Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC)

Situat a l’antic monestir de Sant Pere de Galligants, joia del romànic català, hi podreu conèixer la història més antiga de l’home en les comarques gironines, des de la prehistòria fins a l’època medieval.
Té el seu origen en el Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts, fundat el 1846 per la Comissió Provincial de Monuments, i és per tant, un dels més antics de Catalunya. Entre el 1846 i el 1857 el museu va tenir diverses ubicacions, fins que el 1857 es va instal·lar al monestir de Sant Pere de Galligants, lloc en el que ha romàs fins ara i que li ha donat el nom amb el que és conegut tradicionalment.
Els primers materials arqueològics que hi van ingressar eren procedents en bona part d'Empúries, d'excavacions fetes per la Comissió de Monuments el 1846. També s'hi van dipositar làpides i escultures romanes de Gerunda, trobades a les obres que es realitzaven aleshores a la ciutat, que s'anava recuperant dels danys ocasionats per la Guerra de la Independència. Altres col·leccions ingressades en bona part durant la segona meitat del segle XIX van ser els conjunts d'epigrafia medieval de la pròpia ciutat de Girona. A banda de les col·leccions arqueològiques que custodia des dels anys trenta, en funció de la seva consideració de "provincial", també va fomar col·leccions d'art com a Museu de Belles Arts, fins que van ser segregades l'any 1976, amb motiu de la creació del Museu d'Art de Girona, quedant el museu de Galligants especialitzat de manera exclusiva en prehistòria i arqueologia.
L'edifici en què es troba és una de les més notables mostres del romànic català del segle XII. No es coneix la data de fundació del monestir, però està documentat des de finals del segle X. El 1836 va ser abandonat per la comunitat de monjos benedictins, en aplicació de les lleis desamortitzadores. L’actual museu ocupa el claustre i l'església romànics, i un sobreclaustre construït a la segona meitat del segle XIX. Des de 1992 forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.