcís Sans Prats i el seu fill Miquel Sans Gutiérrez, està integrat per 1.340 cintes de vídeo en format U-matic que corresponen a 2.114 unitats documentals. Abraça la dècada que va des de 1981 a 1991 i significa la continuació del fons conservat en pel•lícula cinematogràfica, la cronologia del qual comença als anys cinquanta i acaba al 1980. El canvi de tecnologia ve motivat per la consolidació de la tècnica del vídeo, que facilitava i abaratia la producció audiovisual. El format en què es va enregistrar aquesta part del fons, la cinta de vídeo U-matic, està obsolet actualment i és vulnerable a la degradació física, fet que ha obligat a digitalitzar les cintes per preservar-ne els continguts.

El fons és un testimoni audiovisual de la política municipal a la ciutat durant els anys de la transició democràtica. Així, per exemple, es poden trobar els plens de constitució de l’Ajuntament de Girona dels anys 1983 i 1987, un reportatge sobre els tres primers anys de govern de l’Ajuntament democràtic (1982) o actes institucionals que recorden la proximitat del règim anterior, com el lliurament de banderes constitucionals a la Guàrdia Civil (1982) o un reportatge sobre les classes de català als agents de la Guàrdia Civil (1986). També es fa palesa l’entrada a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) en actes com el lliurament de la bandera d’honor del Consell d'Europa a la ciutat de Girona (1984) o la visita dels ministres d’economia de la CEE a Girona (1989).

Un capítol remarcable de l’activitat renovadora a Girona és el de les inauguracions. En aquest fons trobem els actes d’inauguració del Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants (1981), de la nova seu de La Caixa a Girona (1982), de l’edifici de la Policia Municipal de Girona (1982), dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat (1983), de la tercera fase del Museu d’Art (1984), de l’estació d’autobusos (1984) o de l’Escola Politècnica de Girona (1985), entre altres.

També són testimoni d’aquesta renovació els reportatges dedicats als projectes de rehabilitació urbana. Destaquen les més d’una vintena de cintes que contenen imatges de la reforma del passeig d’Olot i la plaça d’Europa, entre les quals hi ha l’enderrocament de la piscina de les Dominiques, la instal•lació de l’escultura “A Europa” d’Andreu Alfaro o la construcció del rellotge de sol de Josep Duixans. També hi ha reportatges d’obres a altres zones de Girona com l’avinguda Lluís Pericot, l’enderrocament de la fàbrica Grober i la posterior construcció de la plaça de la Constitució (actualment plaça de l’U d’Octubre de 2017) o la construcció dels Jutjats de Girona.

Narcís i Miquel Sans reberen diversos encàrrecs d’empreses per fer reportatges audiovisuals de les seves fàbriques, els quals ens ofereixen un important document sobre el teixit industrial de les nostres comarques als anys 80 del segle passat. Cal destacar també el gran nombre de cintes dedicades als balnearis de Catalunya, als càmpings, i als hotels, apartaments i agències immobiliàries de la Costa Brava, o els reportatges d’infraestructures públiques com els de la planta incineradora de Campdorà, la Planta potabilitzadora de Montfullà o les diverses instal•lacions del Servei Municipal d'Abastament d'Aigües Potables.

També hi ha una important representació de les festivitats religioses a Girona, com les processons de Setmana Santa o la Cavalcada de Reis, i la major part de les activitats de les Fires i Festes de Sant Narcís com els pregons, els concurs hípic, les sardanes, la baixada d’andròmines pel riu Onyar o els focs artificials. En aquest apartat es poden incloure els reportatges de la Diada de Sant Jordi a Girona (1988 i 1989) i l’Exposició Girona Temps de Flors (1982, 1983, 1985, 1987, 1988 i 1989), entre altres.

Cal destacar també l’àmplia representació del món artístic i cultural amb la presència de personalitats com els artistes Josep Maria Subirachs, Modest Cuixart o Joan Josep Tharrats, el poeta J.V. Foix, artistes polifacètics com Pau Riba o Carles Fontserè o el músic Xavier Cugat. Una menció a part mereix Salvador Dalí, ja que hi ha tot un seguit de cintes dedicades als últims anys de la seva vida, quan estava malat, i a la seva mort a Figueres. Seguint en l’àmbit cultural, cal posar èmfasi en una sèrie de 56 cintes dedicada al folklore i les danses tradicionals de les comarques gironines.

El fons es fa ressò també de les excepcionals nevades que es van produir entre els anys 1985 i 1987 a Girona i a l’entorn. Destaca la gran nevada a Girona de 1986 però també, per exemple, el fred intens de 1985 que va fer que es glacés el riu Onyar.

Dels 2.114 registres 485 corresponen a imatges enregistrades a la ciutat de Girona (un 23%). La resta estan localitzades majoritàriament a poblacions de les comarques gironines i en menor mesura de la resta de Catalunya. En aquest sentit, hi ha una àmplia representació del paisatge natural i urbà de les comarques gironines.  

Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OIAC)