Notícies i comunicats

23/09/2015

Open Studio i conversa amb Vincenzo Luca Picone i Rafael Triana

Dijous 24 de setembre a les 19h a l'Aula Digital del Centre Cultural la Mercè tindrà lloc una conversa entre els dos artistes en residència actualment al Bòlit: Vincenzo Luca Picone i Rafael Triana. Abans, de 18 a 19h, es podrà visitar l'espai de treball de Picone situat a la Torre i compartir el seu procés de treball.

El proper dijous 24 de setembre a les 19h a l’Aula Digital del Centre Cultural la Mercè tindrà lloc una conversa entre els dos artistes en residència actualment al Bòlit: Vincenzo Luca Picone i Rafael Triana. Abans, de 18 a 19h, es podrà visitar l’espai de treball de Picone situat a la Torre i compartir el seu procés de treball.

Durant el mes de setembre l'artista sicilià Vincenzo Luca Picone (Palerm,1992) ocupa aquest espai del Centre Cultural la Mercè dins el programa de cessió d'espais organitzat en collaboració amb l’Escola Municipal d’Art de Girona. Interessat en el concepte d'identitat i d'arrelament al territori, Picone vol convertir el taller en un canal de comunicació entre diferents identitats mediterrànies per a promoure la interacció amb altres artistes estrangers a través del projecte “Forma Urbis”.

“No SETUP, pero yo” de Rafael Triana (Cuba, 1988) és el projecte guanyador de la Beca de Videomapping 2015 organitzada en col4laboració amb el festival. L’artista està fent una estada a la ciutat des del passat mes de juliol per tal de produir la peça que s’exhibirà durant la propera edició. El projecte que es desenvolupa és una paradoxa entre el Sistema Operatiu Windows i el Sistema polític d'una nació. L'estructura d'ambdós és similar en el seu funcionament de conducta, de patrons, de codis i de l'assimilació de programes dictats i en ells l’home actual és percebut com una aplicació dissenyada pel sistema, al qual se li instal4la un model de pensament, un model de funcionament.

“Forma Urbis”
Un projecte de Vincenzo Luca Picone

Les necessitats de l'home es conformen segons el període històrico-cultural, i amb elles la ciutat, lloc de trobada i de vida. L'evolució del pla de la ciutat, la Forma Urbis des de la seva forma original, es desenvolupa segons una construcció ideològica mutant cap al progrés, deixant enrere un residu que ben aviat serà part del substrat. Sovint, a tenor del passat històric les construccions arquitectòniques s'identifiquen com l'òrgan d'una polis, però aquests no són més que l'estructura de l'ós que suporta la vida real que flueix pels seus camins. Llocs plens de gent impetuosa, les artèries que subministren la sàvia vital, per a recolzar als organismes de la comunitat: els carrers, destinats al canvi de flux, sovint canvien, i al mateix temps s'encongeixen fins el tancament i s'obliden, d'altres es dilaten convertint-se en espines dorsals. Tal i com evidencia el pas de la vida, es destaquen els carrers en la seva ramificació en el cos del teixit urbà.

“No SETUP, pero yo”
Un projecte de Rafael Triana

“No SETUP, pero yo” és una obra processual que consisteix en construir una paperera de reciclatge on les persones puguin llençar documents i articles que ja no compleixen la seva funció específica. La paperera funciona com una projecció sobre la façana escollida i mostra una cambra completament blanca que assumeix la forma arquitectònica de l'edifici mitjançant la tècnica del vídeo mapping. El conjunt de la instal4lació seria la projecció de la façana vista com una paperera de reciclatge i una càmera que enregistra i projecta dins l'edifici en temps real els fitxers i documents que el públic vol destruir. L'obra vol donar el poder de decisió d'escollir coses que han perdut la seva funció segons l'opinió del propietari, llibertat que els sistemes obsolets no permeten a mode d'espai virtual de reflexió generat amb objectes físics. La participació del públic pot esborrar o restaurar els models polítics, socials i culturals del passat per a seguir desenvolupant-se com a essers humans.

Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OIAC)