Dades del municipi

Llegendes de Girona

Les llegendes, les rondalles i les anècdotes són cròniques populars de la vida de la ciutat. Girona en té, i moltes, tot seguit en podeu llegir fragments d'algunes:

 

A la Rambla i el carrer d'Argenteria

EL TARLÀ 
Tarlà de GironaEl Tarlà és una de les figures més típiques de Girona. Potser l'heu vist alguna vegada penjat al carrer d'Argenteria, entre dos balcons. Es sol posar pels voltants de Sant Jordi, durant les Festes de Primavera de la Rambla i l'Argenteria.
El Tarlà és un ninot penjat d'una barra que fa giravoltes, va vestit de joglar i porta esquellerincs a les puntes del barret.
La llegenda explica que fa molts i molts anys en aquest carrer hi va haver la pesta (malaltia que s'encomanava molt), aquest fet va provocar el tancament del carrer pels dos extrems amb unes tanques de canya. Els veïns estaven tristos i avorrits, un veí anomenat Tarlà, els distreia i divertia fent tombarelles.

 

A la plaça del Correu Vell

GERIÓ
La fundació llegendària de Girona s'atribueix a un gegant, en Gerió, de tres caps o que tenia tres fills, que enrabiat, perquè Hèrcules li havia robat el ramat de bous, va pujar des de les Columnes d'Hèrcules fins a Girona, on finalment, va bastir el triangle de muralles de Geriona, Gerunda, Girona...

 

La Catedral

CAP D'ESTOPES
El seu sepulcre es troba dins la catedral. El comte de Barcelona tenia dos fills bessons: Berenguer Ramon i Ramon Berenguer (Cap d'Estopes). El comte va transmetre els comtats de Barcelona, Vic i Girona, als dos germans amb l'obligació de governar-los de manera conjunta. Un dia que havien anat de cacera Berenguer va assassinar el seu germà i amagà el cos, però el falcó del Cap d'Estopes s'hi va quedar plorant pel seu amo fins que un pagès el va sentir i va portar el cos fins a Girona. Durant el funeral, el falcó va irrompre a la catedral i el cor que acompanyava l'acte de manera involuntària repetia “Caïm matà Abel”. Un falcó esculpit a la porta de Sant Miquel, de camí al Tresor i al claustre recorda aquesta llegenda.

 

Els Jardins de la Francesa

LA BRUIXA 
Una bruixa llançava pedres a la gent que assistia a les innombrables processons que se celebraven a Girona. El Dia de Corpus, quan era a punt de llançar una pedra, una veu va retrunyir per tota la ciutat dient: “Si pedres tires, pedres tiraràs i en pedra et convertiràs”. I així, encara se la pot veure convertida en la gàrgola que hi ha a la girola de la Catedral.

 

Passeig Arqueològic

EL BOU D'OR
Llegenda del Bou d'orEl cementiri jueu de Montjuïc rebia el nom de Bou d'Or per un fabulós bou daurat que, segons la llegenda, els jueus hi havien deixat enterrat. Si algú el tocava irremeiablement acabava a l'infern. Una nit dos nois joves, una mica contents, van trobar un home que els va prometre portar-los fins al bou d'or. Era el dimoni, i quan estaven a punt de tocar el tresor, van pregar a la Mare de Déu que els va fer saltar, transportant-los a diferents llocs de la ciutat. Un d'ells es va agafar a la punxa del campanar de Sant Feliu, i l'hem convertit en el responsable d'haver-lo escapçat.

 

Església de Sant Feliu

SANT NARCÍS I LES MOSQUES
El sepulcre i la capella del sant patró de Girona ens recorda una de les llegendes més tradicionals de la ciutat: durant un dels tants setges que ha patit la ciutat. Segons les cròniques medievals, l’any 1285, Girona estava envoltada per les tropes franceses, i un grup d’assetjadors va penetrar en l’església de Sant Feliu, aleshores fora muralla. Del cos del bisbe màrtir van sortir unes mosques grosses i emprenyadores que van provocar una gran mortaldat entre les tropes franceses i els cavalls que tenien. Davant aquesta situació imprevista i miraculosa les tropes franceses van replegar-se, i des de llavors cada vegada que la ciutat es veia involucrada en un nou conflicte bèl·lic, la invocació a Sant Narcís i les seves mosques era recurrent, i no sempre els desigs es feien realitat.

 

Plaça de Sant Feliu

LA LLEONA
Llegenda del Cul de la LleonaHi ha una dita popular: si vas a Girona has de fer un petó al cul de la lleona. És una manera fàcil d'expressar la voluntat de tornar a la ciutat, quedar-s'hi per sempre o d'aconseguir la ciutadania, i cal dir que no es considera un bon gironí qui no hagi complert el ritual. Som a l'únic lloc del món on la ciutadania s'aconsegueix d'una forma tan relativament senzilla, un petó al cul d'una lleona.

Oficina Municipal de Turisme
  • Àrea de que depèn:

    Àrea de Promoció i Ocupació
    Regidoria de Turisme i Comerç

  • Adreça:

    Rbla. Llibertat, 1
    17004 - GIRONA

  • Telèfon:

    972 010 001
    972 226 575

  • Horari:

    HORARI D’ESTIU
    De l’1 d’abril al 31 d’octubre
    De dilluns a divendres, de 9 a 20 h
    Dissabtes, de 9 a 14 h i de 15 a 20 h
    Diumenges i festius, de 9 a 14 h

    HORARI D’HIVERN
    De l’1 de novembre al 30 de març
    De dilluns a divendres, de 9 a 19 h 
    Dissabtes,de 9 a 14 h i de 15 a 19 h 
    Diumenges i festius, de 9 a 14 h

  • A/e:
  • Web:
Veure en el plànol:
Punt de Benvinguda
Veure en el plànol: