Notícies i comunicats

01/02/2018

Girona dóna a conèixer els expedients de depuració del personal municipal després de la Guerra Civil

Es tracta d'una iniciativa pionera amb la qual es podrà consultar, a través d'un recurs web, tota la informació i la documentació relacionada amb la repressió de la primera època franquista al municipi.

L’Ajuntament de Girona, a través del Servei de Gestió Documental, Arxiu i Publicacions (SGDAP), ha creat un recurs web per donar a conèixer els expedients de depuració del funcionariat de la ciutat que es van portar a terme durant el franquisme. A banda d’aquests expedients, el recurs “Girona. La repressió del primer franquisme” inclou la informació i la documentació relacionada amb la repressió a la ciutat durant la primera època franquista i les accions de reparació de les víctimes que s’han fet en els últims anys.

 

“A tots se’ns fa evident com de cruel va ser aquella maquinària repressora, extraordinàriament efectiva. Molta de la informació que es desprèn d’aquest recurs ens recorda, lamentablement, als moments actuals. Aquesta burocràcia perfecta que es va fer servir per vestir-ho tot de legalitat ens fa pensar també en l’actualitat i en la diferència que hi ha entre la legalitat i la justícia. Cal que aprenguem de la història i que ens serveixi per denunciar el que estem vivint en el present”, ha remarcat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

 

Els procés de depuració del funcionariat es va engegar l’any 1939 per part de les autoritats franquistes amb l’objectiu d’assegurar la fidelitat política i ideològica al nou règim de tots els treballadors i les treballadores públics.

 

A l’Ajuntament de Girona, es va obrir expedient a tota la plantilla i un 24% del personal va ser sancionat amb multes que anaven des dels tres mesos de suspensió de feina i sou fins a la destitució amb la pèrdua de tots els drets. La resta de personal va ser readmès sense cap sanció. Concretament, en total es van obrir 261 expedients, dels quals 236 pertanyien a homes i 34 a dones, i hi va haver 75 persones sancionades (70 homes i 5 dones).

 

Els expedients de depuració que es podran consultar contenen totes les providències i diligències efectuades pel jutjat instructor des de l’inici del procés de depuració i inclouen la declaració jurada o interrogatori de la persona afectada, la seva ratificació davant del jutge, les declaracions dels testimonis proposats i els informes de la Guardia Civil, la Comisaria de Vigilancia e Investigación i la Delegación Provincial de la FET y de las JONS, així com les denúncies presentades per altres conciutadans i conciutadanes.

 

Tal com han explicat el cap de l’SGDAP, Joan Boadas; el cap de la Secció de Gestió Documental i Arxiu de l’Ajuntament, Lluís-Esteve Casellas, i la tècnica de l’Arxiu Municipal Anna Gironella, el recurs que s’ha presentat aquest matí és pioner al país per ser el primer que ofereix en línia els expedients de depuració del personal i, també, per reutilitzar les dades publicades per l'Arxiu Nacional de Catalunya sobre els expedients sumaríssims del franquisme. Ara es podran consultar digitalment els expedients de depuració les persones que van ser sancionades i d’aquí un any es preveu que es puguin consultar la resta d’expedients que es van obrir al personal municipal.

 

Alguna informació ja és coneguda, com el catàleg d’expedients sumaríssims de l’Arxiu Nacional de Catalunya, però el valor afegit del recurs és la selecció feta per l’Arxiu Municipal de les dades de persones vinculades a Girona creuades amb les de les persones afusellades al cementiri, i tot plegat en un format reutilitzable. L’objectiu és facilitar la identificació del sumaríssim de cada persona executada, contrastar diferents grafies o errors de registre i millorar-ne la identificació i el reconeixement.

 

Podeu consultar el recurs a http://www.girona.cat/sgdap/cat/recurs_repressio.php

 

 

La repressió a la ciutat i la reparació a les víctimes

 

L’inici de la repressió franquista a Girona se situa al 4 de febrer de 1939, quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat. L’1 d’abril del mateix any es va declarar la fi de la Guerra Civil espanyola. A partir de llavors, a través de diferents lleis, com la Llei de responsabilitats polítiques, es va regular i sistematitzar la repressió contra els perdedors de la Guerra –els republicans- per tal de castigar i eliminar qualsevol oposició al Movimiento Nacional.

 

L’estament militar capitanejava un sistema repressiu que incloïa empresonaments, judicis sumaríssims, empresonaments, depuracions de persones o camps de concentració i batallons de treballs forçats, entre d’altres. La presó de Girona, situada llavors al Seminari Diocesà, va arribar a aplegar més de 3.000 persones entre el 1939 i el 1942, entre homes i dones. A partir del 1942, la presó d’homes es va traslladar al convent de les clarisses de Salt i la de dones al convent de les adoratrius de Girona. En aquella època del primer franquisme, ser sospitós d’idees desafectes o ser-ne familiar podia significar ràpidament el rebuig social i un càstig oficial.

 

No va ser fins al 1979 que es va produir la primera acció de reparació de les víctimes: el reconeixement de poder percebre pensions de viduïtat i orfandat als familiars de totes les persones mortes a causa de la Guerra Civil, ja fos durant el conflicte o posteriorment.

 

El 17 de març del 2006 va tenir lloc la primera condemna institucional al franquisme. Va ser a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, a París, quan era presidida pel gironí Lluís Maria de Puig. El reconeixement formal de les víctimes per part de l’Estat espanyol, i el marc en el qual es va impulsar la seva reparació moral, va arribar amb la Llei 52/2007, coneguda com a llei de la memòria històrica.

 

A Catalunya, l’any 2009 el Parlament va aprovar la Llei 10/2009, del 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. A Girona, a la fossa comuna del cementiri hi van enterrar 510 persones afusellades i bona part de les 45 persones que van morir en captiveri a la presó habilitada al Seminari Diocesà.

 

A la ciutat, el primer reconeixement a les víctimes es va fer l’1 de novembre del 1979, quan l’alcalde Joaquim Nadal i el president de la Diputació Joan Vidal i Gayolà van visitar la fossa del cementiri. El 1981 l’Ajuntament hi va col·locar un monòlit en homenatge a les persones mortes en defensa de la República i el 2010 s’hi van instal·lar 510 plaques d’homenatge, amb el nom, la data d’execució i el darrer lloc de residència de les víctimes.

 

 

Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana (OIAC)